La cinquena edició del concurs CantAlguer ja té guanyadora: Aurora Bassu –qui ja l’any passat, va guanyar el premi del Festival de la Cançó Algueresa–. S'hi va imposar amb la seva cançó “La tua ombra” i la versió de “Lo nassaiolo” de Pasqual Gallo, una de les cançons més emblemàtiques del repertori alguerès. Gràcies al premi podrà editar un CD de sis cançons que s’enregistrarà a l’estudi The Chicken Coop de l’Alguer. El concurs està organitzat per Plataforma per la Llengua i té el suport d’Enderrock. 

Com és que et vas decidir a presentar-te al CantAlguer?
Sempre he cantat, i sempre ho he fet en alguerès. A més, fa poc temps que també he començat a escriure en alguerès. Vaig pensar que era una bona oportunitat per portar endavant, primer de tot, la llengua, i després unir la passió que tinc per l'alguerès amb lo cant i la música.

La cançó amb què vas guanyar és “La tua ombra”. Què ens en pots dir?
Vaig escriure “La tua ombra” en un moment en què era preocupada per una persona. Neix de la impotència de no poder-la ajudar. He sentit la necessitat d’escriure-ho. “La tua ombra” vol ser un poc d’ajut enmig de la dificultat. Quan el sol és massa alt i fa brillar les dificultats, jo vull arribar a ser la tua ombra; això és donar un poc d’ajut.

El premi és la gravació d'un disc. Ja tens clares les cançons que hi inclouràs?
Tinc més cançons fetes, sí. “Lo silenci”, “No recordes”  i “Pregària d’un esventurat” són algunes de les que ja he mostrat. Tinc quasi decidides quines aniran al disc, a més de “la tua ombra”. I si puc, m’agradaria posar-hi també cançons de la tradició.


No serà el teu primer disc, però.
No. He enregistrat ja un disc, quan tenia cinc o sis anys, perquè he començat a cantar als cinc anys en un cor de veus blanques. Era un grup de minyons de l’Institut Musical Giuseppe Verdi de l’Alguer. Es deia Notes de festa. Criatures al carrer. Més tard he enregistrat una altra cançó en alguerès, la “Cançó dels dies”, gràcies a la direcció i també a l’escriptura i composició de Francesc Ballone. I encara una altra cançó,  “En Joan Petit”, que vosaltres també coneixeu, amb el Mans Manetes.

O sigui que vas començar a cinc anys i ja no has parat?
He continuat sempre cantant, però  ha arribat un moment que he tingut la necessitat de fer un poc més, i aleshores m’he hagut d’inscriure al conservatori de Sàsser, que és una escola pública, perquè a l'Alguer no n'hi ha. Hi he he estudiat cant líric i pianoforte com a instrument complementari. He fet líric perquè no hi havia l’opció d’estudiar cant modern, i també m’agrada el cant líric, però quan he acabat l’escola m’he posat a escriure un estil més modern.