Fins al dia 23 de novembre, es pot veure a la Capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí l’exposició Colla 69 + de 50 anys fent poble, en què es repassa bona part de la història de la Colla 69. Es tracta d’un grup de joves del poble que va estar molt actiu ara fa mig segle i que van ser els responsables de concerts mítics, entre els quals hi ha un festival de rock de l’estil del Canet Rock que es va fer el 1977. Hem parlat amb un dels membres, Jordi Llenas, sobre qui era i per què és recordada la Colla 69.

L'aniversari del festival serà el 2027. Per què heu fet l'exposició commemorativa aquest any?
En realitat, tota la feina de preparar-ho va ser el 76. De fet, vam fer dos festivals: el del 1977 i un segon el 1978. I a banda dels festivals també vam organitzar altres concerts, com un històric recital de Lluís Llach el 1976. Érem una colla molt activa, que culturalment va fer esdeveniments de tot tipus. Ens vam fundar el 1970 i ens vam dir Colla 69 per fer conya. Ja vam fer força feina els anys 75 i 76, o sigui que ara ja en fa 50.

Has parlat d’un concert històric de Llach. Per quin motiu va ser històric?
En Llach va venir com a concert de la Festa Major. En un poble petit com Torroella, que aleshores teníem 5.000 habitants, hi havia una comissió de festes, i els de la Colla 69 en formàvem part. Va ser històric perquè va haver-hi una gran gentada que va omplir el passeig de l’església de Torroella, i en acabat va haver-hi un xou amb el representant, perquè hi havia molta més gent de la prevista i volia cobrar més. Bé, coses d’aquelles que passen amb els representants. Ens va assegurar que Llach no tornaria mai més a Torroella.

I després el jovent vau decidir fer un concert de rock, emmirallats amb el que havia passat al Canet Rock.
Sí. En aquella època nosaltres érem quatre o cinc. Vivíem a Barcelona, en un pis d’estudiants, i anàvem cada dijous a la sala Zeleste. Allà, a part de veure els grups que hi havia, vam estar parlant amb els encarregats de la sala per fer un concert a Torroella. I ells van dir que hi poséssim fil a l’agulla. L’altra gent de la colla d’aquí, de Torroella, ho va veure bé i ho vam començar a planificar. Tot ho vam fer pel nostre compte i risc, perquè no hi havia ningú que ens donés suport econòmic. Ens la vam jugar i vam tirar endavant. I va anar bé els dos anys.

Vau haver de passar censura?
Sí, i tant. Tenim la petició al Govern Civil d’aquella època i l’autorització, amb les cançons que podien cantar i les que no. Tot això està exposat perquè tenim els originals.
 
A banda d’aquests documents de la censura, què més es pot veure a l’expsició?
S’hi pot veure el començament de la Colla, qui som i què vam fer, la col·laboració amb Torroella Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 75, la participació als carnavals, a les festes de primavera de Palafrugell… i els concerts del 76, 77 i 78.  Després vam seguir treballant en moltes coses del poble, desinteressadament. Som gent que s’ha mogut per tot arreu, des de l’Ajuntament a comissions de tot tipus.

Aquesta any heu fet l’exposició i l’heu complementat amb un concert!
Sí. El divendres 30 d’octubre vam inaugurar l’exposició amb un concert de la Dharma, que va ser un èxit. Vam fer dues sessions, una a les vuit i l’altra a dos quarts d’onze, amb les entrades exhaurides. El més interessant és que van venir tocant a la sala d’exposicions. Van fer una volta per la sala i vam fer un brindis allà, tots plegats.