Onze mesos després que Oques Grasses anunciés el seu final i el seu concert de comiat -inicialment previst per una única data i que finalment es va ampliar a quatre-, avui per fi s’ha celebrat el primer d’aquestes quatre actuacions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Tot i que inicialment el concert d’avui havia de ser el segon, l’ajornament del primer concert -previst pel passat dilluns 5- a demà, dijous 8, ha provocat que Oques Grasses s’hagi començat a acomiadar exactament cinc anys després que ho fes Txarango, que tal dia com avui de 2021, va anunciar el comiat definitiu sense poder fer cap dels concerts de la seva última gira a causa de la pandèmia.

El concert d’avui ha estat especial pels assistents perquè, en qüestió de dos dies, han vist com de sobte viurien el concert totalment de forma totalment diferent. En comptes de tenir la referència del que hauria d’haver passat dilluns, han entrat a l’Estadi Olímpic sense cap informació: sense detalls de la producció de l’espectacle, ni del setlist ni tampoc de possibles col·laboracions, malgrat que al final no n'hi ha hagut cap.

Amb un públic transversalíssim, a l’Estadi Olímpic s’hi podia veure perfectament barrejats adolescents, famílies amb canalla petita i també grups de només adults, Oques Grasses ha ofert un xou de primer nivell que amb diverses novetats ha mantingut el gran format d’espectacle que ha fet girar arreu dels Països Catalans d’ençà de la publicació de l’últim disc Fruit del deliri (Halley Records, 2024).
  El públic se’l veia impacient perquè comencés el concert i sobretot expectant. Les dades impacten: fins a la data, cap grup que canta en català havia omplert tot sol l’Estadi Olímpic. A més, la formació osonenca igualarà el dissabte amb l’últim concert el rècord de concerts consecutius al recinte de Montjuïc que ostentava Coldplay, qui va omplir 4 Estadis Olímpics el maig de 2023. El públic s'anava animant al ritme de temes com "Life is Life" d'Opus, quan, finalment, a les 20:52 h, els llums s'han apagat i es s'ha projectat un vídeo que recollia moments dels inicis de la banda i de les seves particulars versions campestres, que gravaven casolanament per recordar els primers temes que van compondre. Sense pràcticament pausa, en el gol nord de l’estadi apareixien els membres del grup per cantar el tram final de "Cara de cul" i el seu 'Meravellós desastre' i, just després, Josep Montero ha sorprès pujant en un petit escenari situat al mig sobre la carpa de l'equip tècnic per cantar el flaixbac nostàlgic a la infantesa “Córrer pels camps”.

Després d'un breu parlament del cantant, on ha agraït al públic poder cantar amb ell les seves cançons, els decibels s'han enfilat a l'escenari principal de cop amb pirotècnica i l'inici de “Petar-ho”, en què hi cantava un cor de 8 cantaires que ha engrossit els prominents cors del tema. L'han seguit un altre tema d'inspiració funk com “Sta guai” i l’himne atemporal “Elefants” –baixada de to per facilitar-li a Montero l'entonació– que han desfermat un deliri que s’allargaria fins al final del concert. Sense pausa, el grup ha tornat a introduir al principi –com ja ho va fer al concert del Palau Sant Jordi de gener de 2023– una peça molt estimada pels seguidors més fidels del grup: “Cara de cul”, del tercer disc You Poni (Beberly Hills Records, 2016).
 
Una de les coses que més ha caracteritzat d’Oques és el seu extens elenc de hits al llarg dels anys, fet que els permet que oferir setlists farcits de temes conegudíssims tant pels fans del grup com per aquells que no ho són tant. Per això, quan han sonat “Bancals” o “Cançó de l’aire” –que no formen part ni del top5 més escoltat del quart disc Fans del sol (Halley Records, 2019)–, el públic ha continuat cantant, saltant i ballant sense fi al son de les melodies del cantant Josep Montero. Menció a part mereix “Com està el pati”, en què el vocalista no ha dubtat a seguir la tradició de les últimes gires i baixar a cantar amb el públic.

