Ahir al vespre va arribar l'últim dels quatre Palau Sant Jordi de la gira Cuarto Azul World Tour d’Aitana Ocaña Morales (Sant Climent de Llobregat, 1999). Uns recitals que l'artista va enfrontar ben engalanada i amb una energia immensa, i que va dedicar gairebé íntegrament al seu quart àlbum d'estudi de cançons pròpies: Cuarto azul (Universal, 2025).

El d'ahir dimarts, a diferència dels del cap de setmana, va arrencar mitja hora abans, a dos quarts de nou, després d'haver gaudit de la telonera —o com els diu Aitana, 'artista preshow’— Luzía, mentre que anteriorment la nit de dilluns va comptar amb l'actuació de Ganges i abans dues dates per a Gale les nits de divendres i dissabte, que va ser l’escollida per fer doblet segurament per ser una de les lletristes de confiança de l'artista. 

Al concert, Aitana va fer notar que hi eren presents  —a més d’artistes com Nil Moliner i The Tyets a la grada de convidats— els seus pares, les seves amigues i la seva parella Dani Alonso Góndez (el youtuber YoSoyPlex), tot i que Cuarto azul és fet de cançons que beuen d'experiències prèvies, del final de l'anterior relació i d'una etapa d'alegre solteria de l'artista al costat de "Las babys".
 
Després d'un inici amb protagonisme dels ballarins, Aitana va arrencar amb els beats per minut a tot drap per fer bategar l'audiència des del primer moment amb "6 de febrero" i "Segundo intento", amb una cridòria espectacular. A la tercera cançó ja se li va plantificar fent un primeríssim primer pla l’objectiu d'un càmera que la seguia en tot moment i projectava la seva imatge impol·luta en dues grans pantalles com si de dos mòbils gegants es tractés, a banda i banda de l'escenari.

La càmera hi obria els plans i els tancava a gust i segons manés el xou, que Aitana acomplia amb disciplina d'esportista d'alt rendiment (no perquè sí els ballarins i el vestit blanc perlat d'ella semblaven esponsoritzats per una coneguda marca de ratlles, tot i que en el primer concert el vestuari era un altre, tot rosa i amb moltes més randes). La gestualitat facial d'Aitana és digna d'una gran actriu.

Tot i que un quartet de músics l'acompanyava, l'espectacle havia d'incloure les veus d'artistes convidats al disc, i es van llençar sàmplers de les veus delel portorriqueny Jay Wheeler ("Duele un montón despedirme de ti"), el d'Aranda de Duero Barry B ("De trankis"), el mallorquí Rels B ("Miamor"), el canari Quevedo ("Gran Vía") —que just fa un any omplia dos recintes Sant Jordi i en tornarà a fer fins a vuit el 2027—, el valencià Zzoilo ("Mon amour") i, ja en el tram final ,la mítica Alaska ("La chica perfecta"). Aitana s'ajunta amb els millors i també amb els que li agraden, i potser per això es troba entre el podi de l'any de gires estatals amb més recaptació amb Antonio Orozco i Rels B: el trio d'asos català de les gires a nivell estatal de 2025, com recull l'Anuari de la Música 2026.

I precisament, abans d'interpretar la quarta cançó de la nit "No te has ido y ya te extraño", Aitana es va dirigir al públic català per dir que aquesta nit de dimarts, ja que era a casa i se sentia a casa, parlaria tot el concert en català. Que, tot i ser de família castellanoparlant (amb arrels com se sap a Jaén), li agrada parlar el català amb amigues, que ella el va aprendre a l'escola i ara els demana més que li'n parlin per no perdre la fluïdesa. Es va disculpar per si feia castellanismes i va demanar mantenir la llengua catalana tot i que "som bilingües", va dir.

És la seva experiència i així ho va defensar, parlant en català una de les quatre nits (en les anteriors havia estat més anecdòtic) i ho va fer la mar de bé i sense pràcticament cap error. Per tant, un català, notable, si no excel·lent. En tot cas, el que realment va voler transmetre és l'enyor de casa –i més ara, a les portes d’una gira mundial–. I això ho va voler compartir i cridar als quatre vents esperonant al Sant Jordi: "Barcelona, ben fort!", quan enllestia "No te has ido y ya te extraño".

