Després de més de 12 hores de concerts, música i festa, aquest matí ha acabat una nova jornada del Canet Rock. Enguany, podem dir que el festival ha tornat a apostar pels noms més importants de l’escena catalana, destacant dos grups que s’estrenen per primera vegada al festival: Maria Jaume i La Ludwig Band, aquests darrers portant el component rocker que es trobava a faltar al Pla d’en Sala. Però també han repetit els clàssics ja del festival, com Buhos, Els Catarres, The Tyets, 31 FAM i Doctor Prats, i s’hi han consolidat Figa Flawas i Ginestà. Així mateix, han retornat Els Amics de les Arts, que feia anys que no hi tocaven.

A primera hora de la tarda, amb la gent encara entrant al recinte, Maria Jaume va pujar a l’escenari del Canet Rock per donar el tret de sortida a l’edició. I ho va fer a ritme del nou disc, Sant Domingo Forever (Halley Records, 2026), del que va repassar gairebé tots els temes. Acompanyada de la seva banda va començar amb “Xeremies” i “Sa plaça”, igual que el disc, i va tocar també “Sexy bolero”, “Es teus besos”, “Focs artificials”, “Amor d’ultramar” i “Sonen ses campanes”,  i va recuperar Pura geografia de l’exitós Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024). La de Lloret de Vistalegre va aprofitar per agrair a tota la gent que havia vingut a veure-la sota aquell sol infernal, perquè era la seva primera vegada que assistia al festival i li feia molta il·lusió. La traca final va venir de la mà d’“Os cartos”, “Festa i drama”, “Mon cheri go home”, i “Sant domingo forever”, la cançó que dona nom a aquest nou disc.
 
Els veterans Doctor Prats van agafar el relleu de la mallorquina per fer un repàs dels seus grans èxits. Des de cançons d’Aham Sigah (Música global, 2016) com “Mira-la”, Ara!”, o “La recepta”, passant pels hits de Venim de lluny (Música global, 2028), com “Tu fas” o “Caminem lluny”, o les més noves “Extraordinariement normal” de F5 (Halley Records, 2025) o “Energia”, la cançó del Grand Depart del Tour de França 2026. El grup terrassenc també va tenir temps de tornar als orígens a ritme de “Rockamboleska”, inclosa en el primer disc Patates amb peix (autoeditat, 2015). I ho van fer amb un nou format, que incorpora dos músics nous i que recupera el so més instrumental del grup, deixant una mica més de banda les bases que havien inclòs en les darreres gires.
 
Amb el sol posant-se rere la muntanya, i després de la usual intervenció a l’escenari de Josep Maria Mainat, La Ludwig Band va debutar a l’escenari del Canet Rock. Van engegar la festa amb “El meu amor” —igual que ho fa el darrer treball, Pel barri es comenta (autoeditat, 2026)— i van seguir “On t’has ficat aquesta nit”, “Creure” i “Avui hem quedat a les quatre”, que va aportar un toc més melancòlic al concert. No es van oblidar dels anteriors discos tampoc, donant-ho tot amb “Has tornat a venir, Judas”, “El meu amor se n’ha anat de vacances” i “Manela, no vull currar per vostè”, del disc Gràcies per venir (Ceràmiques Guzmán, 2023), i “L’home més vell d’Espolla” de La mateixa sort (Indian Runners, 2021). També van tenir temps de cantar “Què bonic”, que Quim Carandell va definir com “una cançó molt bonica”, valgui la redundància, i, tot i que gairebé se n'oblida, “Millor amb ell”. El concert va acabar amb la viral “Xavier, el tècnic de so”, què el Pla d’en Sala va cridar a ple pulmó. 
 
Ja entrada l’hora de sopar, va ser el torn de Ginestà, que per primera vegada pujava a l’escenari del Canet Rock de nit. Els germans Serrasolses van fer un repàs del darrer treball, Gira tot igual, però diferent (Halley Records, 2026), amb “Amb tu i per tu”, “Muamuamua”, “T’estimo tant”, “El mirall”, “Les coses senzilles” i “Perdre el cap”, amb què van tancar el concert. Però no es van oblidar d’interpretar els temes que els han portat fins aquí, com “L’Eva i la Jana”, “Estimar-te com la terra”, i les més recents “Només viure” o “Tot el que ens queda”. En acabar va arribar al Canet Rock la gira ‘20 anys d’Amics’, que va repassar aquests 20 any de trajectòria del trio barceloní. Aparentment, podria semblar el concert més diferent de la nit pel que fa al target objectiu, però a l’hora de la veritat, tot el públic va corejar cada un dels temes que van tocar a l’escenari: “Ja no ens passa”, “El seu gran hit”, “L’home que treballa fent de gos”, “4-3-3”, “Louisiana o els camps de cotó” i “Jean-Luc”, però també la més nova “Segurament t’estimo”. Per poder interpretar més temes, Els Amics de les Arts van oferir un medley d’èxits, en què van interpretar parts de “Tren transsiberià”, “A vegades”, “Les meves ex i tu” i “Armengol”, per acabar amb “Bed & Breakfast”, que van fer sencera i amb una interpretació de Joan Enric Barceló i Ferran Piqué digne dels Oscars.
 
A tocar de la mitjanit, els sabadellencs 31 FAM van fer del Pla d’en Sala el seu propi estudi radiofònic on fer sonar la Ràdio 31 i la seva temporada 2. Igual que ho fa aquesta, van donar el tret de sortida amb “La família”, i durant gairebé una hora, van repassar aquests dos treballs. Des de “Teteo i caliu”, “Así es la vida”, “La Pili”, “Bon anyyyy” i “Mama ho sento”, a les més noves “Anem tirant” i “Wikipedia”. Però això sense oblidar els clàssics: “Sincero”, “Septiembre”, “Valentina”, “Ferran Adrià” i “Nens del barri”, que van cantar dues vegades i el públic ho va donar tot en ambdues. Tampoc es van oblidar de les col·laboracions: van donar-li el seu espai a “Dorayakis”, la més nova de Flashy Ice Cream, i “Bona vida”, també amb el duet i Mushka. El col·lectiu va presentar aquest nou directe més musical, sempre acompanyats de les seves quatre ballarines, amb què es van posar el públic del Canet a la butxaca.
 
Ja entrada la segona part del festival, va ser el torn dels esperats Figa Flawas, que oferien un dels pocs concerts que faran aquest any. El duet va aparcar a l’escenari —sí, aparcar perquè van arribar en furgoneta— amb una gran banda: coristes, ballarins, musics que anaven canviant d’instruments al llarg del set, i fins a tres canvis de vestuari. Els vallencs van repassar la seva exitosa discografia, amb “Diabla”, “4 Kissus”, “Solucions i no problemes”, “Mussegu” o Xalalala”; van fer pujar a l’escenari a la sensació de TikTok Naïm Smaili perquè presentés les seves versions de “Cargol treu banya”, “Patim patam patum” i “Sol solet”; van versionar temes com “Café con ron” i “Que tinguem sort”, i van interpretar les col·laboracions “Toca”, d’Oques Grasses, “Espurna”, de Stay Homas, i “Ja dormiré” de La Fúmiga. I encara els va quedar temps per repassar més temes de La calçotada (Halley Records, 2024), com “La salsa” o “La tabarra”, i fer la ja tradicional “Que no s’acabi” en versió acústica i normal. La traca final, com era d’esperar, va venir de la mà de “La Marina sta morena” i “A la freSka”, que va mantenir l’eufòria del públic fins al final.
 
La matinada va arribar acompanyada de Els Catarres i The Tyets, dos dels ja clàssics del Canet Rock. Els d’Aiguafreda van apel·lar a la nostàlgia amb temes com “Jennifer”, “Fins que arribi l’alba”, o les emotives “Tokyo” i “Un sostre fet d’estrelles”, però també donant valor al més nou, amb “La fortuna” del disc Paracaigudistes (Halley Records, 2025), i el més nou “Diumenge sense drama”, que donava nom a la gira de festivals d’enguany. El duet mataroní va seguir una fórmula similar en el seu concert, repassant els exitosos Èpic solete (Luup records, 2023) i Cafè pels més cafeteros (Luup records, 2025), i també “Camila”, “Tàndem” i la més nova, “Era això”, que només fa un parell de setmanes que va sortir i el públic ja va corejar pràcticament sencera.

Enguany, la traca final del Canet Rock la van fer Buhos i La Fúmiga. El grup liderat per Guillem Solé, que celebra 20 anys aquest any, van mantenir el públic a dalt de tot a ritme dels grans èxits que el públic esperava amb candeletes: “Volcans”, “Barcelona s’il·lumina” o “Actitud”. Però tampoc es van deixar les novetats, com “No és Miami”, “No vull despertar”, “Gràcies”, o la més nova, “El ventilador”. Amb això, i el sol ja obrint-se pas entre el paisatge de Canet de Mar, La Fúmiga va pujar a l’escenari per acomiadar-se del festival. Enguany, la banda es retira dels escenaris, i ho han volgut fer amb una gira que està recorrent tots els Països Catalans, i una de les fites que no podien perdre’s era tancar el Canet Rock. Des de primera hora de la tarda que el públic ja els esperava. Es podien llegir les seves lletres estampades en samarretes que s’havien fet els assistents, i tothom esperava poder acomiadar-se d’ells amb aquest concert tan especial. I ho van fer interpretant els temes que tant agraden al seu públic, com “Ja dormiré”, “Covards”, “Mediterrània”, o “Ja no fa mal”, però també els senzills de comiat “Gràcies per tant” i “La penúltima”. Aquest últim concert deixa veure que el Canet Rock 2027 no serà el mateix sense ells a l’escenari.

El Canet Rock també ha acollit, com cada any, un conjunt de DJ —Ernest Codina per obrir, DJ Trapella, Mon DJ per tancar i com a novetat DJ K-Zu—, que des d’una nova ubicació —sobre la taula de so i llums—, han aconseguit que l'energia del públic no decaigués entre concert i concert. Així mateix, a mitjanit i des de la mateixa esplanada, es va anunciar que ja s’han posat a la venda les entrades del Canet Rock 2027.