Estrena

Pop-folk a flor de pell, estrenem la nova cançó d'Heura Gaya

"La teva pell" és el primer avançament de 'Gaya' (Microscopi, 2019), disc que es presentarà el 8 de març al CAT

Els Sons Essencials floreixen al Tradicionàrius

| 20/02/2019 a les 13:50h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Sons de la mediterrània, folk, estrenes, Heura Gaya, Tradicionàrius, Sons de la Mediterrània, Sons
Heura Gaya
Heura Gaya | Anna Sarlé
La cantant i grallera Heura Gaya presenta aquest 22 de febrer el seu primer disc com a solista, Gaya (Segell Microscopi, 2019). El presentarà el 8 de març al CAT de Barcelona, en el marc del festival Tradicionàrius. Per anar fent boca, ja en podeu escoltar la primera cançó: "La teva pell".
 


Heura Gaya és ben coneguda per participar en nombrosos projectes vinculats amb la música d'arrel, des de la composició per a gralla fins a la tradipatxanga del trio Morena, passant per la polifonia del grup Tornaveus o el folk festiu de la Cobla Catalana dels Sons Essencials. En paral·lel, però, ha anat treballant un projecte de cançons pròpies que va veure la llum la tardor passada a la final del Concurs Sons de la Mediterrània i que aquest 8 de març es presentarà, amb el seu primer disc sota el braç, al CAT de Gràcia. Després vindran les presentacions al seu poble, Juneda (30 de març) i al teatre Kursaal de Manresa (6 d'abril).

La primera peça de l'àlbum és "La teva pell", amb lletra i música de la mateixa Heura Gaya i arranjaments d'Eduard Iniesta, que s'ha encarregat també de la producció del disc. "M'agrada jugar amb l'etiqueta pop-folk, intento anar sempre una mica més allà –explica Gaya–, tot i que les meves arrels sempre s'acaben notant, per descomptat. Pel que fa a la producció, tenia molt clar des de fa molt de temps que havia de ser cosa de l'Eduard. M'agrada molt tot el que ha fet, té molt bones idees i molta visió de com ha de sonar la música. Alhora és guitarrista i controla els instruments de corda mediterranis, que tenen un so que m'atrapa molt".

L'acordió diatònic de Cati Plana, la bateria d'Andreu Moreno i el baix i contrabaix de Cristina Membribe completen la formació d'un àlbum que és tota una amalgama d'elements diversos i assonants a ritme lent: hi trobem jocs de veus doblades, un lied de Schubert i una cançó de Toldrà, versos de J.V. Foix i Maria Mercè Marçal, cobletes tradicionals, cançons de pandero quadrat i de bressol o cant melismàtic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.