El Gitano de Balaguer (Vilanova de la Sal, 1966) va començar la seva trajectòria musical arran de veure les festes que organitzaven els gitanos al bar que els seus pares regentaven a Balaguer. D'aquest context va néixer el seu nom artístic –malgrat que ell no és gitano– i va començar a oferir els primers concerts acompanyat únicament de la seva guitarra mesclant el rock i el country de figures com Elvis Presley i Johnny Cash amb l'herència lleidatana dels garrotins.
El seu primer disc, Problemes de nas (Pediatra Records, 1998), va tenir una notable rebuda que li va permetre enregistrar un segon disc a Madrid de la mà amb Radio 3, Cuando queráis! (1999). Després el van seguir un altre cop més discos com La máquina de ensofatar (autoeditat, 2001), Bufador (K Indústria, 2003) o Diumenge de grams (PSM Music, 2011).
El 2011, es va presentar a les eleccions municipals de Balaguer i, després d'anys de consum d'alcohol i drogues, va aconseguir deixar les substàncies i s'ha dedicat a oferir xerrades sobre salut mental i addiccions. Aquest procés de sanació i transformació personal, que s'entrellaça amb el relat sobre la seva carrera artística, ha quedat plasmat en el documental El carro pel pedregar, dirigit per David Fernández.
.jpg)
