Poques escenes musicals tenen una resiliència tan potent com el mètal. Tot i estar allunyada dels focus mediàtics i no haver format mai part del mainstream, la seva capacitat autoorganitzativa, el ferm compromís de les bandes i la fidelitat del públic el converteixen en un dels gèneres més resistents del panorama. Amb una diversitat estilística i sonora amplíssima –cada any es publiquen una seixantena de referències–, el mètal en català viu una eclosió important amb el llançament d’una gran oferta de discos de qualitat, que van del death al crossover extrem passant pel power mètal simfònic.
 

SIROLL! 

El setè disc del quintet de Cardona, Al gra! (Blood Fire Death, 2024), sona ple de crossover sumant death, thrash, groove mètal i hardcore.

 
El crossover extrem dels bagencs Siroll! des del 2008 que sacseja colls i ara ho seguirà fent amb el nou àlbum, Al gra!, masteritzat per Brad Boatright a l’estudi Audiosiege de Portland, als Estats Units. La història de la gravació es remunta al 2013, quan l’antiga banda del guitarrista Venty, Hysteresis Of Anger, preparava les cançons d’un futur disc que no es va materialitzar mai perquè la banda es va dissoldre. Quasi deu anys després, Siroll! va recuperar en plena pandèmia aquelles velles cançons a causa de la impossibilitat de reunir-se per poder compondre. “Treballar a l’estudi amb temes que no havíem fet tots junts va costar, però un cop les vam escoltar bé, ens van agradar i vam adaptar-les al nostre estil”, detalla el cantant Gou.

Amb el vistiplau dels excompanys de banda de Venty, el grup va fer les lletres i va refer algunes parts en tots els temes menys al senzill inèdit “Plou poc, però pel que plou, plou prou”, escrit des de zero per la banda. “No estàvem convençuts d’incloure’l, però el productor Òscar David va convertir el pont en la tornada i vam veure que en podia sortir una cosa bona”, assenyala Venty. La cançó aborda la lluita contra les dinàmiques difícils de canviar i s’acompanya d’un videoclip amb la pluja i el vent com a grans protagonistes. Segons Siroll!, és el clip en què han invertit més diners de la seva carrera.


 

FORJA 

El quart disc, El món oblidat (autoeditat, 2024), és una revolució sonora en què deixen les gaites i els acordions del folk mètal per obrir-se a un so més simfònic.


Després de gravar El llibre dels feyts (autoeditat, 2017), el grup terrassenc Forja es va dividir en dos bàndols entre la part més conservadora, que volia seguir fent folk mètal, i l’altra de so més aperturista, que volia explorar altres subestils metàl·lics. Al final, els membres més continuistes van abandonar la formació i Forja s’ha quedat amb tres membres originals, el vocalista Martí Páez, el baixista Manel Maylinch i la violinista Mireia Puigmal. “Les tres premisses de Forja són ser una banda de mètal, en català i melòdic”, indica Páez. A més, Puigmal afegeix: “Hem intentat fer música pròpia i que no s’encaselli en un sol estil”.

Amb la incorporació del guitarrista Toniu Ruiz i el bateria Álvaro de León, el grup ja ha enregistrat el disc El món oblidat. Per primer cop, han incorporat solos de guitarra en pràcticament cada tema, veus guturals i línies de violí més properes a la clàssica que al folk. I per si fos poc, l’àlbum ha estat masteritzat pel suec Tony Lindgren (Dimmu Borgir, Opeth, Billie Eilish) i mesclat pel prestigiós productor neerlandès Joost van den Broek (Epica, Blind Guardian, Powerwolf). “Vam cercar els nostres referents i vam triar el productor per la seva feina amb Epica. Sonorament ens agrada perquè sona molt net i, sobretot, molt clar”, afirma el cantant Martí Páez. Pel que fa a les lletres, el disc es basa en un argument conceptual centrat en el viatge d’autodescobriment de Cassandra en el món oblidat, un univers ple d’éssers de la mitologia i el folklore català. Està previst que el treball surti a la tardor, i mentrestant Forja està a la recerca d’un segell internacional de mètal que el vulgui editar.


 

BOCC

Un àlbum complet, dos treballs compartits i la participació en un recopilatori el 2024 certifiquen la bona salut de la banda barcelonina de death i doom mètal.

 
Publicar un disc propi i dos treballs compartits i participar en un recopilatori de versions en sols dos mesos no és una tasca a l’abast de qualsevol artista. El grup barceloní Bocc, al qual s’ha incorporat el baixista Andreu Cano, fa gala de la seva prolífica creativitat. L’EP-split amb God’s Funeral (Base Record - Hecatombe Records - Romantic Song, 2024) va partir de la sessió de gravació de Santa Eulàlia (autoeditat, 2020), en què el quartet va descartar dos temes doom mètal que llavors no li encaixaven.

Els han publicat ara en un EP conjunt, que suposa a més el primer disc en català per als tarragonins. A més, l’any passat Bocc va gravar “Camp dels cremats” als Heartwork Recording Studios, del productor Gerard Porqueres, que ara s’ha publicat en un split amb la banda neerlandesa Mouflon (Brutal Insanity Records, 2024). Així mateix, la sessió va incloure l’enregistrament de dos nous temes que han completat el repertori del nou disc, La forja dels cranis (Hecatombe Records, 2024), que també recupera “Camp dels cremats” i la versió “Black Vision”, de la banda finlandesa Purtenance, inclosa al recopilatori de l’escena death mètal nòrdica dels noranta Nekroottinen Haava (2024), editat per la discogràfica nord-americana Noxious Ruin. “Aquest segell ve de l’univers dels fanzins i el dirigeix Brian ‘Skullfukker’, que edita àlbums de música extrema underground en format de cassets que ell fabrica artesanalment”, relata el guitarrista Emilio Casal.


