440

El vaixell fantasmagòric

Crònica de l'estrena de "L'holandès errant" de Wagner al Gran Teatre del Liceu, el passat 2 de maig

| 04/05/2017 a les 10:58h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Liceu, 440Clàssica&Jazz, L'holandès errant, Wagner
Imatge il·lustrativa
Antoni Bofill / Gran Teatre del Liceu
S’ha dit, amb encert, que Barcelona és una important ciutat wagneriana. Possiblement és aquest vincle el que havia provocat, fins ara i amb comptades excepcions, que les representacions de títols del compositor alemany assolissin sempre un alt grau de prestació artística en el repartiment del cast de veus i en els resultats del cor i l’orquestra.

Malauradament, però, el que hem pogut veure en aquest Holandès errant dista molt de les nits històriques que el sotasignant no pot deixar d’associar amb aquest títol a la capital catalana. Si els darrers anys hi ha hagut quelcom de suggerent i innovador és la versió que va presentar, al Palau de la Música el 2013, el director francès Marc Minkowski amb la seva formació Les Musiciens du Louvre, en què amb l’ús d’instruments originals i criteris històrics va donar relleu i una nova entitat al títol d’una de les òperes més romàntiques i en la qual, tanmateix, Wagner va apostar per un equilibri entre la psicologia i el mite. I esmento aquests dos elements (psicologia i mite) perquè són els que permeten desxifrar una òpera amb un alt grau d’enigma i misteri com a fruit de l’ús com a base del llibret d’una llegenda romàntica que Wagner va conèixer, possiblement, a través d'Heinrich Heine.

Com a òpera wagneriana és imprescinidble que la prestació orquestral no es redueixi a una superficialitat com la que vam poder escoltar. Sense negar el talent d'Oksana Lyniv, assistent de Kirill Petrenko i nomenada directora de l’Òpera de Graz, el cert és que la manca de guspira i ànima és la que ja vam detectar des de la immensa obertura que va finalitzar com una ànima amb pena. Les coses tampoc van anar gaire millor en els aspectes concertants, i sense saber imprimir un caràcter, tensió i dinamisme dramàtics, el cert és que tot va quedar molt diluït. La prestació del cor va ser una mica millor, sense poder camuflar que li cal una renovació com abans millor, en especial de sopranos i contralts.

El cast va ser un altre dels llasts d’aquest Holandès. A excepció de la contribució d’Albert Dohmen com a protagonista, indubtablement un dels grans noms de l’univers wagnerià actual, no és menys cert que l’exigència en alguns registres del seu agut li van produir algun desajustament, però va ser el millor amb diferència còsmica. Elena Popovskaya com a Senta va ser, al nostre entendre, una de les decepcions majúscules. La coneguda balada, malauradament, va deixar-nos sorpresos, amb un nivell més propi d’un teatre de segona que no d'un teatre que, històricament, va acollir la primera representació de Parsifal fora de Bayreuth. I la resta d’intèrprets tampoc van pas contribuir a enfortir el resultat musical global.

Si aquest resultat musical va ser confús, no menys erràtica va resultar la direcció escènica de Philipp Stölz. Malgrat partir d’una bona idea on realitat i somni i llegenda es relacionaven a partir d’una interacció entre l’escena principal en una biblioteca d'on sorgia de dins d’un quadre (llegenda), el tercer acte ens va portar a una línia totalment errònia on uns mariners semblaven emular, literalment, el videoclip del "Thriller" de Michael Jackson i on un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana.

En fi. Si L’Holandès errant també és conegut com El vaixell fantasma, aquest holandès mereixeria el subtítol d'El vaixell fantasmagòric.

COMENTARIS

El seu article sobre L'holandés errant

Inés Tell, 29/05/2017 a les 21:11

Barcelona "important ciutat wagneriana"? De quina época parla, senyor Oriol Perez Treviño? Que ho ha estat, sí sens cap dubte, però ara que amb comptagotes podem escoltar una òpera de Richard Wagner per temporada? No fa pas gaires anys que s'hi presentàven 3, 4 o més.
Pel que fa a Phillip Stölz, és vosté molt amable quan escriu: "un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana". Jo crec que Stölz vol fer mal a Wagner (conscient o inconscientement), que no se l'entengui, que es banalitzi el seu missatge, en definitiva que se'l consideri -a W- un guillat. Si l'interessa li puc ampliar aquesta opinió en un altre correu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Maria Arnal i Marcel Bagés
Maria Arnal i Marcel Bagés | Juan Miguel Morales
El festival tindrà lloc al Palau de la Música del 18 d'octubre al 23 de novembre | Carmen Boza, Intana, El Petit de Cal Eril o Gemma Humet també formen part del cartell
Jordi Borràs
Jordi Borràs | Juan Miguel Morales
El fotoperiodista barceloní ens porta de passeig pels carrers berlinesos al ritme de la música i la història | "Berlín té banda sonora i a cada cantonada una cançó; pensar en Berlín és fer-ho amb música"
Dácil
Dácil | Arxiu de l'artista
Estrenem el vídeo musical d'un dels temes de 'Mamma Shark' | La música iniciarà al novembre una gira pels Estats Units
Pantaleó
Pantaleó | Michal Novak
Els vallesans acomiadaran la gira del seu segon disc, 'L'apartament', el proper 30 de novembre a la sala 3 del Razzmatazz
Model Slaves
Model Slaves | Arxiu del grup
El quartet palmesà Model Slaves estrena "Island of Calm", el primer senzill d'una nova etapa sonora
Arnau Tordera i Magí Canyelles
Arnau Tordera i Magí Canyelles | Arxiu
Primavera Club, Foramuralla i Càntut són algunes de les propostes que arriben les properes setmanes de tardor
Dácil
Dácil | Arxiu de l'artista
Estrenem el vídeo musical d'un dels temes de 'Mamma Shark' | La música iniciarà al novembre una gira pels Estats Units
Howlin'Dogs
Howlin'Dogs | Gemma Martz
Estrenem el videoclip d'"Another man done gone", que relata la història d'un pres que ha fugit del camp de treball per retrobar-se amb la seva família | La formació celebrarà l'últim concert de l'any al Festival Internacional de Blues de Cerdanyola el dissabte 6 d'octubre