Avui es publica la cançó "Red Alerta", un projecte col·laboratiu impulsat per Macaco i en el qual han participat el raper Toteking, el grup de reggae i dancehall Green Valley, l'artista saharauí Aziza Brahim i la periodista egípcia Shahira Amin. La cançó és una denúncia clara i incisiva als incompliments tant de la Unió Europea com de l'Estat espanyol en matèria de refugiats. Parlem amb Macaco perquè ens expliqui els motius d'aquesta cançó.



Per què encara fan falta cançons sobre els refugiats?
Perquè ens acostumem molt fàcilment a aquest tipus de notícies, ja ningú troba estrany veure imatges de gent creuant el Mediterrani amb embarcacions precàries. Acabem deshumanitzant aquest tipus de relats i crec que això és un problema d'hipocresia molt gros. No cal una cançó, calen milions de cançons i accions per part de tots perquè reaccionin els nostres governs, que ja estem cansats de tanta hipocresia. L’acord que s’havia compromès a efectuar la Unió Europea no s’ha complert ni en un 20%, queden 80 dies perquè venci el termini i aquí el govern espanyol no només ha incomplert sinó que, a més, està intentant reduir la quantitat de refugiats que li pertoquen. Aquest és un dels motius pels quals encara ara s’han d’escriure cançons sobre el tema.

Ens falta memòria?
Sí, la societat també és hipòcrita. Crec que tenim molt mala memòria històrica i em fa la sensació que hi ha molta confusió sobre el que està passant. Els refugiats que veiem no són uns "pobres desgraciats" morts de gana, aquesta gent d’allà que està emigrant són com tu i com jo i s’ha trobat en aquesta situació in situ. Estan fugint d’una guerra, com també aquí vam fugir de la Guerra Civil o a Alemanya de la Segona Guerra Mundial. Hi ha gent repartida per tot el món, però tenim una memòria molt curta.

El primer que volíeu deixar clar amb la cançó és que tots som refugiats.
La vam escriure en primera persona per deixar clar que, d'alguna manera, tots som refugiats. Tots tenim les nostres històries personals, jo conec molt bé la història del meu avi i he viscut moltes històries des que sóc petit perquè jo m’he criat amb gent de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica, França i de tot arreu. A més, els músics que m’acompanyen de gira són de països diversos i molts han tingut problemes pel tema dels papers perquè hi ha una burocràcia i una hipocresia acceptades. El meu baixista, que porta 15 anys tocant amb mi, tot just ara pot començar a viatjar tranquil, perquè ell es va criar a París, però tenia passaport del Camerun i durant anys ha estat un patiment anar segons a quin lloc. En canvi, qualsevol europeu se'n va a l'Àfrica i comet qualsevol delicte i no li passa res. 
Com va néixer la història de fer aquesta cançó? Per què et poses en contacte amb tota aquesta gent?
Jo ja havia col·laborat molt amb el tema dels refugiats, per exemple al concert de Casa Nostra Casa Vostra i tota la campanya que van fer. Va ser justament quan es va fer el 'Concert pels refugiats' quan se'm va acudir que podria fer "Red Alerta", una cançó més esmolada. Vaig decidir convidar Toteking, volia la visió que hi donava una persona d'un estil musical diferent, perquè volia que arribés a gent molt diferent. També el punt de vista d’Aziza Brahim era completament necessari perquè és molt diferent del nostre, té molta més melancolia inherent i musicalment generava uns canvis d’acords molt especials.

Què es descriu en el vídeo?
Tot i tenir un to mediterrani, musicalment hi ha un punt de tensió tota l'estona, perquè descriu una persecució, una història circular. No vam voler fer servir les imatges de la gent de Marenostrum perquè ja es veien molt sovint, volíem ensenyar la sensació de neguit que pateixen els refugiats que se senten perseguits per una llum que no saben ben bé què és i arriben a un punt en què ja no poden creuar i la llum els atrapa per tornar-los a fer caure al punt de partida. Qui ens corrobora que és així és Aziza Brahim, que està en campaments de refugiats tocant al Sàhara i coneix la situació de primera mà.

Treure la cançó i el videoclip just ara té algun sentit estratègic?
Era necessari treure-la durant aquests mesos d'estiu perquè la gent comença a creuar el Mediterrani més en picat, qui diu Mediterrani diu qualsevol migració a qualsevol lloc del món. Aquí, ara que fa bon temps més gent creua, aquests últims dies la gent de CEAR m’ha dit que hi ha hagut 49 morts a les aigües del Mediterrani. Tot això s'ha de denunciar, és molt bèstia la crisi que tenim al Mediterrani. 

Els diners que es generin de la cançó on aniran destinats?
Aniran destinats a CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat), una organització molt potent que s'està deixant la vida per ajudar els nostres amics. Treballen amb molts refugiats per tot el Mediterrani.

Què soluciona cantar?
Mira, jo puc cantar cançons d’amor perquè les sento, però també canto sobre temes socials i moltes d’aquestes cançons reivindicatives han donat resultat. He quedat parat de l'impacte que ha tingut el missatge d'algunes cançons. En molts casos, és important veure el soroll que podem fer com a societat escoltant i cantant una cançó, perquè ja no és tant el tema musical sinó que és una excusa per fer avergonyir els polítics i governants. Si ells senten aquesta pressió social en forma de gent cantant, poden entendre-ho com que els estem punxant perquè espavilin i comencin a canviar coses. En aquest cas, si de 17.000 refugiats que havien d'entrar a Catalunya, només n’han entrat 1.000 i a més volen reduir la xifra al 7%, hem de fer que la classe política s'avergonyeixi d'aquests actes i que el màxim de gent es familiaritzi amb la temàtica. 

"Red Alerta" sonarà als teus concerts?
Sí, aquesta cançó sonarà en concerts i festivals, però de moment l’esforç de l’equip s'ha basat a fer el vídeo i la cançó i després poder fer una bona campanya de promoció perquè tot arribi a bon port. La feina va molt més enllà del treball de l’artista, no és una cosa només meva, entre tots l’hem de fer més gran. Per la meva part, jo seguiré fent accions a través del que tinc a mà que és la música.