440

El vaixell fantasmagòric

Crònica de l'estrena de "L'holandès errant" de Wagner al Gran Teatre del Liceu, el passat 2 de maig

| 04/05/2017 a les 10:58h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Liceu, 440Clàssica&Jazz, L'holandès errant, Wagner
Antoni Bofill / Gran Teatre del Liceu
S’ha dit, amb encert, que Barcelona és una important ciutat wagneriana. Possiblement és aquest vincle el que havia provocat, fins ara i amb comptades excepcions, que les representacions de títols del compositor alemany assolissin sempre un alt grau de prestació artística en el repartiment del cast de veus i en els resultats del cor i l’orquestra.

Malauradament, però, el que hem pogut veure en aquest Holandès errant dista molt de les nits històriques que el sotasignant no pot deixar d’associar amb aquest títol a la capital catalana. Si els darrers anys hi ha hagut quelcom de suggerent i innovador és la versió que va presentar, al Palau de la Música el 2013, el director francès Marc Minkowski amb la seva formació Les Musiciens du Louvre, en què amb l’ús d’instruments originals i criteris històrics va donar relleu i una nova entitat al títol d’una de les òperes més romàntiques i en la qual, tanmateix, Wagner va apostar per un equilibri entre la psicologia i el mite. I esmento aquests dos elements (psicologia i mite) perquè són els que permeten desxifrar una òpera amb un alt grau d’enigma i misteri com a fruit de l’ús com a base del llibret d’una llegenda romàntica que Wagner va conèixer, possiblement, a través d'Heinrich Heine.

Com a òpera wagneriana és imprescinidble que la prestació orquestral no es redueixi a una superficialitat com la que vam poder escoltar. Sense negar el talent d'Oksana Lyniv, assistent de Kirill Petrenko i nomenada directora de l’Òpera de Graz, el cert és que la manca de guspira i ànima és la que ja vam detectar des de la immensa obertura que va finalitzar com una ànima amb pena. Les coses tampoc van anar gaire millor en els aspectes concertants, i sense saber imprimir un caràcter, tensió i dinamisme dramàtics, el cert és que tot va quedar molt diluït. La prestació del cor va ser una mica millor, sense poder camuflar que li cal una renovació com abans millor, en especial de sopranos i contralts.

El cast va ser un altre dels llasts d’aquest Holandès. A excepció de la contribució d’Albert Dohmen com a protagonista, indubtablement un dels grans noms de l’univers wagnerià actual, no és menys cert que l’exigència en alguns registres del seu agut li van produir algun desajustament, però va ser el millor amb diferència còsmica. Elena Popovskaya com a Senta va ser, al nostre entendre, una de les decepcions majúscules. La coneguda balada, malauradament, va deixar-nos sorpresos, amb un nivell més propi d’un teatre de segona que no d'un teatre que, històricament, va acollir la primera representació de Parsifal fora de Bayreuth. I la resta d’intèrprets tampoc van pas contribuir a enfortir el resultat musical global.

Si aquest resultat musical va ser confús, no menys erràtica va resultar la direcció escènica de Philipp Stölz. Malgrat partir d’una bona idea on realitat i somni i llegenda es relacionaven a partir d’una interacció entre l’escena principal en una biblioteca d'on sorgia de dins d’un quadre (llegenda), el tercer acte ens va portar a una línia totalment errònia on uns mariners semblaven emular, literalment, el videoclip del "Thriller" de Michael Jackson i on un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana.

En fi. Si L’Holandès errant també és conegut com El vaixell fantasma, aquest holandès mereixeria el subtítol d'El vaixell fantasmagòric.

COMENTARIS

Barcelona "important ciutat wagneriana"? De quina época parla, senyor Oriol Perez Treviño? Que ho ha estat, sí sens cap dubte, però ara que amb comptagotes podem escoltar una òpera de Richard Wagner per temporada? No fa pas gaires anys que s'hi presentàven 3, 4 o més.
Pel que fa a Phillip Stölz, és vosté molt amable quan escriu: "un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana". Jo crec que Stölz vol fer mal a Wagner (conscient o inconscientement), que no se l'entengui, que es banalitzi el seu missatge, en definitiva que se'l consideri -a W- un guillat. Si l'interessa li puc ampliar aquesta opinió en un altre correu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Vaquer | José Luis Luna
01/01/1970
Els mallorquins són un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
01/01/1970
Fins a l'11 de setembre es poden presentar al certamen cançons amb música original basada en un poema en llengua catalana
Urra | Carles Rodríguez
01/01/1970
Els berguedans són un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
Les Sueques | Alba Pujol
01/01/1970
Enric Montefusco, Mishima, Renaldo & Clara, Zoo, Txarango, Les Sueques, Jaume Sisa i Miqui Puig & ACP són els vuit finalistes | La votació estarà oberta fins al 17 de setembre
Últim Cavall | Carles Rodríguez
01/01/1970
El grup de Sant Pere de Ribes és un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
Quartet Casals | David Ruano
01/01/1970
La a Canònica de Santa Maria acollirà el cicle dedicat al compositor austríac del 17 d'agost al 3 de setembre
Itaca Band | Michal Novak
01/01/1970
Els de Montacada i Reixac estrenen un clip de to irònic i humorístic | Fan ballar reggaeton a diversos dirigents polítics internacionals
Pele Macleod i la seva banda a la platja de Vilassar de Mar | Arxiu del grup
01/01/1970
El videoclip ha estat rodat a la població marinera juntament amb alumnes de segon de primària de l'escola La Presentació | La cançó va ser la cinquena classificada per votació popular al concurs d'Enderrock per trobar la cançó de l'estiu
Assekes | Enric Alepuz
01/01/1970
Estrenem el videoclip del nou single de la banda valenciana | La formació de la Ribera enceta una nova etapa creativa amb aquest nou tema
Gracià Pedro es presenta en solitari | Pol Viladoms
01/01/1970
El cantant de Bremen debuta amb el seu primer EP, 'Respiració branquial' | El clip, sorgit de les profunditats marines, recull l'esperit estival