440

El vaixell fantasmagòric

Crònica de l'estrena de "L'holandès errant" de Wagner al Gran Teatre del Liceu, el passat 2 de maig

| 04/05/2017 a les 10:58h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Liceu, 440Clàssica&Jazz, L'holandès errant, Wagner
Antoni Bofill / Gran Teatre del Liceu
S’ha dit, amb encert, que Barcelona és una important ciutat wagneriana. Possiblement és aquest vincle el que havia provocat, fins ara i amb comptades excepcions, que les representacions de títols del compositor alemany assolissin sempre un alt grau de prestació artística en el repartiment del cast de veus i en els resultats del cor i l’orquestra.

Malauradament, però, el que hem pogut veure en aquest Holandès errant dista molt de les nits històriques que el sotasignant no pot deixar d’associar amb aquest títol a la capital catalana. Si els darrers anys hi ha hagut quelcom de suggerent i innovador és la versió que va presentar, al Palau de la Música el 2013, el director francès Marc Minkowski amb la seva formació Les Musiciens du Louvre, en què amb l’ús d’instruments originals i criteris històrics va donar relleu i una nova entitat al títol d’una de les òperes més romàntiques i en la qual, tanmateix, Wagner va apostar per un equilibri entre la psicologia i el mite. I esmento aquests dos elements (psicologia i mite) perquè són els que permeten desxifrar una òpera amb un alt grau d’enigma i misteri com a fruit de l’ús com a base del llibret d’una llegenda romàntica que Wagner va conèixer, possiblement, a través d'Heinrich Heine.

Com a òpera wagneriana és imprescinidble que la prestació orquestral no es redueixi a una superficialitat com la que vam poder escoltar. Sense negar el talent d'Oksana Lyniv, assistent de Kirill Petrenko i nomenada directora de l’Òpera de Graz, el cert és que la manca de guspira i ànima és la que ja vam detectar des de la immensa obertura que va finalitzar com una ànima amb pena. Les coses tampoc van anar gaire millor en els aspectes concertants, i sense saber imprimir un caràcter, tensió i dinamisme dramàtics, el cert és que tot va quedar molt diluït. La prestació del cor va ser una mica millor, sense poder camuflar que li cal una renovació com abans millor, en especial de sopranos i contralts.

El cast va ser un altre dels llasts d’aquest Holandès. A excepció de la contribució d’Albert Dohmen com a protagonista, indubtablement un dels grans noms de l’univers wagnerià actual, no és menys cert que l’exigència en alguns registres del seu agut li van produir algun desajustament, però va ser el millor amb diferència còsmica. Elena Popovskaya com a Senta va ser, al nostre entendre, una de les decepcions majúscules. La coneguda balada, malauradament, va deixar-nos sorpresos, amb un nivell més propi d’un teatre de segona que no d'un teatre que, històricament, va acollir la primera representació de Parsifal fora de Bayreuth. I la resta d’intèrprets tampoc van pas contribuir a enfortir el resultat musical global.

Si aquest resultat musical va ser confús, no menys erràtica va resultar la direcció escènica de Philipp Stölz. Malgrat partir d’una bona idea on realitat i somni i llegenda es relacionaven a partir d’una interacció entre l’escena principal en una biblioteca d'on sorgia de dins d’un quadre (llegenda), el tercer acte ens va portar a una línia totalment errònia on uns mariners semblaven emular, literalment, el videoclip del "Thriller" de Michael Jackson i on un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana.

En fi. Si L’Holandès errant també és conegut com El vaixell fantasma, aquest holandès mereixeria el subtítol d'El vaixell fantasmagòric.

COMENTARIS

Barcelona "important ciutat wagneriana"? De quina época parla, senyor Oriol Perez Treviño? Que ho ha estat, sí sens cap dubte, però ara que amb comptagotes podem escoltar una òpera de Richard Wagner per temporada? No fa pas gaires anys que s'hi presentàven 3, 4 o més.
Pel que fa a Phillip Stölz, és vosté molt amable quan escriu: "un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana". Jo crec que Stölz vol fer mal a Wagner (conscient o inconscientement), que no se l'entengui, que es banalitzi el seu missatge, en definitiva que se'l consideri -a W- un guillat. Si l'interessa li puc ampliar aquesta opinió en un altre correu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Tesa, Pupil·les i Ebri Knight protagonitzen el clip de
01/01/1970
Un bon grapat de formacions han estrenat cançons per celebrar les festes | Guillem Roma, Pep Sala, Paula Valls i The Sey Sisters són alguns dels artistes que s'hi han animat
Maria Mercè Jordà al Xivarri de Palamós | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Estrenem 7 temes inèdits de la cantant i guitarrista ripollenca, que actualment treballa de metgessa a Miami
Corrandes són corrandes
01/01/1970
Entre els espectacles programats hi haurà un homenatge a Toni Roig, Nuevo Mester Juglaría, Corrandes Són Corrandes i Guillem Anguera
La Raíz al fi de gira al Palacio de Vistalegre de Madrid | Irene Bernad
01/01/1970
La banda de Gandia ha comunicat que el 2018 serà l'any de comiat
Xavi Sarrià | Michal Novak
01/01/1970
La sisena edició del festival tindrà lloc a Girona del 24 de març al 30 d'abril de 2018
Strombers | Sandra Latre
01/01/1970
Estrenem el primer avançament de l'àlbum que veurà la llum aviat
Halldor Mar | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Estrenem el primer videoclip del l'àlbum 'Records'
Deceleratrix en directe
01/01/1970
La banda de mètal eclèctic estrena «Velocitator», cançó del seu primer disc
Koers | Arxiu Halley Records
01/01/1970
El primer àlbum de la banda lleidetana veurà la llum el dia 24 de novembre
Bemba Saoco | David Espert
01/01/1970
Estrenem el primer videoclip del grup hereu de 9Son, que forma part d'un àlbum que veurà la llum aviat i els portarà a les principals capitals europees