La Jamaica catalana

S'hi entra en travessar Sant Llorenç del Munt venint de Terrassa. No hi busqueu gaires rastafaris de pell fosca, ni banderes verdes, grogues i negres, ni camps de barraques ni palmeres. El seu epicentre és Manresa. Però s'estén molt més enllà, per tota la comarca del Bages.

No és casualitat que la Jamaica catalana floreixi a Manresa. Perquè la ciutat té una enorme tradició de grups de reggae. Molts d'ells amb orígens i arrels en les festes alternatives i populars que s'organitzen a Manresa durant la dècada dels noranta.

El reggae de la Jamaica catalana no és pur, musicalment parlant. La fusió és la seva carta de presentació. Hi participen bandes com els Sherpah, que des dels riffs d'elèctrica més caribenys es mesclen amb la rumba o el dub. També es tradueixen cançons de l'anglès al català, com ha fet Natxo Tarrés amb "Redemption Song" de Bob Marley i retitulant-la "Cançons de llibertat", amb el qual redescobrim unes lletres que parlen de pau, amor i lluita social. El planter i les perspectives són considerables.

El King's Tone Club de Manresa és un dels espais clau d'aquesta illa musical tropical en ple centre de Catalunya. Allà hi programen regularment sound-systems, recitals especials de reggae amb caps de cartell internacionals i sessions de punxadiscos. Un club amb nom jamaicà a l'empara de la històrica sala El Sielu. Tota una lliçó.

La Jamaica catalana té tradició i escena pròpia. Només li falten platges caribenyes de sorra blanca. Per consolar-se, els amants de la Catalunya més jamaicana es banyen a l'estany del Parc de l'Agulla. Qui no es conforma és perquè no vol. El reggae continua sonant suaument... a la Jamaica catalana.