Des de Manresa, Dept. va ser un dels grups de principis dels 2000 que més es va acostar al pop-rock comercial britànic cantant en català. El 2014, la banda es va aturar i ha estat en repòs mentre el seu cantant i guitarrista, David Rosell, s'ha dedicat a produir cançons d'una infinitat de bandes com Els Catarres o Txarango, entre altres. Ara, el quartet s'ha reactivat i ha publicat un EP de quatre cançons, Matèria (Halley Records, 2026), i ha anunciat dos concerts a Vic (21/11) i Barcelona (18/12). De tot plegat, en parlem amb Rosell.



Per què decidiu tornar ara més de 10 anys després?
Jo mai he deixat de compondre. Ho porto a l'ADN. Faig cançons des que tinc 16 anys, tot i que ara ho faig més lentament perquè el meu hobby es va convertir ja fa anys en la meva feina. El 2021, vaig fer el disc en solitari Flor blanca (U98 Music), perquè les cançons tenien un rotllo que no encaixava amb Dept., i a més estàvem en repòs. Però, més recentment, vaig començar a fer algunes cançons que encaixaven molt amb el grup.

I això ja va convèncer la resta de la banda a reactivar-se?
No només. Un amic que vivia amb mi a Can Pardaler ens va demanar que només volia que li féssim un únic regal pel seu 60è aniversari: un concert privat de Dept.. Ens vam ajuntar per a l'ocasió i allà vam veure que encara ens sabíem els temes i que encara es mantenia la connexió que teníem i que tots teníem ganes de tornar-hi. Fa anys que escolto penya que ens diu que li agradaria veure'ns. Ara serà el moment de veure si era veritat. 

Fins a quin punt heu notat que la gent us demanava que tornéssiu?
Fa un parell de setmanes, amb Els Catarres vam fer un concert i, tot i que la gent no m'havia vist dalt de l'escenari, algunes persones em van veure després a baix i em van dir: "Què hi fas aquí? Jo era superfan de Dept. i vam créixer amb vosaltres!". I jo sempre m'acabo preguntant on era tota aquesta penya. Perquè al final vam plegar en un moment en el qual era difícil sobreviure.

Per què?
Era un moment on el mestissatge s'ho enduia pràcticament tot i on es prioritzava buscar grups de festa a la nit. Nosaltres som un grup que fa concerts i no festa, i no pretenem fer ballar a la gent. I en aquell moment l'espai que hi havia per propostes com la nostra era molt reduït. Llavors, els discos funcionaven perquè les cançons agradaven i sonàvem a la ràdio, però és difícil mantenir una estructura de grup si no fas concerts que et permetin tenir una activitat econòmica relativament coherent i constant.



Precisament, torneu en un moment en què la indústria i el món musical és ben diferent de quan vau plegar el 2014. Què suposa per a vosaltres això?
Tot ha canviat molt. A mi no m'ha sorprès en absolut, perquè jo he estat treballant com a productor tots aquests anys, però la resta del grup, que treballa en altres mons fora de la música, han viscut molt més el canvi. Amb Dept. hem viscut tota la transformació de les noves maneres d'escoltar. Quan vam començar, veníem d'una època en què encara es venien discos físics, les discogràfiques costejaven els àlbums i s'anava de promo amb un taxi que et recollia a casa. La indústria funcionava amb les vendes de discos. Més tard, va arriibar el desert de principis dels 2000, i poc després, van aparèixer les plataformes i els artistes ja començaven a regalar la música. Ara estem en una galàxia molt diferent de llavors. L'avantatge que tenim és que jo m'he mogut durant tot aquest temps treballant amb moltes bandes i tinc bastant clar què hem de fer i què no.

Quin és el canvi més gran que perceps des que vau marxar?
La promoció, que ara te l'has de fer tu amb les xarxes. És una cosa que em trenca el cervell. El gran problema actual és aconseguir que t'escoltin. Abans tu venies el disc i la gent se n'assabentava per la premsa i el comprava. Després, la batalla va ser aconseguir que compressin i paguessin el disc. I ara directament, la batalla ja és que t'escoltin. Hi ha una infinitat de grups que intenten treure el cap, però que no tenen l'oportunitat de ser visibles. Ara es valora més el vestuari o els seguidors que no la música que fa el grup i la seva qualitat.



