440

El vaixell fantasmagòric

Crònica de l'estrena de "L'holandès errant" de Wagner al Gran Teatre del Liceu, el passat 2 de maig

| 04/05/2017 a les 10:58h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Liceu, 440Clàssica&Jazz, L'holandès errant, Wagner
Antoni Bofill / Gran Teatre del Liceu
S’ha dit, amb encert, que Barcelona és una important ciutat wagneriana. Possiblement és aquest vincle el que havia provocat, fins ara i amb comptades excepcions, que les representacions de títols del compositor alemany assolissin sempre un alt grau de prestació artística en el repartiment del cast de veus i en els resultats del cor i l’orquestra.

Malauradament, però, el que hem pogut veure en aquest Holandès errant dista molt de les nits històriques que el sotasignant no pot deixar d’associar amb aquest títol a la capital catalana. Si els darrers anys hi ha hagut quelcom de suggerent i innovador és la versió que va presentar, al Palau de la Música el 2013, el director francès Marc Minkowski amb la seva formació Les Musiciens du Louvre, en què amb l’ús d’instruments originals i criteris històrics va donar relleu i una nova entitat al títol d’una de les òperes més romàntiques i en la qual, tanmateix, Wagner va apostar per un equilibri entre la psicologia i el mite. I esmento aquests dos elements (psicologia i mite) perquè són els que permeten desxifrar una òpera amb un alt grau d’enigma i misteri com a fruit de l’ús com a base del llibret d’una llegenda romàntica que Wagner va conèixer, possiblement, a través d'Heinrich Heine.

Com a òpera wagneriana és imprescinidble que la prestació orquestral no es redueixi a una superficialitat com la que vam poder escoltar. Sense negar el talent d'Oksana Lyniv, assistent de Kirill Petrenko i nomenada directora de l’Òpera de Graz, el cert és que la manca de guspira i ànima és la que ja vam detectar des de la immensa obertura que va finalitzar com una ànima amb pena. Les coses tampoc van anar gaire millor en els aspectes concertants, i sense saber imprimir un caràcter, tensió i dinamisme dramàtics, el cert és que tot va quedar molt diluït. La prestació del cor va ser una mica millor, sense poder camuflar que li cal una renovació com abans millor, en especial de sopranos i contralts.

El cast va ser un altre dels llasts d’aquest Holandès. A excepció de la contribució d’Albert Dohmen com a protagonista, indubtablement un dels grans noms de l’univers wagnerià actual, no és menys cert que l’exigència en alguns registres del seu agut li van produir algun desajustament, però va ser el millor amb diferència còsmica. Elena Popovskaya com a Senta va ser, al nostre entendre, una de les decepcions majúscules. La coneguda balada, malauradament, va deixar-nos sorpresos, amb un nivell més propi d’un teatre de segona que no d'un teatre que, històricament, va acollir la primera representació de Parsifal fora de Bayreuth. I la resta d’intèrprets tampoc van pas contribuir a enfortir el resultat musical global.

Si aquest resultat musical va ser confús, no menys erràtica va resultar la direcció escènica de Philipp Stölz. Malgrat partir d’una bona idea on realitat i somni i llegenda es relacionaven a partir d’una interacció entre l’escena principal en una biblioteca d'on sorgia de dins d’un quadre (llegenda), el tercer acte ens va portar a una línia totalment errònia on uns mariners semblaven emular, literalment, el videoclip del "Thriller" de Michael Jackson i on un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana.

En fi. Si L’Holandès errant també és conegut com El vaixell fantasma, aquest holandès mereixeria el subtítol d'El vaixell fantasmagòric.

COMENTARIS

Barcelona "important ciutat wagneriana"? De quina época parla, senyor Oriol Perez Treviño? Que ho ha estat, sí sens cap dubte, però ara que amb comptagotes podem escoltar una òpera de Richard Wagner per temporada? No fa pas gaires anys que s'hi presentàven 3, 4 o més.
Pel que fa a Phillip Stölz, és vosté molt amable quan escriu: "un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana". Jo crec que Stölz vol fer mal a Wagner (conscient o inconscientement), que no se l'entengui, que es banalitzi el seu missatge, en definitiva que se'l consideri -a W- un guillat. Si l'interessa li puc ampliar aquesta opinió en un altre correu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Eyeslandic | David Montero
01/01/1970
Escolta 'From Home to Home', el disc de debut de la banda encapçalada per Toni Barceló
Obeses | Eduard Morató
01/01/1970
L'estrena en directe serà el 20 d'abril dins la programació del Guitar Festival BCN
Zoo | Xepo W.S.
01/01/1970
El darrer festival de l’any anuncia el cartell sencer de la tretzena edició
Tesa | Arxiu de l'artista
Sandra Tello
01/01/1970
'Al-tesa' és el nom del debut de la MC valenciana: rap, feminisme i arrels
Eina | Xavier Mercadé
01/01/1970
'Bolxevic' és el tercer disc de la banda hereva d'Inadaptats | El 29 de novembre començaran la gira al Festivern de València
Joan Masdeu | Juan Miguel Morales
01/01/1970
Estrenem «El bon amor» i «Tots els miralls», els dos primers avançaments del seu tercer disc en solitari
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal
Foto promocional de Geraint Rhys
01/01/1970
A menys d'una setmana per la Diada el cantautor de Swansea estrena "Visca la Terra" en suport al procés que viu el poble català