Sempre ens quedarà París...

| 14/09/2011 a les 02:06h

 
Dos amants en la nit
abraçant-se amb passió
dos amants i la lluna al fons
a un pont del Sena

S’han promès impossibles
s’han mirat a les aigües del riu,
s’han abraçat i han fet silenci
eternament els amants*

Ia Clua, precursor del pop-folk català

La desaparició d’Ia Clua és la pèrdua d’uns dels genis creatius i poètics més destacats de la cançó en català. Va ser un dels principals precursors de les bases del pop ‘beatle’ de qualitat i en català, especialment amb el trio Dos+Un a finals dels anys seixanta. Una sonoritat que ens evoca tant als Beatles com a les melodies que ara han fet famoses els grups actuals del nou pop català. Al costat del seu germà Jordi i de Manel Joseph (Plateria) van escriure cançons delicioses, d’aire hippy i sonoritat pop, com “Pescadors”, “Cançó del que estima” o l’enorme “Caminant per la platja”.

Amb Jordi Batiste, l'any 1973 van crear el duet Ia-Batiste, un grup de culte i dels que marquen època. A cavall de la música progressiva i l'ona laietana, basaven la seva força en el poder de les veus –a Ia Clua se'l va arribar a comparar amb Sting pel seu falset de veu en versions com la de “Roxanne”– i en el geni creatiu del duet. Clua va elevar a himne l’adaptació de Josep Carner, “El gessamí i la rosa”, inclosa al disc Chichonera’s Cat (Òliba/Edigsa, 1975), un dels àlbums de referència de la música en català.

Ia-Batiste eren dos cervells bojos i plens de creativitat, i uns apassionats de la música i dels seus amics músics. Ho demostra no només la seva discografia conjunta, sinó la colla de programes mítics que van realitzar a principi dels anys noranta a Catalunya Ràdio sota el nom de Clixtabrugui, on guitarra en mà i en directe feien versions de clàssics i de moderns. Un espai de paraules màgiques, música, entrevistes i comentaris presentat pel legendari duet de rock progressiu, amb convidats com Serrat, Sisa o Eduard Estivill.

Ia Clua no va perdre mai la passió per la música, i fa només quatre anys va voler tornar a gravar un nou àlbum en solitari –potser recordant la seva etapa com a Moto Clua–, i ho va fer juntament amb Pep Sala als estudis de Santa Eulàlia de Riuprimer: sempre li havien agradat els Sau. Clua tenia molt d’interès a connectar de nou amb el públic, volia tornar a emocionar amb les cançons i insistia perquè l’anéssim a escoltar. Podia viure de les gravacions de bandes sonores i publicitat al seu estudi, però desitjava tornar a sentir l’alè del públic i connectar amb els records –per exemple– de l’espectacle dels anys setanta Villa Montserrat amb Sisa...

Darrerament, amb Jordi Batiste havíem parlat de fer un espectacle per celebrar el seus 50 anys de música i cançons. Des de Màquina! i Els 3 Tambors fins a Ia i Batiste, Miralls de Dylan o Nova, la seva darrera banda rockera. Tot i que el llegendari duet feia anys que no es reunia als escenaris, Batiste imaginava com tornar a reproduir aquella màgia i posada a escena en què s’havien convertit els seus concerts. Una imatge que quedarà ara per sempre al nostre record...

El primer record d’Ia i Batiste per a Enderrock va ser quan van presentar el seu disc En directe (PDI, 1993) –amb Pep Sala, Joan Bibiloni, Max Sunyer...– en una mena d’antre de mal auguri al final de les Rambles. Recordo que els periodistes no gosàvem ni entrar-hi, i que ells ja eren dins darrera la barra esperant per a la roda de premsa. O com quan van presentar l’Esfera Malheur (Picap, 1995) –possiblement el millor disc en català de pop-rock des de feia molt de temps– a dalt d’una ‘golondrina’ al Port de Barcelona. Idees que, de ben segur, els donava el seu amic de l’ànima i promotor ‘zelestial’ Rafael Moll.

Surrealista, entremaliat, provocador. Un fellinià a l’escena de la cançó en català. A cavall del maig del 68 –Clua era un enamorat de París i somiava amb els amants als ponts de les ribes del Sena– i el desencís dels anys noranta –traduït en la malaurança poètica–. Ia Clua era brillant, emocionant i, sobretot, una persona sensible. Els seus discos i cançons s’han d’escoltar almenys un cop a la vida...

Salut!


* "Dos amants al Sena" Esfera Malheur (Picap, 1995)

Arxivat a: Rebobinat