L'imaginari més surrealista de la banda ha sortit a palestra amb dues peces diferents però amarades pels ritmes reggae: "Cavall estable", inclosa en el debut Un dia no sé com (autoeditat, 2012) i amb una introducció a tall de fanfàrria que han repetit perquè la gent la cantés i ballés més fort, i "John Brown", que repensa la coneguda cançó popular "John Brown, el petit indi" i que ha comptat amb uns quants privilegiats del públic sobre l'escenari per fer el conegut ball de la cançó. Fins i tot, la cançó s'ha arribat a interrompre a la meitat per projectar un vídeo humorístic i irònic en què el trompetista Miquel Rojo explica en anglès la dificultat del seu solo, tot i que en realitat només fa servir dues notes. Tornant a Un dia no sé com, també han tocat dos imprescindibles com "Cul" i "Passos importants", amb el tradicional onejament de roba entre el públic.
 
Superat l'equador del concert, arribava el bloc del concert amb els temes de l'últim disc Fruit del deliri. Un aspecte fúnebre, màscares negres i llums entre obscures i fredes eren l'estètica que introduïa al tema més tecno d'Oques: "Bambi". L'ha seguit "Coda", que actuava com a interludi per donar pas a "Molta tralla". La trencadora balada "Pingpong", il·luminada per les llanternes dels mòbils del públic, i "Com el dia i la nit" –on cal destacar que no ha sortit a cantar Julieta, com sí fa en la versió d'estudi– completaven l'avantpenúltim bloc.

El concert començava a apropar-se al final i això era sinònim de començar a sentir tots els grans hits pendents de la nit. L'interludi "Cap amunt" feia moure les tarimes, distribuïdes ara en tot l'ample de l'escenari, i introduia l'arxiconeguda "In The Night", "Bye Bye". Després de crits d'independència per part del públic, han arribat dues de les peces més estimades del septet: "Serem ocells" i "Torno a ser jo". En la primera, s'ha reordenat de nou l'escenari en la posició original, més compacta, i la banda ha recuperat una versió molt més fidel a la d'estudi i no la versió de balada que havia interpretat en les darreres gires o al concert del Palau Sant Jordi. A més, també ha comptat amb una secció de cordes que engrandia la cançó. Per la seva banda, la segona ha estat una de les més celebrades de la nit i ha estat culminada amb una gran descàrrega de focs artificials.
 
Abans d'acabar, Montero ha confessat que encara no es creu que hagin venut les entrades dels 4 concerts i ha dit: "us estem infinitament agraïts", abans de tot just dedicar "La gent que estimo" a tot el públic present. Acompanyat de nou per la secció de corda –però sense Rita Payés, present en la versió original–, la banda ha creat interpretat un himne atemporal que la gent ha cantat a l'uníson de forma emotiva. Per tancar el concert, la banda ha caminat entre el públic per dirigir-se cap a l'escenari central sobre la carpa tècnica mentre el cor ha tornat a escena per interpretar un fragment de "De bonesh". Al mig de la pista de l'estadi, han clos el concert amb la seva altra balada: "Sort de tu".
 
Segurament després de les dues hores de música a l'Estadi Olímpic, tant Oques Grasses com el públic podrien sintetitzar les seves emocions en un dels versos que Montero signa precisament a "Sort de tu": 'És igual que costi tant / no hi ha res gratis però estem aquítu al meu costat enamorant-me / d'aquesta vida que estem vivint'.
 

L’últim deliri d’Oques Grasses continuarà demà i s’estendrà també a divendres i dissabte amb tres concerts finals més a la muntanya màgica. El darrer d’ells, el de dissabte, serà doblement especial perquè es retransmetrà en directe tant per TV3, 3Cat i iCat, com per la cadena en català de RTVE: la 2Cat.