El comunicat, titulat Potser hi ha final... 2010-2027, comença amb una frase inequívoca: "Ha estat de bojos. Del primer a l'últim dia, però no tot és infinit, Crim tampoc". Al llarg del comunicat, la banda ha volgut recordar els inicis de la banda, quan amb "vint-i-pocs anys" eren companys de pis i passaven la tarda dels dimecres fent música, o de la voluntat d'autosuficiència que la banda sempre ha tingut, posant com a exemple que van començar com una microcoperativa en una granja, on gravaven música, fabricaven samarretes i responien trucades de programadors.
Així mateix, també han volgut posar èmfasi en la dificultat i els equilibris que han hagut de fer durant més d'una dècada i mitja per a poder "mantenir-se al marge d'una indústria, que ens va, de sobres, massa gran" i "sense el suport de la premsa generalista ni les institucions, amb qui no ens sentim còmodes". I deixen clar un dels principals motius pels quals la banda s'atura: "L'exigència d'aquesta indústria és una piconadora d'estats d'ànim, asseca les llimones que abans treien suc".
Al llarg de l'escrit, també han tingut paraules d'agraïment pel seu management i segell, HFMN Crew, que ha coeditat tots els discos des de Pare nostre que esteu a l'infern (2018), i també a les ràdios i segells independents que al llarg de la trajectòria els han donat suport d'alguna manera.
La banda també ha fet públic que oferiran nous concerts al llarg del 2026 i 2027 abans del comiat. Per ara, només hi ha confirmada la gira per Amèrica del Sud, que la banda durà a terme aquest novembre. Però està previst que el grup vagi anunciant-ne de nous "tan bon punt estiguin clars". A més, també han conclòs el comunicat amb un missatge que deixa la porta oberta a un retorn futur: "Algun dia, no sabem quan, tornarem".
Concert de Crim a l'Estraperlo en plena pandèmia (14/05/2020) Foto: Xavier Mercadé
16 ANYS DE PUNK-ROCK INCONFORMISTA
Crim va néixer l'any 2010 a partir de les trobades per fer música d'uns companys de pis amb referents com Social Distortion, Leatherface, Cock Sparrer i Vanilla Muffins. Es va consolidar com a banda el 2011, quan van publicar la maqueta 10 milles per veure una bona merda (autoeditat), en clara al·lusió al llavors recentment publicat disc de Manel 10 milles per veure una bona armadura (Warner/Discmedi, 2011). El treball va estar gravat pel cantant i guitarrista Adrià Bertran, el bateria Marc Anguela i el baixista Javier Dorado i va estar produït per la mateixa banda amb l'ajuda de Sergi Bertran —germà d'Adrià i cantant i guitarrista de Serpent— i Quim Mas, qui poc després es convertiria en membre de la banda.Des de llavors, la formació de Crim s'ha mantingut intacta i després de publicar el primer llarga durada homònim (BCore, 2015), es van donar a conèixer pels marges del punk-rock i el hardcore d'arreu de Catalunya amb el segon LP Blau sang, vermell cel (BCore, 2016). El seu estil de punk-rock directe, que no s'ha tancat a incorporar influències del hardcore i el mètal, i amb lletres de crítica i denúncia social, han esdevingut un gran referent per a multitud de bandes de punk-rock que han emergit a Catalunya en la darrera dècada.
En els últims anys, han publicat fins a quatre treballs més. El primer va ser Pare nostre que esteu a l'infern (HMFN Crew, 2018), al qual va seguir el recopilatori 10 anys per veure una bona merda (HFMN Crew, 2021), en què reversionaven els seus temes més coneguts en anglès amb cantants espanyols i internacionals com The Baboon Show, Angelus Apatrida, Lion's Law, The Toy Dolls, o també de la banda de post-hardcore barcelonina Serpent. El 2023 van publicar el quart llarga durada Cançons de mort (HFMN Crew) i l'any passat van presentar Futur medieval (HFMN Crew), que va ser guardonat com a Premi Enderrock al millor disc de rock per la crítica.








.jpg)








