Entrevista

La música que corre sota la pell de Green Valley

Parlem amb el cantant de la formació bascocatalana, Ander Valverde, perquè ens expliqui les interioritats del nou disc

| 26/04/2019 a les 11:50h
Arxivat a: , entrevistes, Green Valley, entrevista, Bajo la piel
Imatge il·lustrativa
El fenomen Green Valley costarà que es rebaixi. En plena època d'eleccions els bascocatalans editen un nou disc carregat, com la resta, d'optimisme, realitat i reggae. El sisè de la seva discografia és Bajo la piel (Mundo Zurdo, 2019), un compendi de cançons que ja han passat el llindar de la paternitat i que presentaran a Barcelona el 15 de maig a la sala Apolo. Parlem amb el cantant i lletrista Ander Valverde sobre l'actualitat del grup.


Com creieu que evolucioneu en aquest disc?
Ander Valverde: La diferència principal d'aquest disc és que ens ho hem volgut prendre amb molta calma, l'hem cuinat tranquil·lament. Les cançons són més acústiques perquè vam intentar passar-les a elèctric, però veiem que perdien l'autenticitat, així que vam decidir no tocar-les gaire.

I com les fareu als concerts?
A.V: Rebaixarem l'energia. Farem una aturada acústica en algun tram del concert, creiem que el públic ho entendrà i que també valorarà positivament una mica de calma.

N'heu tocat alguna de les noves als darrers concerts a l'Amèrica Llatina? Com han anat? Com us rep el públic allà?
A.V: No les hi hem tocat encara, allà sempre ens reben molt bé. El públic que ens hi trobem és semblant al d'aquí, però més respectuós a l'hora del directe. No fan tants pogos, però criden molt entre cançons. També notes molt de respecte quan et demanen fotos, ho fan amb molta tranquil·litat.

La vostra trajectòria ha anat de l'entorn basc cap a la internacionalització desorbitada!
A.V: Sí, ara mateix estem molt centrats en països de parla hispana, ens enfoquem allà. A l'Amèrica Llatina hi ha un mercat gegant. El País Basc de seguida ens va quedar petit, hi havia una barrera de l'idioma que no ens ha costat mai de passar, vam venir a Barcelona ja fa tretze anys i des de llavors tot ha anat a més.

No trobem cap cançó en català ni en euskera tampoc en aquest disc. A què és degut?
A.V: Fa temps vaig fer una col·laboració en euskera, i en català encara no n'he tingut l'oportunitat. Continuo escrivint en castellà perquè trobo que a l'hora de crear has de sentir-te molt còmode amb la llengua. La meva llengua materna és el castellà i crec que seria impostat.

Què hi trobem 'sota la pell'?
A.V: Vaig triar aquest nom perquè la música d'aquest disc era la que tenia sota la pell i explica molt bé el procés de paternitat que vaig viure mentre la meva dona estava embarassada. Literalment passava alguna cosa sota la pell.

Aquest esdeveniment ha fet que encara us mireu la vida amb més optimisme?
A.V: És la nostra manera de ser i aquest disc la torna a reflectir. La negativitat no porta enlloc. Tota la vida hem estat escoltant rock radical basc, i després de tanta pluja a Euskadi ens tocava fer que creixessin una mica les plantes.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais