La gran festa d'aniversari d'Els Amics de les Arts

Celebren el seu desè aniversari amb 2.000 persones al festival Grec

| 31/07/2015 a les 11:30h
Arxivat a: Enderrock
La nit d'ahir s'ho mereixia: vestits de gala i baixant les escales d'un teatre grec ple de gom a gom, van aparèixer en escena Els Amics de les Arts per convertir-se en crooners per una nit, i repassar la seva trajectòria amb la bona companyia de la Vicens Martín Dream Big Band. Una nit per reviure els seus 10 anys de cançons i celebrar-los com cal: amb un gran espectacle que enregistraran en directe el proper 6 d'agost a Cap Roig.


La recta final del Grec va tornar a comptar amb Els Amics de les Arts entre la seva programació: després que un gran diluvi obligués a cancelar el concert que s'havia d'haver celebrat ara fa un any, enguany els núvols no van esguerrar el que feia mesos que es preparava com una nit apoteòsica. Els ingredients estaven llestos; una big band dirigida per Vicens Martín, els seus músics habituals, i la llicència de recuperar cançons que feia molt de temps que no passaven per damunt de l'escenari. Amb aquest espectacle Els Amics volen celebrar els seus 10 anys, i perquè no només sigui la flor d'una nit d'estiu, el tornaran a dur damunt de l'escenari el proper 6 d'agost en el marc del festival de Cap Roig. El mateix dia en que enregistraran tota la festa per tal d'editar-la més endavant en DVD.

La vetllada va començar amb la Dream Big Band fent un medley instrumental d'algunes de les cançons més populars del quartet, mentre el públic somrient anava reconeixent aquelles cançons que han fet que Els Amics s'hagin convertit en la banda sonora d'una part de la seva vida. Una peça que van enllaçar directament amb el seu recent "Ja no ens passa", i que va fer que a dalt de tot de les escales del teatre comencés a sonar la veu i aparegués Dani Alegret, vestit amb esmòquing, baixant i entonant el seu hit. Així van anar apareixent consecutivament Eduard Costa i Ferran Piqué, fins que damunt de l'escenari també va aparèixer Joan Enric Barceló: els quatre mosqueters ja estaven llestos per a la festa.

El repertori va mesclar cançons molt antigues ("Tintín al Congo", "A vegades" o "4-3-3") amb les més noves ("Preferiria no fer-ho", "L'home que dobla en Bruce Willis" o "Monsieur Cousteau"), algunes d'elles sonant diferent i prenent forma amb l'acompanyament dels 21 músics a l'escena, i d'altres on la big band passava més desaparcebuda.



Viatge al passat
Un sofà vermell va ocupar l'escenari mentre Els Amics es canviaven de vestuari: va servir per fer una passar enrera i mirar de traslladar al públic a aquell sofà del pis compartit al carrer Muntaner de Barcelona on van començar a gestar-se les seves primeres cançons. Allà van entonar els iniciàtics "36%" i "Liverpool", les primeres cançons que van compondre i que els van portar a presentar-se al concurs de maquetes Sona 9.

El sofà es va quedar per donar la benvinguda a "L'home que treballa fent de gos", que no va voler perdre's la festa i va aprofitar per fer entrar en escena el pastís amb el que van celebrar aquests 10 anys de cançons. Ho va fer acompanyat de confeti, la big band i dues coristes que també van ser protagonistes de la vetllada.

Un altre dels moments màgics van ser les bengales que els seus seguidors van encendre mentre sonava una de les cançons que més esperen els seus seguidors en directe, la nostàlgica "Louisiana i els camps de cotó". En el repertori de la nit, no hi van faltar "Les meves ex i tu", "Jean-Luc" i "Bed & Breakfast", cançons de l'època en què la popularitat d'Els Amics de les Arts es va fer creixent.



Plans de futur 
El final del concert va servir perquè la banda anunciés els seus plans després de culminar la gira d'aniversari: les properes setmanes d'estiu serviran per acabar la gira i que agafin unes merescudes vacances. Unes setmanes que serviran per agafar energies i, si tot va bé, començar a preparar les cançons que formaran part d'aquest nou disc.

En aquest enllaç trobareu una galeria d'imatges del fotògraf Xavier Mercadé.

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais