La “pareidolia”, segons Termcat, és una “il·lusió consistent a percebre de forma clara un estímul sensorial vague, generalment una imatge o un so, i atribuir-li un significat”. I Pareidolies és també el nou disc de la formació de la Selva Orchestra Fireluche: un àlbum ambiciós i juganer, creatiu i experimental, on cada peça és un joc particular, i les notes i tons venen donades per jocs lingüístics o pictòrics, una partida d’escacs o una matrícula d’un cotxe belga. Ens ho explica en detall la banda, mentre estrenem en primícia el clip d’una de les peces, “Ve bé fer bé, ve bé fer befa, ve bé fer bèèèè, eh?”, realitzat per Joan Gol.



1. “Ves bes, fes fes”
"Sonològic en mi major. Els sonològics són unes traves, uns jocs que ens hem inventat nosaltres, però que parteixen del joc del Paraulògic o l'Spelling Bee. Al rusc, hem col·locat les lletres “A”, “B”, “C”, “D”, “E”, “F” i “G” –que són les notes en nomenclatura anglesa–, i la lletra del mig és la que ens determina la tonalitat de la cançó. A partir d'aquí hem buscat les paraules. Per exemple, “Ves bes, fes fes”. En aquest cas, ens hem permès unes llicències, perquè la “V”, fonèticament, és com la “B” i, per tant, és la mateixa nota, i la “S” per a nosaltres és com una ce trencada que és com un do alterat. En aquest cas, com que el to és mi major, el do ha de ser sostingut. I amb això, creem la melodia “Ves bes, fes fes”, que va tocant la melòdica, i acompanyen la resta d’instruments."


 
 
2. “Labecèdé”
"És la sonificació d'un nom propi. La Baceda és un poble d'Occitània. En occità, s'escriu “La Baceda”, però nosaltres n’hem utilitzat la grafia francesa, “Labécède”, per una qüestió musical, perquè totes les lletres del seu nom són notes amb nomenclatura anglesa, excepte la primera síl·laba, el “La”: “B” és un si; “E” és un mi; “C”, un do; “E”; “D”, un re, i la “E”, un altre mi. Sobre aquesta roda d’acords hem creat la cançó."



 
3. “Sonograma pictòric: El quadre de la Paquita”
"Aquí el joc tracta de dibuixar un pentagrama damunt d'un dibuix o d'un quadre, i es marquen les notes allà on les línies es tallen. Els valors rítmics són lliures. En aquest cas, l'instrument captiu és la flauta travessera i el que hem musicat és el perfil de les muntanyes que envolten el pla del Pastral, que és un quadre de la Paquita Turon Masgrau, una artista cellerenca. La peça es concep com una excursió d'anada i tornada, de manera que la segona part és la interpretació inversa de la primera."



 
4. “Ve bé fer bé, ve bé fer befa, ve bé fer bèèèèè eh!”
“Sonològic en mi menor. Igual que en la primera cançó, també és un joc que parteix del Paraulògic. La lletra del mig del rusc, i per tant, la tonalitat, torna a ser E, però si a la primera era en mi major, en aquesta és en menor. Qui en toca la melodia és el pianet rosa. La idea era que fos com un mantra, tocat amb la base d’una arpa xinesa, el guzheng.”


 
5. “07/08/1948 – 06/03/2022”
“Sonificació d’una efemèride. En aquest cas, fem el joc amb una data. Com que hi ha 12 tonalitats i 12 mesos, el mes determina la tonalitat de la cançó. Després hem mirat si la lluna aquell dia era creixent o decreixent, per escollir si era major o menor. Els altres números de la data formen els acords dins d’aquesta tonalitat. Per a la data, hem escollit el naixement i defunció de l’enyorat Pau Riba, i així li fem aquesta petita dedicatòria en el disc.”



 
6. “Memi March”
“Sonificació del traç. Igual que en la cançó del quadre de la Paquita, es tracta de dibuixar un pentagrama, i en aquest cas, escriure-hi el nom d’una persona: nosaltres hem triat el de la nostra amiga Memi March, que ens va deixar l’estiu passat. La melodia de la cançó, interpretada per la flauta travessera, ressegueix el seu nom i el cognom escrit sobre el pentagrama.”



 
7. “Cada dècada bec cafè”
“Sonològic en do menor. Aquí tornem a partir del Paraulògic, però en aquest cas, la lletra que hi ha enmig del rusc és la "C", d’on surt la tonalitat, do menor, i la frase ‘cada dècada bec cafè’, que interpreta el pianet blanc. A més, la frase es va repetint contínuament al llarg de la cançó en codi morse.”



 
8. “B 1-CAE-652”
“Sonificació d’una matrícula. Aquí el joc parteix de buscar una matrícula, en què la lletra del país determina la tonalitat. Nosaltres hem agafat una de Bèlgica i, per tant, la cançó està en si bemoll. La resta de números i lletres que formen la matrícula, són els acords dins d’aquesta tonalitat; i per tant, havíem de triar una matrícula els números i lletres de la qual poguessin ser notes. I vam escollir aquesta, que és d’un cotxe belga normal i corrent, d'aquells que condueix la gent corrent, que viu com la gent corrent i que fa el que fa la gent corrent. La melodia, en aquest cas, l’interpreta la guitarra elèctrica, i la idea és la d’un cotxe que comença a córrer, agafa velocitat i torna al punt de partida. Una cançó circular."



 
9. “Simfonia de la Immortal de Kasparov VS Topalov (Hoogovens, 1999)"
“Sonificació escaquística. Aquí el joc és a partir d’un tauler d’escacs, que es llegeix com una graella de vuit lletres i vuit números: les lletres en determinen la tonalitat, i els números les notes. Cada moviment d’una peça correspon a dues notes: la casella d’origen i la de destí. També hi marquem els enrocs, els escacs i les captures. I cada peça del tauler és interpretada per un instrument diferent. Nosaltres hem musicat la que és considerada una de les partides d’escacs més espectaculars a la història, la de Kasparov contra Topalov, en què, a la jugada 24, Kasparov sacrifica una torre i inicia una sèrie extraordinària d’atacs, amenaces i sacrificis mentre persegueix el rei negre per tot el tauler. A la cançó, el rei negre està interpretat per la tuba, i a la segona part del tema hi té molt protagonisme. A la jugada 44, Topalov abandona”.