Quina és la dualitat de l’àlbum ‘Oral_Abisal’?
Jo componc per viure. Després d’escriure les primeres cançons em vaig adonar que tenia dues inquietuds sonores diferenciades. Per un costat, els temes d’Oral més atemporals, que sembla que els hagi escoltat tota la vida, perquè em porten a casa, a un terreny conegut, com la fusta o una taula. I, d’altra banda, les peces harmònicament menys complexes d’Abisal sonen com el metall o el vidre, més fredes i desconegudes. Temes senzills i cíclics, per entrar en trànsit. L’estructura no és tan evident. En aquest cas m’interessava perdre’m a través de noves sonoritats, molt sensorials i visuals, que entren a través del cos. Cançons per escoltar amb els ulls tancats.
Podríem dir que ‘Oral’ recull històries més humanes i personals, i ‘Abisal’ té un component més social?
Exacte, amb Oral explico una història, i amb Abisal intento que l’oient vagi cap endins, a un espai infinit que no se sap on comença ni on acaba i on es pot sentir més desemparat emocionalment. Oral és una història d’amor i de pell, mentre que Abisal és una manera de diluir-se en la societat, a través de qüestions que ens afecten a tots. La primera part és per cantar-la de manera col·lectiva, i la segona és per viure-la des de dins. Ho intento simplificar per explicar-ho, però és una dualitat que, per descomptat, no està separada i té molts angles. No és dreta i esquerra, també hi ha nord i sud, davant, darrere, dins, fora... És un concepte esfèric.
Per què has creat un disc dual?
Perquè les dues parts juntes proposen del diàleg per seguir buscant i perdre’ns, desmuntar-nos per acceptar coses noves i després tornar a l’origen, a casa. Igual com els artistes que més m’agraden, que tenen unes arrels profundes –que són la família, la memòria i el respecte a la terra– i unes branques que busquen les estrelles, que són les ganes de perdre’s i conèixer mons nous.
Cada part té un tipus d’arranjament i instrumentació concret. Ja imaginaves els temes vestits així mentre els componies?
Sí, des de l’inici ja tenia clars els diferents camins que prendrien les cançons. De fet, quan fa dos anys vaig treure els dos primers senzills ja els vaig presentar de rosa i blau, els mateixos colors d’Oral_Abisal: “Pastores” i “Capitana” van ser les dues primeres cèl·lules del disc. La primera està composta amb guitarra i cordes. Al final no ha entrat al disc, però forma part d’aquest mateix viatge, igual que “Poca cosa tens”, i per això també les canto en directe. I l’altra, va néixer després de “Mar muerto”, que també forma part del disc. Ja en tenia ja gravada la base però l’havia oblidat, i la vaig recuperar per afegir-hi unes flautes.
A ‘Oral’ culminen alguns aprenentatges que t’hem anat sentint, com cuidar-nos els uns als altres i el que tenim a prop.
Sí, és totalment conscient, perquè el fil conductor del disc és la idea de cuidar com a revolució. De fet, a la intro del disc anterior amb el portuguès Salvador Sobral –Sílvia & Salvador (Sony Music, 2025)– també deia que ‘crec que la revolució és cuidar’. Em sembla que en uns moments tan terribles com els que vivim, on el món desespera i no saps ben bé què fer, perquè els que manen tenen uns valors tan espantosos, l’únic que podem i hem de fer és cuidar el que tenim a prop. Com qui cuida les seves plantes, els seus amors, i els seus amics. Això és el que ens pertoca, i amb això sí que podem canviar una mica el món.
LA REVOLUCIÓ DES DE L’EMOCIÓ
A 'Oral' cantes a la revolució de cuidar, però a cançons d’'Abisal', com “Mar muerto”, també parles de despertar consciències, tot i que des de l’emoció més que des de la raó.Sí, cal despertar consciències sense assenyalar ningú i fer-ho a partir de les emocions que estic segura que tots tenim. “Mar muerto” parla de la gent que ve de l’Àfrica, que arrisca la pell per tenir una mica de vida, si sobreviu. És una cançó amb poca lletra i musicalment és molt senzilla, però serveix per recordar que els que creuen el mar són persones. Un nen petit entén perfectament com és de trist i terrorífic que hi hagi gent que mor creuant el mar per poder viure, o la manera com es tracta aquí la immigració, o el patiment d’una persona que ha de marxar i allunyar-se de la seva família, que és on estava millor. Un infant ho pot comprendre, però ara mateix encara cal explicar als adults coses bàsiques com aquesta. Les cançons no es transmeten de manera racional, sinó que arriben a la gent des de les emocions. És molt fort perquè l’art pot explicar coses des de llocs incontestables.
En directe és un dels moments més emocionals...
