Dues guitarres acústiques i dues veus són les màximes protagonistes de la formació dels germans Olivé.
Splac acaba de treure al mercat el primer disc, editat per l'Indi Studio (la companyia de
Pep Sala), després d'una maqueta gravada l'any 2004, un treball que porta el mateix nom del grup
Splac (Indi Music, 2006). Els dos germans presenten un treball molt personal tant per les lletres com per la música i la manera de tocar. "Fem dos tipus de cançons: les que ens diverteixen i ens serveixen per jugar amb els textos, i les més meditades i treballades. Les primeres són més surrealistes, juguem amb el so de les paraules i les segones són cançons més habituals", explica Joan Olivé, el petit dels dos germans. Al nou treball es poden trobar un total de catorze temes que presenten l'estil propi d'
Splac. A la portada del disc hi ha la imatge d'un metrònom: "a més del sostre compartíem certes inquietuds, entre les quals una fixació, que frega el fetitxisme, pels metrònoms", expliquen els germans.
La responsabilitat de les comparacionsJoan i Pau són fills de Dionís Olivé, guitarrista de
Melodrama, una històrica formació que a part de tocar en solitari també va acompanyar a
Sisa en un disc. Els germans expliquen que tenir un pare guitarrista no assegura que toquis l'instrument d'una manera acadèmica:"el meu germà rasca la guitarra amb un sol dit, i jo no faig bé la digitació, i els solos els toco només amb un dit. El nostre pare és guitarrista, sí, però nosaltres som autodidactes, no ens hem volgut deixar ensenyar", explica Joan Olivé.
Splac té un estil propi, però ja els han comparat amb
Sisa i
Ia & Batiste, entre d'altres. La presentació del disc i del grup tindrà lloc el pròxim 11 de gener a Vic.
.gif)
.png)
