Amb quanta ràbia es pot cantar el desamor? Una de les cantants més reconegudes en l'art de plorar una ruptura és la xilena Mon Laferte, autora del hit "Tu falta de querer", un tema que milions de persones han corejat fins a convertir-lo en un èxit a l'Amèrica Llatina. Però no és l'única que en sap d'aquesta matèria: han passat més de deu anys del llançament d'aquesta cançó i el desamor té nous referents, concretament des de Mèxic. La cantautora Silvana Estrada, originària de Veracruz, va demostrar durant la nit del 12 de juliol, a Les Nits Occident que se celebren als Jardins del Palau Reial de Pedralbes de Barcelona, que un cor trencat i rabiós encara pot ser el motor de molts àlbums.
 
Vendrán suaves lluvias (Glassnote Music, 2025) és el segon disc d'aquesta artista mexicana que ha tornat a Barcelona després de tres anys. Estrada va ser a la capital catalana l'any 2023 per presentar Marchita (Glassnote Music, 2022), el seu primer llarga durada, on se la va poder veure dalt de l'escenari de Paral·lel 62 col·laborant amb Sílvia Pérez Cruz. Des d'aquell Marchita al nou disc, la mexicana ha fet un salt d'escala considerable, en nombre de seguidors, però també pel que fa a la qualitat del directe, tal com va poder mostrar al Palau Reial, acompanyada a més d'alguns integrants catalans en el quartet de corda.
   
El nou disc, per a la cantant, ha suposat un "esforç sobrehumà perquè parla de molts adeus i em fa sentir molt agraïda haver pogut donar-me el temps, l'amor i la paciència per a fer-lo, de tornar a confiar en el món", va afirmar durant els primers minuts. De fet, va qualificar el concert d'una espècie de "ritual" per cantar de manera col·lectiva tots aquests comiats.

La cantant va oferir un repertori ple de cançons de desamor interpretades amb la delicadesa i la desesperació d’algú a qui li han trencat el cor. Des de "Dime", el primer tema del concert, fins a "El Alma Mía", la cançó final, la mexicana va desplegar les seves dues armes principals: el virtuosisme de la seva veu, que tant ens canta suau com ens omple els timpans, i la senzillesa i proximitat de la seva presència dalt de l'escenari.
   
El directe va començar, després de "Dime", amb una ràfega de cançons del seu primer àlbum ("Sabré olvidar", "Marchita" i "Un dia cualquiera"), seguit d'una emocionant "Good luck, good night", un tema del nou disc que va fer cridar paraules de desamor al públic com si aquest estigués a una cantina mexicana.
 
En diversos moments de la nit, de fet, l'artista va celebrar la "diàspora llatina" i va dedicar un tema a Colòmbia ("Aguacero de mayo") i, un altre, a Veneçuela. "Guillermina" és un poema del veneçolà Aquiles Nazoa musicat pel també veneçolà Simón Díaz i va ser un dels moments àlgids de la nit: només a piano i veu, i amb un emotiu final protagonitzat pel quartet de corda, Estrada va parlar de tots els afectats pels terratrèmols.
 
No van faltar tampoc alguns dels èxits de la mexicana: els més recents "Como un pájaro", "Tregua" i "Un rayo de luz" i "Te guardo", "Al norte" i "Tenías que ser tú", de referències anteriors, amb la qual va finalitzar un últim tram de temes que va fer aixecar els assistents de les cadires. Excepcionalment, Estrada també va interpretar "Se me ocurre", una cançó que, segons va relatar, va escriure de molt jove i que avui pren més sentit que mai perquè parla de la urgència d'imaginar en un món complicat com l'actual.
 
Després d'uns llargs aplaudiments, la cantant va posar punt final al concert reunint tota la banda a primera línia de l'escenari per entonar junts, i només amb l’acompanyament d’una guitarra, "El alma mía". Un adeu a Barcelona com els que ella sap cantar: va acomiadar-se de la capital catalana amb la suavitat i la contundència amb què es cura un cor trencat.
 
 
Les Nits Occident continuen durant el mes de juliol amb els concerts d'artistes com Zaz, Rosario, Pablo López, Diana Krall, Judit Neddermann & GIO Symphonia i Gente de Zona, entre altres.