440

El vaixell fantasmagòric

Crònica de l'estrena de "L'holandès errant" de Wagner al Gran Teatre del Liceu, el passat 2 de maig

| 04/05/2017 a les 10:58h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Liceu, 440Clàssica&Jazz, L'holandès errant, Wagner
Antoni Bofill / Gran Teatre del Liceu
S’ha dit, amb encert, que Barcelona és una important ciutat wagneriana. Possiblement és aquest vincle el que havia provocat, fins ara i amb comptades excepcions, que les representacions de títols del compositor alemany assolissin sempre un alt grau de prestació artística en el repartiment del cast de veus i en els resultats del cor i l’orquestra.

Malauradament, però, el que hem pogut veure en aquest Holandès errant dista molt de les nits històriques que el sotasignant no pot deixar d’associar amb aquest títol a la capital catalana. Si els darrers anys hi ha hagut quelcom de suggerent i innovador és la versió que va presentar, al Palau de la Música el 2013, el director francès Marc Minkowski amb la seva formació Les Musiciens du Louvre, en què amb l’ús d’instruments originals i criteris històrics va donar relleu i una nova entitat al títol d’una de les òperes més romàntiques i en la qual, tanmateix, Wagner va apostar per un equilibri entre la psicologia i el mite. I esmento aquests dos elements (psicologia i mite) perquè són els que permeten desxifrar una òpera amb un alt grau d’enigma i misteri com a fruit de l’ús com a base del llibret d’una llegenda romàntica que Wagner va conèixer, possiblement, a través d'Heinrich Heine.

Com a òpera wagneriana és imprescinidble que la prestació orquestral no es redueixi a una superficialitat com la que vam poder escoltar. Sense negar el talent d'Oksana Lyniv, assistent de Kirill Petrenko i nomenada directora de l’Òpera de Graz, el cert és que la manca de guspira i ànima és la que ja vam detectar des de la immensa obertura que va finalitzar com una ànima amb pena. Les coses tampoc van anar gaire millor en els aspectes concertants, i sense saber imprimir un caràcter, tensió i dinamisme dramàtics, el cert és que tot va quedar molt diluït. La prestació del cor va ser una mica millor, sense poder camuflar que li cal una renovació com abans millor, en especial de sopranos i contralts.

El cast va ser un altre dels llasts d’aquest Holandès. A excepció de la contribució d’Albert Dohmen com a protagonista, indubtablement un dels grans noms de l’univers wagnerià actual, no és menys cert que l’exigència en alguns registres del seu agut li van produir algun desajustament, però va ser el millor amb diferència còsmica. Elena Popovskaya com a Senta va ser, al nostre entendre, una de les decepcions majúscules. La coneguda balada, malauradament, va deixar-nos sorpresos, amb un nivell més propi d’un teatre de segona que no d'un teatre que, històricament, va acollir la primera representació de Parsifal fora de Bayreuth. I la resta d’intèrprets tampoc van pas contribuir a enfortir el resultat musical global.

Si aquest resultat musical va ser confús, no menys erràtica va resultar la direcció escènica de Philipp Stölz. Malgrat partir d’una bona idea on realitat i somni i llegenda es relacionaven a partir d’una interacció entre l’escena principal en una biblioteca d'on sorgia de dins d’un quadre (llegenda), el tercer acte ens va portar a una línia totalment errònia on uns mariners semblaven emular, literalment, el videoclip del "Thriller" de Michael Jackson i on un es pregunta si, en el fons, Stölz ha comprès amb profunditat i solidesa la proposta wagneriana.

En fi. Si L’Holandès errant també és conegut com El vaixell fantasma, aquest holandès mereixeria el subtítol d'El vaixell fantasmagòric.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els Pets, The Black Keys o Regina Spektor són a la llista de Gina Tost | Geenapp
01/01/1970
La comunicadora i experta en tecnologia ens tria 10 cançons que tenen relació directa amb l'era digital
Blaumut actuaran el dissabte 22 de juliol | Michal Novak
01/01/1970
El festival tindrà lloc del 18 al 22 de juliol a Igualada i serà totalment gratuït | Hora de Joglar, La iaia i Los Manolos també són alguns dels caps de cartell
Animal | Noemí Elias
01/01/1970
Barcelona acollirà el primer de la trentena de concerts de comiat de 'Més enllà de les paraules'
Pep Gimeno | Pep Gimeno
01/01/1970
El FIMPT de Vilanova i la Geltrú dona a conèixer la programació completa
Fel Faixedas | Ernest Forts
01/01/1970
El xou de l'actor i cantant arbucienc viatja pel cicle de la vida i s’estrenarà al juliol
Mazoni és un dels artistes convidats a la setena edició del festival | Juan Miguel Morales
01/01/1970
Lluís Gavaldà escull 10 cançons que li agradaria que sonessin enguany al festival tarragoní | El Minipop se celebrarà del 2 al 4 de juny al Passeig de les Palmeres de Tarragona
Meïa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
La cançó forma part del seu recent àlbum 'Lighthouse' (Picap, 2017) | El proper 14 de juny el presentarà a El Dinàmic de Bcn del Poble-sec
Ocells | Sergi Munné
01/01/1970
Estrenem el clip "A prop de tu" del seu àlbum de debut, 'A la pell' (Microscopi, 2017) | El disc surt a la venda el proper divendres 26 de maig | Ocells actuarà a la sala Sidecar el 30 de juny
Ós bru seran a la sala Begood el proper 16 de juny presentant nou disc | Pol Fuentes
01/01/1970
Estrenem el videoclip de “Laberint”, avançament del segon disc del grup | Pol Fuentes, de Rosa-Luxemburg, ha dirigit el clip
Manel al Canet Rock 2016 | Xavier Mercadé
01/01/1970
El clip es va gravar durant el concert a la Razzmatazz del 25 de gener