Sí, als músics els dic que estem defensant un missatge, que no pensin en el que fan, sinó que parlem d’una idea important que s’explica sola. La imatge que tenia al cap quan ho traslladava a l’equip de llums i escena era des de dins del mar, veient com pujaven els cossos dels que hi han perdut la vida, amb la llum fins al cel. És una manera de treure’ls de l’oblit i dignificar-los, de posar-los noms i cognoms. Per això vaig demanar a l’ONG Open Arms que em fessin arribar testimonis de gent que hagués creuat el mar per migrar, i que ho expliquessin en la seva pròpia llengua. Em van localitzar dues persones, del Senegal i de Gàmbia, que confessen la por que van patir, i ara els reproduïm en els directes. És molt potent.
'Abisal' també va d’altres temàtiques de caire social com els mons moderns o el feminisme. Com les afrontes?
La cançó “Abissal” parla dels fils d’internet i de tot el que passa al fons del mar. “Mar de Na Catalina” està absolutament lligada a tota la història d’amor i desamor d’Oral, però també té una part social que va de la soledat fins a la col·lectivitat per trobar l’ajuda en els altres. “Capitana” es refereix als rols de la dona. “Líquido” és l’aprenentatge a partir de la voluntat de formar part del tot. I “Sea Creature” és la cançó que realment parla més de tot allò desconegut, d’una sirena i un mar fosc i misteriós.
El mar i l’aigua són la inspiració, personatge i paisatge tant a ‘Oral’ com a ‘Abisal’. Té connexió amb les arrels mediterrànies?
El mar forma part de la meva família, però a través d’Abisal parlo d’un mar que no he vist mai i no conec, el fons del mar. No miro a l’horitzó, ni és un mar romantitzat. Parlo de la gent que ha mort al mar, de la soledat i dels misteris. I, en realitat, els mars d’Oral tampoc són idealitzats, perquè “Moreno”, per exemple, comença amb el vers ‘Desde el fondo del mar, yo te he querido...’. De fet, el mar al qual faig referència també és abissal, perquè estic dient que he pogut estimar precisament quan he estat pitjor.
“Líquido” parla de la dualitat i a la chacarera “Chundwa” dius des de l’'Oral' que ‘mi canto será el poema de los mares abisales’. Hi ha cançons que funcionen com un pont entre una part i l’altra?
“Chundwa” és un tema que va sorgir per omplir les estructures que estava creant i “Mar de na Catalina” també fa de pont, perquè és un canvi d’estat en si mateixa, mentre que “Líquido” és la conclusió de tot el viatge. Quan treballava en el concepte del cicle de l’aigua, no havia parlat de la neu. Un dia, però, vaig tenir una conversa amb un indígena a Bogotà –a qui se sent parlar al principi de la cançó– i, sense dir-li res, es va referir a la neu (chundwa), que en la seva cultura representa els esperits savis dels que ja no hi són. I, com que en els directes hi ha tanta emoció, arriba un punt del concert en què necessito un moment de percussió sublimat tocant el tambor. Fins ara havia versionat la “Chacarera de las piedras”, d’Atahualpa Yupanqui, i ara aquest espai l’ocupa “Chundwa”.
En el format digital i en CD es van combinant les cançons de totes dues parts, ‘Oral’ i ‘Abisal’, però en canvi al vinil les has separat a la cara A i la B. Per què?
Inicialment vaig plantejar fins i tot de fer un disc doble, però la discogràfica em va dir que no ho veia clar. Ells segurament ho deien per motius comercials, però vaig pensar que tenien raó, que el meu viatge ara mateix és dual, amb una anada i una tornada. Just la nit que va sortir el disc a les plataformes digitals el vaig tornar a escoltar, a un quart d’una del 8 de maig, com a ritual per cuidar-lo... I vaig pensar que era tot un viatge.
Quina és l’escolta més fidedigna o que permet entrar millor en el missatge del disc?
Al principi hauria dit el vinil, però ara penso que els dos formats tenen molt sentit, perquè hi he pensat profundament: cada ordre està ideat per al ritual amb què s’escoltarà. El vinil té sentit perquè permet viure la concentració que demana Abisal, allunyat del món on vivim i no pas escoltat anant pel carrer. Si ets una persona a qui li agrada el ritual de posar un vinil, això et disposa a escoltar la música en un estat concret de paciència i responsabilitat per navegar per les profunditats. En canvi, Oral es pot escoltar de qualsevol altra manera. És molt familiar i gens desconegut. Saps on ets i només has de deixar que t’acompanyi. Tot i que, si la gent hi vol entrar, també hi ha moltes capes. El CD i el digital estan pensats per als que tenen més pressa, amb un ritme diferent, per a algú que camina o veu altres coses, i li pot cridar l’atenció un canvi d’espais. Però alhora la història d’amor té un ordre, i els mars tenen un ordre, i també la manera com es combinen.
I el directe també té el seu propi ordre?
Sí, l’he ideat basant-me en el cicle de l’aigua. He estat tres anys treballant-hi, però l’últim any ha agafat més força el concepte. Em preguntava què em faltava o fins on havia d’anar. Vaig pensar en utilitzar el cicle xinès dels cinc elements: fusta, metall, aigua, foc i terra. Però al final vaig entendre que havia de ser el cicle de l’aigua, perquè a les cançons hi ha una voluntat de canvi d’estat. El directe està ordenat de petit a gran. Començo amb el repertori d’Oral a quartet, una intimitat crua on faig cantar el públic. Després faig cançons tota sola, que representen l’evaporació. És un canvi d’estat –potser el més bèstia– de passar de líquid a gas per refinar-me des de la soledat i travessar les boires. I finalment arriben les precipitacions en totes les seves formes, des del plor fins a la congelació... És la immensitat d’Abisal, on hi ha també una consciència col·lectiva, que encara es referma més amb el cor que m’acompanya a l’escenari.
En aquest cor que t’acompanya hi ha la teva filla Lola, que al disc canta a la “Intro: La sed” i a “Chundwa”, i en directe també canteu a duet a l’escenari. Com és la vostra relació?
M’encanta la manera com ho fa, com entén i cuida la música, i com ha sabut trobar el seu lloc... Penso que en gaudeix moltíssim i és molt emocionant veure-la i escoltar-la, perquè pot fer el que vulgui. La música i l’art formen part de la seva vida, i segur que sempre hi tindrà un peu. És la manera com millor s’expressa –tot i que ho fa bé de moltes maneres– i ens encanta compartir-ho. Ara mateix no penso gaire més enllà... Sé que la seva presència té un sentit preciós i, quan pot venir, sempre és benvinguda. Cantar amb ella és brutal. És tot el que m’importa, perquè tota la vida he lluitat per ser mare i música. I ara tinc una filla preciosa i la carrera musical que desitjava. Sento un orgull brutal cap a ella, i ella també cap a mi.
Els concerts d’aquesta gira són especialment catàrtics?
Sí, jo mateixa acabo els concerts sense paraules. De fet, surto transformada, perquè faig una purga molt bèstia. He anat deixant pistes a les cançons, una mena d’aprenentatges que, quan les canto en directe, em torno a recordar a mi mateixa. Tot plegat m’ajuda a educar el pensament. Per posar un exemple, quan vull tenir en compte conceptes com la sensualitat passo cada concert travessant i treballant aquests gestos, i això em va curant.
TRENTA ANYS FENT CAMÍ
Enguany vas rebre el Premi Enderrock 2026 a la Trajectòria. Com vas viure aquest reconeixement?Vaig rebre el premi amb molt d’agraïment. Vaig sentir que se’m premiava per la manera com he caminat la meva trajectòria, tingui la llargada que tingui. Puc assegurar que sempre he fet la feina des del cor i treballant molt. Ho deixo tot en la música, el millor de mi, tant les pors com els aprenentatges. I que la persona que em va lliurar el premi a l’Auditori de Girona fos Carme Canela em va semblar un doble regal preciós, perquè em va permetre valorar la cadena de dones artistes i donar les gràcies a les que m’han obert les portes. A més, venia de fer el concert al teatre Olympia de París, el 8 de març, on havia sentit que totes les veus que m’han impactat estaven en mi com a artista. No perquè jo pugui cantar com elles, sinó perquè gràcies a elles jo puc cantar com canto.
Mirant enrere, hi ha algun moment que destaquis especialment d’aquestes tres dècades de carrera?
Ara mateix soc més que mai en el present, perquè diria que és el millor moment. No perquè no n’hi ha hagut molts més de bons, sinó perquè m’explica molt bé i perquè sento que també hi són tots els altres que he viscut. Ara mateix toco de peus a terra després d’haver travessat molts mons meravellosos, però que demanaven molt... De cop, sento moltes abraçades i m’estan arribant molts regals preciosos. No esperava que aquest any passessin coses tan boniques com actuar a l’Olympia a París, la col·laboració amb Rosalia, els concerts al Teatro Real de Madrid, al Liceu de Barcelona o a l’Auditori de Girona, el Premi Enderrock...
Fa la sensació que el nou disc traspua el teu gran moment, perquè hi conviuen els altres discos i projectes que has fet.
Tots els discos tenen aquest punt, perquè vaig avançant amb tot el que soc, amb més anys, més aprenentatges, més cansaments, més desil·lusions i potser menys il·lusions però més fortes. És com una maleta d’on vaig traient coses i en poso de noves. Però sí, en aquest disc, i en aquest moment de la meva carrera, hi són tots els altres que he fet. I ara mateix em sento molt més compresa. A més, estic envoltada d’un equip preciós on tothom se sent respectat i pot brillar, i amb qui hem fet un treball de molts anys que està donant uns fruits preciosos. Cada cop tinc més confiança en mi mateixa, la gent confia més en mi i puc tenir un equip que lluita per una idea, abans fins i tot d’entendre-la. Podrien haver-me dit que no entenien tot això d’Oral i Abisal, però com que jo hi creia, ells també ho feien. Com ha fet també el públic, que va venir a veure’m abans que sortís el disc sense saber què escoltaria. I no és perquè haguem fet una promoció espectacular, sinó perquè la gent m’ha fet confiança com a resultat de la meva carrera artística.
.jpg)
.jpg)
