Aquest nou llançament dels vendrellencs coincideix amb la celebració dels 40 de trajectòria anys de Lax'n'Busto, el 1986. Aquell any, Catalunya estava canviant, i el sorgiment gairebé simultani de diverses bandes de rock en català en va ser una bona mostra. A Girona Sopa de Cabra començava a fer-se un nom, i Els Pets trencava tabús i esquemes a Constantí i Tarragona. Ben a prop, al Vendrell, cinc joves es trobaven també per fer cançons i, igual que els altres grups, descobrien que el català no només era apte per al rock sinó que els permetia arribar al nou públic. Es van anomenar inicialment Laxen Busto i després ja Lax’n’Busto, que just iniciava una trajectòria de més de 40 anys.
El grup del Vendrell no va arribar a participar al gran concert del Palau Sant Jordi de l’any 1991 i això de vegades els ha allunyat de la primera línia mediàtica, però Lax’n’Busto té arguments musicals més que sobrats per demanar un lloc preeminent en la història de la música pop en català. Moltes de les seves cançons s’han convertit en himnes populars i han acompanyat posant ritme i melodia a diverses generacions. El quintet ha compost, enregistrat i publicat més de 150 cançons, algunes de les quals han aconseguit un èxit notable en el marc de l’escena musical catalana. Hem demanat als cinc membres, coordinats pel mànager Xavi Fortuny, que escollissin les 40 cançons més representatives de la trajectòria de Lax’n’Busto. Les hem recopilat en una llista de reproducció i, aquí sota, pots trobar els comentaris dels seus autors de les 10 primeres i a la revista Enderrock 394, del mes de maig, els orígens de totes les 40 peces.
10. "AMB TU"
Llença’t (Discmedi, 2000)
“És una cançó de la qual estic molt content pels canvis de tonalitat i per la manera com evoluciona cap al caos –controlat– després de començar d’una manera senzilla i innocent. Em resulta difícil parlar de les cançons, ja que en la majoria de casos les vaig compondre fa molts anys, i en molts casos ja no recordo exactament el procés vital que les envoltava. Aquesta n’és una mostra. M’agradaria poder trobar-hi una explicació però... no puc!". Jesús Rovira
9. "TINC FAM DE TU"
Vas de punt?... o què!!! (Zebra, 1989)
“El grup The Rolling Stones va enregistrar ‘Too Much Blood’ parlant d’un japonès que es va menjar la seva nòvia i jo vaig pensar que podia fer el mateix, des del punt de vista dels Lax. Posteriorment la lletra va tenir algunes crítiques, però la vaig escriure en un moment determinat, inspirat en una història periodística i sense autocensura. Deixeu me aconsellar de veure el vídeo, perquè és molt bo.” J.R.
8. "MIAMI BEACH"
Lax’n’Busto (Discmedi, 1991)
“Tenia moltes ganes de fer aparèixer alguns dels meus artistes preferits en una cançó i aquell rock’n’roll que acabava de sorgir d’uns acords era l’ocasió perfecta: Metallica hi surten en honor al nostre bateria, Jimmy Piñol. Vam gravar la demo al local on assajàvem –la casa de Pemi Fortuny–, on ja ens va quedar clar que aquella cançó podia funcionar. I quan vam enregistrar el disc vam aconseguir que les guitarres sonessin com mai.” J.R.
7. "TREPITJA FORT"
Llença’t (Discmedi, 2000)
“La cançó va sortir del meu entorn familiar, perquè parla del naixement del meu nebot, en Roc. Vaig intentar recrear l’atmosfera que es genera amb la vinguda del primer membre d’una nova generació, amb tota la il·lusió i expectatives que hi van associades. En aquest cas, parla de la meva família però penso que tothom se la pot fer seva. És la cançó que ha tingut més èxit de totes les que he compost per a Lax’n’Busto.” Cristian G. Montenegro
6. "QUE BOIG EL MÓN"
Objectiu: La lluna (Música Global, 2008)
“La lletra va sobre les coses que no m’agraden gaire i també sobre les que no m’agraden gens d’aquest planeta on hem tingut la sort o la desgràcia de néixer i de viure. Com a conclusió, intenta expressar la idea que la vida que duem ens porta a mirar cap a una altra banda en determinades circumstàncies, perquè ja en tenim prou havent de solucionar els propis problemes i aconseguir tirar endavant. La vaig compondre amb el piano.” Pemi Rovirosa
5. "MÉS QUE LA MEVA SANG"
Qui ets tu? (Discmedi, 1993)
“Fa tant de temps que no recordo ni quan ni com ni per a qui la vaig fer... No va ser la cançó més promocionada d’aquell disc –el primer single va ser ‘Les nits del Liceu’–, però ben aviat va començar a agafar una vida pròpia. Amb el pas dels anys s’ha convertit en una de les cançons que més han agradat i continuen agradant, perquè la lletra ha arribat a molta gent. És de les que quan sonen els primers acords tothom ja s’aixeca a ballar.” J.R.
