La música de l’illa de Mallorca no es pot explicar sense dedicar un gran espai al conjunt Música Nostra. Fa 45 anys que va iniciar el seu camí, i s’ha mantingut ferm amb una proposta que combina temes balladors i peces reflexives, algunes basades en poemes. Des del 2007 que no publicaven cap nou treball, però sortosament el malefici està a punt de trencar-se amb les quinze cançons que tenen previstes de publicar al pròxim treball, Camí florit (Blau, 2026).



L’onzè disc de Música Nostra, Camí florit, trenca amb dues dècades de silenci. El títol és un homenatge al cèlebre homenot mallorquí i universal Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993), poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor, i apareix després de la celebració de l’Any Llompart, el 2025, en el centenari del seu naixement. Ho comenta la cantant Miquela Lladó: “És un dels meus poetes de capçalera, amb qui vàrem ser amics al final dels seus anys. El poema ‘Camí florit’ sempre m’ha agradat, perquè parla de plantes i flors típiques de Mallorca. Quan vaig escriure ‘Bolero Mallorca’, vaig seguir la mateixa idea per cercar paraules i idees de coses mallorquines”.
 
Curiosament, encara que el poema original de Llompart no forma part de l’àlbum, és el que li dona títol: “Per posar nom al disc hem cercat paraules que representen un poc el que sentim. Duem 45 anys de feina i creiem que hem fet un recorregut per un camí florit preciós, perquè han florit poemes musicats, jotes, boleros, fandangos, mateixes... El títol és una combinació de totes dues coses”, assegura Lladó.
 
El guitarrista i productor Toni Pastor confessa que el disc no ha aparegut fins ara, però que una part de la feina ja estava feta fa un bon grapat d’anys: “És un disc en què ens hem permès ser eclèctics i que en part teníem aparcat des del 2009, només ens faltava posar-hi les veus”. I la vocalista de Música Nostra manifesta satisfeta: “Hi ha quatre cançons que vam començar a gravar al principi, però no les vam acabar perquè vam entendre que no era el moment. No sabíem quan arribaria l’oportunitat, i finalment ha estat ara”.
 
De fet, hi ha enregistraments de dos pilars del grup que ens han deixat els darrers temps: el baixista Jaume Armengol ‘Jimmy Torres’, de 65 anys, que va faltar el juny passat, i el guitarrista i percussionista Hugo Sócrate, de 74 anys, el març del 2025. “Hi ha hagut moments en què editava pistes i sentia el seu alè”, se sincera Pastor. Es tracta de dos referents de la música illenca, que el grup duu dins el cor: “Tots dos han fet molta feina amb i per a Música Nostra, i els duem dins el nostre coret i en la nostra manera de fer música”, diu Miquela Lladó. A més de la cantant i guitarrista, els components actuals de Música Nostra són Toni Pastor (guitarres i producció), Pep Balaguer (guitarres), Bernat Cabot (violí), Pep Toni Rubio (flautes), Marko Lohikari o Juanan Torrandell (contrabaix) i Jaume Roig (percussió).
 


A Camí florit hi ha quinze cançons. “El disc configura un repertori molt variat, des de tonades de camp fins a una cantiga de Ramon Llull, musicacions de poetes i temes del repertori popular de Mallorca amb un vestit adaptat als nous temps, així com també temes de creació pròpia”, explica Lladó. 
 
El retorn del grup de música popular mallorquina més conegut es produeix en un moment en què les generacions joves de músiques illenques reivindiquen el seu mestratge. Un bon exemple és que aquest any, tant Maria Jaume com Pitxorines han cantat amb Miquel Lladó en els seus respectius darrers discos, la de Lloret de Vistalegre a “Jota final de festes” de Sant Domingo Forever (Halley Records, 2026), i el grup a “Tira-li cocetes” de Sa falda girada (Blau, 2026). “M’agrada moltíssim, perquè la tradició popular de Mallorca no es pot quedar amb la música d’un temps, sinó que s’ha d’adaptar al moment que ens toca viure”, comenta Lladó, que en fa broma: “Quan em diuen que soc un referent els dic ‘idò m’ho apuntaré’”. El 25 d’octubre, el referent palmesà de la música folk estrenarà el retorn discogràfic al Teatre Principal d’Inca, mentre Pastor afirma: “Palma es va apagant, som una ciutat que gairebé no té música en directe”.
 

45 ANYS D’HISTÒRIA

Fa 45 anys que Música Nostra presenta la seva música en directe i, en aquest temps, s’ha convertit en un símbol indiscutible de la popularització de la música d’arrel de Mallorca. L’enregistrament de Camí florit trenca un llarg període de sequera discogràfica, ja que l’any que ve s’haurien complert dues dècades sense cap nou treball del grup. El darrer va ser +D26 (Blau, 2007), amb el qual la formació mallorquina va celebrar un quart de segle de trajectòria. I, per fi, aquest 2026 han decidit posar remei a aquesta anomalia. “Han passat tants anys perquè no havíem trobat l’oportunitat. Tot i que sempre ens ha agradat fer temes que no siguin ballables, la nostra demanda sempre ha estat a les ballades. I, és clar, el fet de tenir cançons amb les quals ningú mos proposa fer concerts ens fa sentir decebuts. Ara, les circumstàncies han canviat, i pensam que amb les xarxes socials ho podrem comunicar millor i fer saber a la gent que hem fet un nou disc.”
 


Música Nostra és una de les formacions més longeves de l’escena illenca. A costa d’anys, de concerts i de molta feina, han aconseguit popularitzar la música tradicional i l’han democratitzada fins a l’esclat de festa i coŀlectivitat que més que mai viu el ball de bot arreu de les places de Mallorca. “Hi ha molta satisfacció, gratitud i iŀlusió. Hem arribat al dia d’avui fent música ben feta, que agrada i que fa ballar a tothom arreu dels pobles de Mallorca i que, alhora, contribueix a mantenir viva la cultura popular”, expressa Miquela Lladó, la veu de Música Nostra. I hi afegeix: “Ens sentim molt estimats i valorats per la gent que aprecia la música d’arrel i, naturalment, no hem perdut les ganes de continuar. Volem seguir fent música i cançons que sonin vives i arrelades i que no facin olor de naftalina”.
 
“Hem vist com les generacions es van renovant amb gent major que ha tengut fills i ara ja té nets... És preciós! Com també ho és veure homes que ballen amb homes i dones amb dones, i aquest és un espai que també volem reivindicar –diu Lladó–. És una gran satisfacció veure que la feina que hem fet ha tengut un resultat magnífic, perquè les places ara estan més plenes que fa uns anys i les escoles de ball han proliferat per tot”. Tot i això, lamenta: “Com que la gent té una ballera rabiosa, això a vegades ens ha condicionat i no arribam a fer el tipus de concerts que ens agradaria”. Més enllà de la recuperació de cançons tradicionals, el grup també ha fet arrelar peces pròpies, algunes de les quals ja passen per tradicionals: “Hi ha temes que he compost jo i que la gent canta i es pensa que són populars”, comenta Miquela Lladó. És el cas, per exemple, dels clàssics “Jota de sa guitarra”, del disc de debut, Ball de bot, o “Jota de sa pintura”, del setè disc, ...De dia i de nit. “El folklorista Joan Amades ja deia que allò popular és el que un es fa seu”, conclou.