entrevistes

Roba Estesa: «Cal revisar qui forma part de la història i la memòria, també qui resta en l'oblit»

Parlem amb l'octet tarragoní sobre el darrer treball discogràfic, 'Dolors'

Roba Estesa i l'horitzó del canvi

| 11/03/2020 a les 14:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, Roba Estesa, entrevista
Roba Estesa
Roba Estesa | Gemma Martz
La fusió de folk i electrònica defineix l'EP Dolors (Halley Records, 2020), amb què Roba Estesa vol sonar a les ràdios i atrapar nous públics. Ho fan amb quatre noves cançons que parlen de la desmemòria històrica i la transformació social. Un disc que fa pensar, però també ballar. Parlem amb elles sobre aquest nou curta durada.



Fent un repàs discogràfic, l'octet de 'folk calentó' Roba Estesa descrivia Descalces (Coopula, 2016) com un disc pensat per escoltar a casa, però no per mostrar el xou de l'escenari. El directe va encaminar-les cap a la sonoritat de Desglaç (Coopula, 2018), un treball amb més canya. Però una vegada més, les cançons van prendre nova volada als concerts, i l'electrònica va anar guanyant terreny. "Sempre ens passa el mateix. Gravem una cosa al disc i en viu es transforma d'una manera diferent; és la manera d’anar evolucionant amb la nostra música", diu la baixista Anna Sardà.

De la necessitat de plasmar als discos al que sona als escenaris, ha sorgit el nou EP Dolors, en què l'electrònica guanya protagonisme. Ho han fet amb la producció, gravació i mescla de Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest). Quatre noves cançons, gravades dos anys després del darrer disc amb la voluntat de fer una gira d'estiu però també d'arribar a nous públics: "El primer objectiu és assolir una escolta col·lectiva massiva, més enllà de les nostres xarxes socials; la feina que hem fet fins ara era per a la gent a qui ja caiem bé, a qui els agrada el que fem i qui som. Però, com arribar a nous públics? Hem fet cançons pensades i produïdes per sonar a la ràdio". 

Dolors i cures
"La Dolors és un fantasma que encarna tot allò obsolet que continuem portant en els nostres cossos, en la nostra societat, en la nostra manera de viure i en la nostra cultura –relata la cantant, Gemma Polo–. Són les relacions heteronormatives i romàntiques, les dinàmiques racistes, masclistes o classistes... Ens adonem d'aquestes càrregues, i intentem eliminar-les, però és difícil." La protagonista del títol del nou disc vindria a ser una quimera simpàtica, que s’emmiralla en una dona gran d'aquelles que et recorden 'què faria ella si tingués la teva edat': "Des del nostre vessant folk i tradicional sempre hem tingut una memòria nostàlgica cap a les dones que han lluitat. I la Dolors és també una manera melancòlica de recordar el passat del nostre país", afegeix Polo.


Precisament del passat parla "Memòria", una cançó que posa en valor la gent que s'ha dedicat a les cures al llarg de la nostra història, sovint des de la invisibilitat. Són aquells que, per Roba Estesa, han mantingut viu l'esperit del poble: "Normalment no són personatges amb noms i cognoms. Es dediquen a les cures, fan que tot funcioni, però habitualment no les coneixem. Per això és important revisar quin diàleg establim entre la història i la memòria, qui forma part de la història i qui de la memòria... o també qui directament resta en l'oblit", es planteja Sardà.

La cantant del grup afegeix: "Des de l'època de la República fins a la Guerra Civil o la Dictadura hi havia molta gent fent moltíssima feina, que va ser esborrada i va haver de conviure i sobreviure enfront d'un règim amb un sistema violent. És un 'fantasma' que ens dona esperança, perquè la nostra lluita té aquests orígens i hem de gestionar-la per entendre la societat". És una manera de contraposar la història escrita pels guanyadors, i honorar les vençudes.


A la cançó "La gent", Roba Estesa canta 'No entenc per què la gent s'espanta tant d'unes aixelles'. És la seva manera de posar en pràctica la màxima d'omplir el món de noves formes: "Entenem l'escenari com un espai pensat per a la transformació social. Per això hem buscat una manera d'omplir-lo que ens faci sentir còmodes en un espai segur. La cançó parla de com ens sentim i què podem fer per transformar la societat. És la nostra filosofia com a grup i una qüestió performàtica en els concerts. Molts cops hem viscut aquests espais com a hostils i desagradables, i per això volem que deixin de ser-ho", proclama Sardà.

Amb gairebé vuit anys de trajectòria, l'escenari s’ha convertit en segona casa per a les components del grup, nascut com a septet musical femení i feminista el 2013, i guanyadores del concurs Sons 2016. Però ha deixat de ser un espai hostil per a Roba Estesa? "Cada dia ho és menys, però sempre fan por els dies que toquem amb borratxos, per exemple. Són bolos conflictius –admeten–, tot i que s'han escrit i posat en pràctica protocols contra les agressions sexistes al públic, però sovint no s'apliquen a les zones de bacskatge", adverteix Gemma Polo. A més, la cantant denuncia que en aquest espai s’han comès i es cometen agressions de manera contínua: "No tenim cap por d'assenyalar-ho, però convivim en un mercat i amb aquesta indústria. És un món complex perquè vivim amb una dualitat, i intentem mantenir la nostra professionalitat a la feina".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.