Estrenes

Guillamino: «Estima a qui vulguis i estima el teu país»

Estrenem l'adaptació que Guillamino i La Rauxa fan del «You Are The Sunshine Of My Life» de Stevie Wonder

| 10/09/2026 a les 11:30h

Laura del Pino (La Rauxa) i Guillamino
Laura del Pino (La Rauxa) i Guillamino
Fa tot just mig any que Pau Guillamet 'Guillamino' va publicar el darrer disc, Erra & Bé (Satélite K, 2026). I ara ja torna a la càrrega amb un nou senzill. Es tracta d'una adaptació al català, lliure i personal, del "You Are The Sunshine Of My Life" (1972) de Stevie Wonder, amb què el barceloní ha comptat també amb La Rauxa

A la banda santboienca liderada per la veu de Laura del Pino La Rauxa, i la seva mirada actual a la música dels 60, se la podrà descobrir en directe a La Terrasseta de Tarragona (12/09), i a les festes majors de Molins de Rei (20/09) i del Prat de Llobregat (28/09). Per la seva banda, el barceloní actuarà al Festival de Jazz de Corbera (25/09), al Músiques Tranquil·les de Mataró (08/10) i al Casino de Vic (18/10). Mentrestant, estrenem en primícia aquesta versió de Wonder, traduïda com a "Tu ets la llum (de la meva vida)", i en parlem amb Guillamino.


Com sorgeix aquesta col·laboració amb La Rauxa?
Va néixer aquest estiu. Tenia aquesta versió al cap, i vaig pensar que amb La Rauxa quedaria molt i molt bé. Els segueixo des que van començar i, tot i no conèixer-nos, hi havia afinitat, perquè estem en la ona del soul en català. A més, ells coneixien el meu projecte La Pols i l’Era on vam revisar el iè-iè català, i van fer una versió de la protagonista, Lita Torelló, justament amb el seu nou disc. Tot encaixava!


 
Fa just mig any que vas treure l’últim disc, ‘Erra & Bé’. Per què has decidit fer ara aquesta versió de Stevie Wonder?
Simplement, per fer bullir l’olla. És una cançó arxiconeguda que va tornar a les meves orelles abans de l’estiu, no sé ben bé perquè, però la trobo molt ben feta, és un clàssic, i de cop va començar a sonar així dins el meu cap. Vaig pensar que seria una bona adaptació i que aquest tipus de cançons val la pena compartir-les.



N’heu una versió i una adaptació bastant lliures. Com l’heu plantejat?
És com si l’haguéssim gravat 10 o 15 anys enrere. És una versió en clau Motown de finals dels 60, més com els grups tipus Martha Reeves and the Vandellas: power-soul amb el clàssic beat a negres i tothom pedalant cap endavant. L’original és una cançó amb arranjaments més dels 70, amb latin grooves i un altre rotllo.

Al clip, canteu la cançó com a telepredicadors: què representa aquest rol?
Una idea senzilla d’executar i on ens empeltem de fe, glòria, al·leluies i un trànsit espiritual. Vaig començar a fixar-me en els vídeos de telepredicadors i deu n’hi do, són tot un món: és tot una exageració i una hipèrbole prou performativa que em va sembla interessant d’adoptar. 

La publiqueu l’11 de setembre, amb el lema ‘Exaltem la pàtria i l'amor a parts iguals’. Per què l’heu volgut treure justament coincidint amb la Diada?
De totes les dates de setembre, creiem que és la més adequada: estem faltats d’amor i estem faltats d’exaltació nacional; sumar les dues coses és el perfect combo. Estima a qui vulguis i també estima el teu país, i fes-ho córrer!
 
 
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, estrenes, actualitat, guillamino, La Rauxa, Stevie Wonder, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.