 

MOCS & CUCS

La crítica política i l’eclecticisme estilístic són els dos grans pilars del tercer treball del duet lleidatà, Cremem los putos bancs (autoeditat, 2024), amb el qual obren una nova etapa sempre emparats pel heavy i el power mètal.


L’any 2010, Milford Mocs & Gunther Cucs es va formar amb Guillem Tugues (baix) i Jordi Castells (guitarra) –llavors membres de Plowshare– com a divertiment per gravar temes mètal en català. Des de fa dos anys, la banda ha simplificat el nom a Mocs & Cucs i ha incorporat el guitarrista Marc Pérez i el bateria Txus Nogales. “Al principi vam apostar pel so del mètal clàssic, però des de fa dos anys estem explorant altres estils”, diu Castells. El guitarrista indica que el gir estilístic del nou disc ve donat perquè els agrada tocar tot tipus de mètal: “Als metal·lers els fa ràbia quan els costa definir-nos en un únic subgènere, però a mi em cansa escoltar concerts d’una hora amb el mateix”.

Quant a les lletres, el grup també ha evolucionat de l’humor absurd cap a la crítica política directa, de la qual ja feien bandera a l’EP del 2020 Aviat ho pagareu (Picap). “Hi ha qui pensa que la música és una cosa i la política una altra, però nosaltres creiem que no. No volem cantar per cantar, ens agrada que hi hagi un missatge i que les lletres generin debat i transformació social. En aquest moment i en aquest país cal fotre canya als de dalt”, afirma. Jordi Castells també destaca que es fixa en les lletres dels grups perquè li interessa saber de què parlen, però lamenta que la majoria no parlen de res: “Les lletres són un aspecte bastant negligit, tot i que hi ha excepcions amb bandes que les treballen molt bé”.

El nou disc de Mocs & Cucs va ser enregistrat a Heartowork Recording Studios amb el productor de confiança del grup, Gerard Porqueres. “Estem molt contents de com treballa. No només és un gran tècnic de mètal, sinó que també és guitarrista i sempre està disposat a aplicar noves tècniques de gravació i producció”, assegura Castells. En relació amb l’eclosió dels darrers anys a l’escena del mètal en català, adverteix que dedicar-se a aquest gènere no és fàcil, tot i que no és un dèficit exclusiu del nostre país: “Tocar mètal al sud d’Europa l’any 2024 ja és una pràctica prou difícil en si mateixa”.
 
 

ARXIUS METÀL·LICS

Als Països Catalans hi ha més de 400 bandes que les últimes quatre dècades han enregistrat més de mil discos amb cançons en català. Els primers registres de l’escena del mètal en català van ser entre els anys 1983 i 1985 amb bandes com Tro, Reina Negra i Últimos de Cuba. Des de llavors s’han arxivat 425 grups i solistes que han gravat 1.080 discos amb almenys un tema en català. La majoria són de Catalunya, però també hi ha l’11% del País Valencià, el 9% de les Illes Balears, l’1% d’Andorra i fins i tot una desena de grups de fora dels Països Catalans. Totes aquestes dades es recolliran a la primera enciclopèdia del mètal en català, que editarà Grup Enderrock Llibres el 2025, escrita per Daniel Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades, impulsors del compte ‘Mètal Català’ a la xarxa X.

De l’escena actual, cal citar també el duet vallenc Urgila, que ha publicat el segon disc, Alta tensió (autoeditat, 2024), amb moltes col·laboracions. Hi participen la poeta mallorquina Antònia Vicens, que recita “En un principi” i “Diable creu” al primer i últim tema, el bateria d’Els Pets Joan Reig i la banda menorquina Fornaris. També cal destacar les novetats de la banda de les Borges Blanques de mètal i punk Liberum, que s’estrena en català amb l’EP Col·lapse (Beatclap, 2024); els barcelonins Guillotina amb Primera sang (autoeditat, 2024), que combina death mètal i d-beat; el segon disc de la formació torellonenca de crossover i thrash Bon Braguer amb L’hora de vestir el muló (autoeditat, 2024), i Coure roent (autoeditat, 2024), del grup barceloní Braindrag, entre altres. Precisament, gràcies al fitxatge de la cantant Mireia Pérez, el grup de l’exguitarrista dels històrics Acció Directa, Enric GS, ha gravat un treball que beu del mètal alternatiu. 

A les Illes Balears hi ha activitat amb el duet menorquí Fornaris, que ha presentat un segon disc, Tarot (autoeditat, 2024), amb forta influència del post-mètal i el post-punk. I a la tardor està previst que es publiqui el primer EP del projecte DGXR, que lideren els germans Guillem i Miquel Martí (ex-Manacore). D’altra banda, al País Valencià s’ha llançat el recent Alça la destral (autoeditat, 2024), del grup Destral, fortament influït pels grans clàssics britànics Iron Maiden, Judas Priest i Saxon. A més, també cal recordar propostes que surten a disc per any, com la banda barcelonina de black mètal Amargor –A les potes de l’infern: Volàtils malediccions com amargs enigmes (autoeditat, 2024)– i el projecte de l’esparreguerí Pol Guasch ‘Naakhum’, que ja ha llançat el disc Llums i ombres (autoeditat, 2o24).