I Aitana es va mostrar 'completamente vulnerable' al seu "Cuarto azul" del refugi d'infantesa i on el públic li va regalar els llums de mòbils, sabent que la macroexposisició que suporta aquesta artista és de l'alçada d'un campanar, i s'entén perfectament que sovint canti com li costa desaparèixer. I si Bob Dylan cantava allò de "If You See Her, Say Hello", l'Aitana canta "Cuando hables con él", tot i que ella parla de deixar enrere 'mis mejores años', i si un té més perspectiva del temps —que no pas la dels seus 27 anys— sap que no serà així, que allò bo segur que encara li està per venir, però és clar, el públic jove empatitza amb el drama i la va ovacionar als seus ulls visiblement plorosos.
 
Com va dir el periodista Jordi Bianciotto a El Periódico del primer dels quatre concerts, l'anterior disc Alpha (Universal, 2023) parlava de 'nocturnitat', com la següent cançó del recital, "Los Ángeles" ('estas ganas no se van, yo quiero otra noche'), mentre que l'actual disc va més de confessions i intimitats del propi bagul dels (primers) records. I entre els records dels primers dosmil sens dubte hi ha artistes referents com el sampler que la fa ballar de Britney Spears, amb qui es pot sentir identificada en la seva justa mesura.

En cert moment, Aitana es va dirigir a les primeres fileres, en va rebre els presents (com una maqueta d'un petit cuarto azul, una nina Funko Pop i una bandera del Barça, o uns creatius displays de cartró d'ella vestida de blau o de catalaneta amb mitenes i tot) i va llegir els cartells que li porten davant. I va fer cas d'alguns, just els que li demanaven cantar "Con la miel en los labios" del 2019 (sacrificant així de la setlist "Formentera", que havia cantat en anteriors recitals). També va convidar a ballar gent del públic a la cançó "Las babys", com si fos un Bruce Springsteen a "Dancing in the Dark", però fet a l’engròs.  

Certament (després d'aquell a estones trist documental Metamorfosis), ara Aitana pot estar contenta de liquidar una relació i una etapa amb un disc tan exitós i cançons com "Ex ex ex" (on cita una cançó de la colombiana Karol G, una altra diva del pop en espanyol). També es vs concedir un moment d'humor amb els ballarins a la cançó "Lia" i així encarar amb bon rotllo la recta final de "La chica perfecta" —ballant entre cintes mètriques grogues—, "Conexión psíquica" (la que sens dubte té amb els seus seguidors), i el gran hit —via mundial de futbol, i fins i tot cantada a la festa de la Cibeles davant dels futbolistes guanyadors— "Superestrella", amb tota l'energia positiva possible a un volum eixordador tant de l'escenari com del públic. I és que "Superestrella" ha tingut 299 milions d'escoltes, entre d'altres assoliments. Potser un dia de 2018 va quedar segona a OT per darrere d'Amaia, però enguany Aitana se situa a dalt de tot i encara té camí per recórrer.
 

P.D: Aitana, ets una persona ben educada i gran professional, que es pren molt seriosament els seus xous, tens el tarannà de no fer enfadar ningú (que no vingui enfadat de casa) i tant pots agradar al públic català com l'espanyol, el llatinoamericà, l'anglosaxó i el d'arreu. Ara bé, estic segura que al públic català li encantaria que algun dia cantessis una cançó pròpia en català (o més d'una, o un disc sencer i tot) i anar més enllà de la cançó del 'Disc de la Marató', o la versió que vas fer i gaudir a l'Estadi Olímpic de "La gent que estimo" amb Josep Montero d'Oques Grasses. Ho vam celebrar, però això ja són dos cavalls guanyadors. Potser en vau poder parlar ahir amb en Nil Moliner o els Tyets i valorar una possible col·laboració? Sigui com sigui, feliç gira mundial!