Més enllà d’un port comercial, Emporion fou en el seu dia un lloc d’intercanvi cultural, un punt de trobada per les diferents regions del mar Mediterrani. Precisament, agafant-se a aquestes arrels de la vila, el Festival Portalblau de l’Escala ha programat la seva dinovena edició amb el concert de Rusó Sala i Miriam Encinas com a estrena de les actuacions musicals.

Les dues artistes van actuar ahir al Camp de les Aromes d’Emporarom per presentar-hi el projecte “Paxaras”. Una paraula que en els temps actuals té més rellevància que mai, ja que significa llaurar la pau. Abans de començar, un dels responsables d’aquest parc de les olors va presentar l’actuació tot recordant l’incendi de les Gavarres declarat aquella mateixa tarda i que fou present durant tot el vespre amb el pas de les avionetes dels Bombers per damunt. Les seves paraules van ser tota una reivindicació de la pagesia: “Als pagesos només cal que ens cuideu consumint productes de proximitat”.
 
Seguidament, Encinas i Sala varen iniciar el seu concert amb “Amante Campesino” i van continuar amb “Serena” i “Klara sos komo el sol” amb una posada en escena que va tenir la natura molt present en tot moment. Primer amb el so de les onades i després creant un paisatge sonor a través de la piuladissa de diferents ocells com l’abellerol, el rossinyol, el xot, les gavines o la cigonya, entre d’altres.

Precisament, Rusó Sala va parlar de la cigonya blanca abans de tocar “Abket Afi Erayed”. “Una cigonya blanca va arribar a Alemanya amb una llança africana clavada al coll i fou morta i dissecada com a evidència dels viatges de les cigonyes en migració a l’Àfrica. La cigonya sobreviu a la llança africana, però no a la curiositat occidental”.

Amb la tramuntana ben present, les dues artistes van estar il·luminades en tot moment per una posta de sol que acabava d’ambientar l’experiència sonora de la música tradicional que van presentar al Portalblau. Uns sons i unes lletres que en paraules de Sala “hem recuperat d’uns arxius molt antics i que hem estirat el fil d’una cosa que està a punt de dissoldre’s”.

Durant el prop de dues hores de concert es van poder escoltar diferents idiomes de la costa mediterrània com català, castellà, sefardita o cabilenc, entre d’altres. Abans de cantar “En los secrets”, van explicar que “Paxaras” és “un projecte per mirar endavant i conciliar les dues cares de la mateixa moneda: la música arabo-andalusí i sefardita, del món musulmà i del món hebreu” tot cercant crear “un altar de pau dins de cadascú”. Així van començar a cantar aquest tema que parla de l’amor a aquesta música de Ramon Llull.
 

Miriam Encinas va demostrar en tot moment el seu virtuosisme amb diferents instruments i que l’adjectiu de multiinstrumentista li escau a la perfecció. Se la va poder veure tocant una viola d’arc, un kantele, un tambor de cordes, flautes i un bombo legüero.

En diferents ocasions, Sala va recordar el seu amic Amine Tiloua, un músic d’Algèria que li va ensenyar algunes d’aquestes cançons com és el cas de “Wahdani”, amb la que va tancar el seu concert. I justament, mentre el públic gaudia d’aquest final, varen passar tres cigonyes volant per darrere l’escenari. Una casualitat que va enllaçar el relat inicial de les migracions amb la natura, tal com s’havia fet durant tota la vesprada.