Entrevista

Josep Maria Mainat (La Trinca): «Quan van rebre el màster del disc 'Festa Major' els socis d’Edigsa s’abraçaven»

La Trinca parla dels seus espectacles i del disc 'Festa Major' (Edigsa, 1971)

Josep Maria Mainat (La Trinca): «Érem bastant hàbils fent música, hem de reivindicar la nostra faceta de músics»

| 28/06/2019 a les 10:45h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, entrevista, entrevistes, aniversari, efemèrides, La Trinca
La Trinca
La Trinca | Arxiu Enderrock
La Trinca està d’aniversari. Fa 50 anys que el trio va iniciar una de les carreres més exitoses de la música en català. Durant tres dies seguits us oferim una entrevista on repassen a la seva manera diversos aspectes de la vida i la trajectòria del grup. Ho fem també a tall de prèvia de l'espectacle d'aniversari Festa Major XXI que aquest diumenge se celebra a l'Auditori Espai Ter de Torroella. Avui ens parlen dels espectacles i del disc Festa Major (Edigsa, 1970).

Ca-baret, Trincar i riure, Mort de gana xou… Els espectacles volien sobrepassar el que estrictament era un concert.
Toni Cruz: Era música, divertimento, espectacles, efectes…
Josep Maria Mainat: Vam evolucionar i vam passar del concert al musical, amb actors i actrius, i vam tornar al concert. Però aquesta darrera fase eren concerts amb decorats, músics fantàstics, elements teatrals…

Era una idea vostra?
J.M.M: Sí, quan ens van oferir actuar al Teatre Español vam pensar que havíem d’oferir alguna cosa més que un simple concert.
T.C: Era durant la presentació del Trincar i riure i ja hi vam incorporar cançons que no eren al disc.
J.M.M: Era un espectacle amb un cert argument.

Després arriba Festa Major, un disc temàtic.
T.C: Sí. La primera crítica del disc no era dolenta però venia a dir que un disc temàtic a aquestes altures no funcionaria.
J.M.M: En aquella època només feien discos temàtics els Beatles.

La companyia discogràfica, Edigsa, va arrufar el nas quan els vau dir de fer un disc temàtic?
J.M.M: No. S’ho van pensar cinc minuts i van dir: vinga! I després els va encantar. Em van explicar que quan van rebre el màster se’l van escoltar alguns dels socis, que eren mecenes pares de la pàtria. L’anaven escoltant i s’abraçaven… Es veu que deien: "Això és el que ens faltava!".
T.C: Sempre hem anat molt de pressa. Després de fer els dos primers discos, que eren EPs, ja vam dir que en volíem fer un de gran. Va ser Tots som pops (Edigsa, 1969), que va sortir per Nadal i recordo que les botigues no donaven a l’abast.
J.M.M: I mira que en aquest disc hi ha cançons que no són gens de La Trinca, per exemple “Angèlica” o “Aquesta terra”.
Miquel Àngel Pascual: O “Llavis de mel” i “El cucut”…
T.C: I com que ens faltaven cançons ens vam inventar els popurris, que vam anomenar “Tocata i fuga” u i dos. Vam agafar totes les cançons que sabíem de cantar a les costellades…

Com va sorgir el Festa Major?
J.M.M: Jo havia estat recollint cançons populars i em vaig adonar que n’hi havia una que era sobre la missa, una altra sobre un concert… Vam pensar que només ho havíem de completar. Com que tots hem viscut la festa major, ho vam veure clar.
T.C: En aquest disc ja vam començar a dirigir-ho tot nosaltres. Vam treballar amb Josep Casas Augé.

Com va ser la presentació?
T.C: La vam fer al Teatre Poliorama. Va ser un gran èxit però també un desastre total. Va caure tot. Els micros encara anaven amb cable i vam començar a caminar per l’escenari. A més, ens tiraven serpentines… Va ser una salvatjada.
J.M.M: Ho havíem assajat sense serpentines per no gastar i es va començar a fer una bola molt gran…
M.À.P: Va quedar un manyoc molt gran.
T.C: A partir d’aquell dia vam aprendre que quan fèiem un moviment l’havíem de desfer pel mateix lloc. Sinó era un caos monumental.

El disc s’acabava amb el “Passi-ho bé”, una cançó d’inusitada actualitat.
J.M.M: Si m’haguessin dit que de totes les coses que hem fet una de les que més perduraria era aquesta cançó que vam fer per acabar el disc no m’ho hauria cregut. Diu ‘fins l’any que ve’, cosa que no és gens sediciosa!
T.C: Home, diu ‘fins l’any que ve’! És a dir, que l’any que ve hi tornarem!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais