"Enganyar-te" de La Ludwig Band ha guanyat el Premi Cerverí 2026, atorgat a la millor lletra en català de l'any. El guardó, organitzat per Catalunya Ràdio, iCat i la fundació Prudenci Bertrana, amb la col·laboració d'Enderrock, l'ha escollit el públic, que des del 6 de juliol i fins al 6 de setembre van poder votar la millor lletra de cançó editada en català durant el darrer any. El premi s'ha lliurat avui durant la gala de lliurament dels Premis Prudenci Bertrana a l’Auditori de Girona.


El teclista del grup Pau Esteve està d'acord amb el públic: "per mi és la millor lletra que ha fet mai en Quim [Carandell]”. I afegeix: “És una cançó que capta l’angoixa de l’engany. Hi una part de bolero, pel to i la temàtica, però després busca la idea nocturna del remordiment. L’arranjament és ambigu, sona com un bolero però alhora no ho és gens. És com estar entre un lloc i un altre, com aguantar la respiració fins que la cançó es resol amb el crescendo del final. Em feia por que fos una cançó que, tant per temàtica com per arranjament, es convertís en inescoltable. Està bé però és poc agradable de sentir. Si a 'Que bonic!' havia de suavitzar la cursileria, amb aquesta havia de suavitzar la gravetat. I aquesta base batxatera la fa una mica més assequible, com aquella cançó de Mecano, 'Cruz de navajas'".

"Enganyar-te" ha estat la cançó més votada entre el públic, i competia amb les altres nou cançons finalistes d'enguany: "El forner" d'Alosa, "La volta al món" de Dan Peralbo i El Comboi, "Ni rei, ni déu, ni pàtria" d'El Petit de Cal Eril, "Quan el cel es tornà negre" de Feliu Ventura, "Mori el brunch" de Fetus, "Balcons i cavalls" de Gavina.mp3 i Al·lèrgiques al Pol·len, "Non, non, non" de Magalí Sare, "Festa i drama" de Maria Jaume i "Terra de guapes" de Sandra Monfort.
 

LLETRA D'"ENGANYAR-TE"

Són les sis del dematí i els carrers no tenen cara
El món sembla desolat com un nen sense la mare
El sol tardarà en sortir i ens farà acceptar el miracle
D'un dia nou repetint un dia com tots els altres

Rere queda ja l'ahir, però l'avui encara tarda
Pels volts de la línia cinc he apurat una calada
I pujo a un metro de nit que es fa clar a cada parada

I el primer matinador i l'últim de Titus Karpa
M'assenyalen amb el dit i em renyen amb la mirada
I mai havia estat tan difícil enganyar-te

Tinc algun missatge teu, millor contestar-te a l'hora
Dir-te: "Carinyo, estic bé, no volia preocupar-te"
Però com s'escriu lo demés? Com cabran a dins un WhatsApp
Les carícies, els petons que avui li he donat a un altre?
I aquells crits fugint per un pati de lloms de l'Eixample
Com t'escriuré tot això si amb prou feines sé paraules?
Sé cigarro, sé cafè, sé croissant de xocolata

M'he creuat sortint del forn el veí de sota casa
I he mirat de baixar el front, però m'ho ha vist només mirar-me
Que mai havia estat tan difícil enganyar-te

Potser mai sabrem del cert si val o no val la pena
Alguns cops tinc mal de cap, d'altres muntaré una escena
Em preguntes per la nit, per un dit, per una esquena
Però tu què saps del desig que em corre per dins les venes?

Però aquesta nit d'avui crec que mai sabré explicar-la
I ara que em mires als ulls crec que pots endevinar-me
Que mai havia estat tan difícil enganyar-te