4. "TORNAREM"
Objectiu: La lluna (Música Global, 2008)
“La música de ‘Tornarem’ em va venir al cap durant un embús quan sortia de Barcelona per la Gran Via de les Corts Catalanes. És molt habitual que mentre condueixo em vinguin melodies o lletres, ja que el cotxe és un gran lloc on escoltar i imaginar músiques. La lletra va sortir quasi d’una tirada –cosa que no passa gairebé mai– pocs dies abans de gravar el disc. Volia fer una cançó que parlés de l’esperit tan català de convertir una derrota en victòria... El Vila real CF la va utilitzar com a himne l’any que va baixar a Segona Divisió, el jugador Carles Puyol la va penjar a les xarxes per motivar el Barça en una eliminatòria europea, La Marató la va fer seva en una versió meravellosa, desenes de corals l’han cantat... Té vida pròpia més enllà dels Lax.” J.R.
3. "LA MEVA TERRA ÉS EL MAR"
Sí (Discmedi, 1998)
“Vaig comprar-me una guitarra acústica de dotze cordes i els primers acords que vaig tocar-hi van ser aquesta cançó... A la demo que vam fer abans del disc definitiu, en lloc del solo de guitarra hi vam posar un fragment instrumental amb so de gavines, perquè volia dedicar-la al mar. Vivim al costat del Mediterrani i no teníem cap tema que en parlés, sentia la necessitat de fer-ho i aquella melodia m’ho va servir en safata d’or. Molts cops les melodies em diuen per on ha d’anar la lletra, i en aquest cas ho tenia clar. La producció de Marc Grau va aportar-hi el que necessitava amb els loops del principi tan identificatius. La discogràfica Discmedi va triar ‘Emiliano Zapata’ com a primer senzill, però ben aviat vam notar que la gent es feia seva ‘La meva terra és el mar’ de manera natural.” J.R.
2. "T'ESTIMO MOLT"
A l’Apolo (Música Global, 2009)
“L’any 2007 el grup de pallassos basc Pirritx eta Porrotx, format per Piric, Porrotx i Mani Motox, que, per entendre’ns, era una mena de Club Súper3, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va demanar de fer una adaptació al català. Tot i això, l’original ‘Maite Zaitut’ –amb música de Xabier Zabala –no té a veure amb la nostra reinterpretació. La vam gravar als estudis Gàrate, al País Basc. Recordo que ens van tractar superbé i que ens van presentar un munt de gent de la cultura basca, txalapartaris, trikitilaris... Hi va haver una gran convivència i va ser un intercanvi cultural molt xulo. El seu tema és molt conegut a Euskadi, i nosaltres també hem aconseguit que la versió catalana, ‘T’estimo molt’, sigui superpopular a Catalunya. El que no ens esperàvem és que l’única peça que no és pròpia acabés sent una cançó tan important dins el nostre repertori.” Jimmy Piñol
1. "LLENÇA'T"
Llença’t (Discmedi, 2000)
“La vaig escriure en un moment de canvis en la meva vida. Havia estat llegint força sobre el budisme i fins i tot vaig anar a fer un retir al monestir Sakya Tashi Ling del Garraf. Vam acabar gravant un disc i fent unes quantes cerimònies amb ells abans que es fessin famosos. El cas és que amb aquestes idees i un loop de percussió que tenia i que m’agradava moltíssim va sorgir la cançó. Vaig acabar la música abans que la lletra, que havia cantat a la demo en un anglès imaginari: em sembla que ja enteneu què vull dir. En aquest context, va sortir la idea dels cors del principi dels quals s’ha parlat tant... De fet, la pregunta que ens han fet més vegades és què diem a la tornada de la cançó. Mai no ho hem dit i mai ho revelarem perquè es trencaria la màgia! De seguida vaig saber que funcionava, però quan l’enginyer de so de MusicLan, Joan Trayter, va acabar la mescla tots plegats ja vam tenir molt clar que seria la cançó més emblemàtica del disc.
Ho vam veure tan clar que quan algú –no recordo qui– va proposar que donés nom a l’àlbum, ningú no va dubtar. Tot i això, hi va haver un petit debat sobre el títol, per si havia de ser ‘Llença’t’ o ‘Llança’t’. És veritat que ‘llança’t’ hauria estat el més correcte en català estàndard, però hi ha territoris, per exemple el nostre, on el verb llençar amb aquest sentit està acceptat. A més, ha estat una cançó que ha tingut diverses vides. La primera va ser quan va sortir, que va funcionar molt bé. La segona va ser inesperada per nosaltres, quan Marc Parrot la va escollir com a cançó central del programa Casal Rock de TV3, on cantava gent gran. Li estem molt agraïts perquè ho vam notar als concerts, la gent botava encara més quan la tocàvem, i al final s’ha convertit en la nostra cançó més coneguda, la que ha arribat a més gent! Fins i tot fa quatre dies Vox la va utilitzar sense permís per fer un curt promocional del partit a Girona... Mai no m’ho hauria imaginat!” J.R.
Pots llegir l'article complet al número 394 de la revista Enderrock.
