Aquesta setmana ha començat el Primavera Sound, possiblement el festival de música més important –si ho hem de valorar pel seu pressupost i pel nombre d'espectadors de pagament– dels que es fan arreu del país. L'edició d'enguany ha fet una forta aposta cap a les músiques urbanes, així com a la presència de les dones en la seva programació artística. Per primera vegada l'espectador del Primavera Sound podrà veure a l'escenari tants grups liderats per dones i formacions mixtes com d'integrats per homes. Aplaudim una iniciativa que serveix per visibilitzar la presència de gènere a les programacions musicals, alhora que qüestiona tots els programadors i programadores als quals encara els costa fer una programació paritària perquè "no hi ha prou artistes", "no tenen prou qualitat" o "no són comercials".

Hi ha dues ombres que cada any planen sobre la celebració del Primavera Sound a la capital catalana. L'una és el suport públic. Hi ha dues institucions catalanes que aglutinen el suport al festival. Una és l'Ajuntament de Barcelona. Enguany, l'ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) destinarà al Primavera Sound 100.000 € dins la línia de 'Projectes, activitats i serveis d'àmbit de districte i de ciutat per a l'any 2019', una rebaixa important respecte als 135.000 € que va rebre el 2018 dins la mateixa convocatòria, i que se situa en el context d'una línia retallada respecte a la convocada l'any anterior. L'ajuda de l'ICUB explicita el retorn del Primavera Pro a la ciutat i es valora a través dels concerts gratuïts que s'hi celebren.

L'altre suport ve directament de l'ICEC, l'Institut Català de les Empreses Culturals, organisme que forma part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I es concreta a través de l'Àrea de Mercats, amb la celebració del Primavera Pro, una fira adreçada als professionals i que rep des de fa anys una aportació de 150.000 € per a la seva producció. De manera comparativa, el gran mercat que se celebra al país, el Mercat de Música Viva de Vic, té un conveni anual amb l'ICEC de 360.000 €.

La indústria catalana valora de manera molt dispar l'efecte del Primavera Pro. Probablement hi ha casos d'èxit, però l'existència de la fira i l'aportació del Govern apareixen dins el context d'un festival amb unes xifres molt baixes pel que fa a la programació de grups catalans i en llengua catalana. Una de les imatges grotesques és l'organització anual per part de Catalan Arts! –la marca de promoció exterior de l'ICEC– d'un showcase de benvinguda amb grups catalans (enguany Retirada!, Agost i Museless) sota el nom de ‘Botifarrada’.

Gabi Ruiz, codirector de l'esdeveniment, declarava a El Periódico de Catalunya el passat 23 de maig: "No soc amic de les subvencions. Però per a tots o per a ningú". El cert és que els 150.000 € que rep el Primavera Pro de l'Àrea de Mercats cal acarar-los amb el milió d'euros provinents de l'Àrea de Música que rep tota la resta de festivals del país. L'objecte de l'ajut no és comparable, però la magnitud sí que ho és.

La segona ombra és, com he avançat, la programació de grups catalans en el festival. Enguany, en un cartell del Primavera Sound hi ha un 15% d'artistes catalans, i només un –sí, un!– en llengua catalana (tal com ho explicava en Lluís Gendrau al seu article al Nació Digital el passat dilluns 27 de maig). Costa entendre el perquè, especialment quan altres grans festivals generalistes –com per exemple el Doctor Music Festival o el Cruïlla– fan una aposta decidida per l'escena catalana i en català. Semblaria estrany sentir que "no hi ha prou artistes", "no tenen prou qualitat" o "no són comercials", oi?