ENTREVISTA

Jesús Rovira: «Creiem en un esperit comunitari de grup i és lògic que xoquem amb gent»

Entrevistem el baixista i compositor de Lax'n'Busto sobre la marxa de Salva Racero

"No tenim ni pensat quin sexe ha de tenir el nou cantant"

Salva Racero: «Deixo les portes obertes a tornar amb Lax»

| 28/06/2017 a les 20:45h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, lax'n'busto, lax, jesús rovira, salva racero
Imatge promocional de Lax'n'Busto amb el cantant Salva Racero | Andreu Robuster
Què ha passat en aquests sis mesos entre el concert de comiat a la Razzmatazz i el comunicat del comiat d'en Salva?
Jesús Rovira: Ha estat una suma d’interessos o de maneres d’entendre la música i la vida. Vam decidir fer una aturada de concerts, però al fer-la vam madurar la idea dels dos camins. Ell volia començar la seva carrera en solitari i nosaltres volíem continuar en el mateix vaixell on hem estat tots aquests anys. Creiem molt fortament en un esperit comunitari de grup i de vegades aquest estil pot xocar amb persones que tenen una voluntat pròpia forta. Som excessivament demòcrates, necessitem prendre les decisions per consens, tenim l’esperit molt arrelat i és lògic que hi hagi gent a qui li costi, però tot i així aquests deu any no hem hagut de fer grans esforços per seguir.

En quina situació us trobeu ara mateix com a grup?
J.R: Estem en un moment de renovació, volem renovar el missatge, volem saber què volem dir i com ho volem dir, en termes de música que és el que nosaltres fem com a banda. Estem en un moment de transició, estem fent cançons però encara ens trobem que les idees s’estan coent a casa de cadascun de nosaltres, anem provant coses sobre unes línies generals i després quan tinguem la música i el missatge més clars, començarem a buscar qui volem que representi el missatge, perquè la figura del cantant és molt important.

O sigui que encara us queda lluny buscar nou cantant.
J.R: És que no en tenim ni la més remota idea, no tenim ni pensat quin sexe ha de tenir, no tenim cap condicionant. De moment, estem fent el que ens toca que és fer la nostra música, després ja vindrà la segona part i ja veurem com la resolem.

Mai abans us havíeu trobat en aquesta situació?
J.R: No, perquè l’altra vegada va ser enllaçar-ho amb una continuïtat total. Va ser un canvi directe de Pemi per Salva. Aquest cop no hi ha ningú en ment. 

No hi ha l’opció que torni en Pemi?
J.R: No hi ha cap idea. Però amb en Pemi està amb la seva vida i jo crec que és molt feliç, no s’ha plantejat tornar. Ara viatja molt, fa poc va venir al bateig de la meva filla, d’aquí a pocs dies toquem una cançó al Liceu amb ell, cosa que li feia il·lusió perquè encara no hi havia tocat... O sigui que hi ha bon rollo, però no ens ho hem plantejat i ell crec que tampoc. Bàsicament perquè no ens hem plantejat res.

Cap on van les cançons si ens pots avançar alguna cosa? 
J.R: Només et puc dir que nosaltres sempre serem els mateixos i mai sabrem fer la música d’una altra manera, per molt que ho intentem. Un és el que és i sempre ho serà. Però volem creure en el que fem i estar convençuts i creiem que és un moment molt important per estar convençuts que el que fem ens agrada. Ja tenim gairebé 50 anys i tot ha d'agafar nous significats. 

Amb què us quedeu del pas d’en Salva per Lax?
J.R: Personament, penso que moltes de les cançons que he fet durant aquesta època amb en Salva, un altre cantant no les hauria pogut cantar. Ell arriba molt amunt i té una veu poderosa que ens ha fet guanyar en moltes cançons. A nivell de grup s’ha de dir que ha substituït el Pemi Fortuny, una cosa molt difícil, i val a dir que aquest últim any ha acabat sent el millor amb en Salva sens dubte. Se’n va en el millor moment. No ho ha tingut fàcil, però des de ja fa uns anys el públic va acceptar que el grup era diferent i que precisament que no tingués res a veure amb en Pemi era la gràcia. 

En Salva no descarta tornar a Lax. Vosaltres estaríeu disposats que tornés?
No tancarem cap porta, de fet venim del concert a la sala Razzmatazz, on el Pemi va col·laborar en dues cançons i ara tornarem a tocar d’aquí a poc amb ell. És a dir, que no diem que no, en absolut. Però sí que diem que al pròxim disc no cantarà el Salva, això està clar. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Senyor Oca | Carles Rodríguez
01/01/1970
La formació és un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
Salvatge Cor | José Luis Luna
01/01/1970
El quartet és un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
Marina Prat | Carles Rodríguez
01/01/1970
La música ripollesa és un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
Paper de Plàstic | Paper de Plàstic
Marcel Pujols
01/01/1970
Els guanyadors del Premi Èxit del Sona9 2016 cerquen la identitat pròpia amb un primer disc anomenat 'L’arbre vermell'
Panellet | Carles Rodríguez
01/01/1970
Els vallessans són un dels 18 grups seleccionats pel Sona9
Gossos tocaran el 13 d'agost | Àlex Carmona
01/01/1970
Del 14 al 19 d'agost la capital del Tarragonès s'omplem de llum, foc, color i música | Entre les propostes musicals d'aquests dies hi trobem El Artriste. La Folkejada, The Blue Harvest o Alter Edgar
Itaca Band | Michal Novak
01/01/1970
Els de Montacada i Reixac estrenen un clip de to irònic i humorístic | Fan ballar reggaeton a diversos dirigents polítics internacionals
Pele Macleod i la seva banda a la platja de Vilassar de Mar | Arxiu del grup
01/01/1970
El videoclip ha estat rodat a la població marinera juntament amb alumnes de segon de primària de l'escola La Presentació | La cançó va ser la cinquena classificada per votació popular al concurs d'Enderrock per trobar la cançó de l'estiu
Assekes | Enric Alepuz
01/01/1970
Estrenem el videoclip del nou single de la banda valenciana | La formació de la Ribera enceta una nova etapa creativa amb aquest nou tema
Gracià Pedro es presenta en solitari | Pol Viladoms
01/01/1970
El cantant de Bremen debuta amb el seu primer EP, 'Respiració branquial' | El clip, sorgit de les profunditats marines, recull l'esperit estival