Per què heu volgut agafar el tema 'Matèria' com a nom del nou EP?
Perquè volia ser autèntic. Volia tornar a sentir el mateix esperit que quan vaig crear el grup i fer el que venia absolutament de gust. No tenir cap mena de premissa ni cap pressió per com fer les cançons. En definitiva, és un retorn a l'essència de tot plegat. I no hi ha res més pur que la matèria.

Has tingut clar des del principi que volies treure aquestes cançons?
No sempre. Però el fet d'haver-les gaudit escrivint-les, que se'm posés la pell de gallina mentre les escoltava i que també em digués que estaven molt bé l'amic i responsable de premsa de Halley Records, Ramon Montardit, em va animar a treure-ho.

El senzill “Brindarem” és un homenatge a vosaltres mateixos?
Sí, quan començava a escriure els temes, rememorava totes les coses que hem viscut junts. Hem viatjat per tot el món i hem fet coses que la gent flipa quan les coneix. L'estrofa està escrita des d'un punt de vista més personal, mentre que la tornada té un relat més col·lectiu.


En el disc hi ha dues cançons d'amor. Una és "Com dues gotes". És un cant d’amor sobre com de la casualitat pot sorgir l’amor més genuí?
Jo la definiria com una cançó a un amor més platònic. Cap a un d'aquests amors que et captiven i que tens la sensació que tu estàs fet per aquella persona, però que te'ls mires sempre des de la distància. No soc molt de fer cançons d'amor, però aquest cop me n'han sortit dues. L'amor és la temàtica dominant de la música pop i de la gran majoria de coses, perquè és una part fonamental de la vida de les persones.

A més, el 'pedal steel' que apareix en la cançó li dona una pàtina melancòlica.
Sí, a Dept. mai ens hem posat barreres i hem intentat posar i tocar allò que considerem que demana la cançó. Cada cançó de l'EP és un món completament diferent. "Brindarem" té una sonoritat més moderna, similar a un grup de pop actual, i en canvi, "Matèria" és la més divertida i diferent quant a la producció.



Són cançons que haguéssiu fet molt diferents fa 15 o 20 anys?
Totalment. Evidentment, tot el que aprenc produint queda aplicat al disc. I les cançons crec que sonen del 2026, no sonen antigues. El principal problema de molts grups que estan un llarg temps aturats és que quan tornen volen sonar exactament igual que quan ho van deixar. I jo crec que és un error. Crec molt en l'adaptació. En ser original i pur amb el que fas i la teva música, però alhora saber-la adaptar als temps que estàs vivint. Si no, no sembla una cosa nova, sinó reviure una música antiga. Amb Dept. no venim a fer un revival, perquè si fos així haguéssim fet un concert nostàlgic i s'ha acabat. Jo vull fer quatre cançons noves que agradin a la gent que ens escoltava i que puguin agradar a la gent nova que ens pugui escoltar ara.

L'altra cançó d'amor és "Només tu", amb una melodia superidentificable per ser fàcilment cantada als concerts.
Jo soc una persona comercial. M'agrada la música comercial, se'm dona bé i, si mires la meva carrera, crec que queda bastant clar. En aquesta cançó, parlo molt més d'un amor més de parella, sobre la persona amb qui vius i comparteixes la vida. És una de les que més m'agrada de l'EP.

Quins concerts teniu pròximament?
Hi haurà dos primers concerts a Vic el 21 de novembre a la Cabra, i a Barcelona el 18 de desembre a la sala Wolf. Per ara, tenim programats aquests dos i no ens hem posat objectius concrets de cara a més endavant. Volem veure què hi passa, què hi trobem i, a partir d'aquí, decidirem què fem i com actuem en el futur.