La Cova del Drac, al carrer Tuset de Barcelona, va ser fa cinc dècades un dels centres més bulliciosos de l’activitat cultural a Barcelona. Fundada per l'infatigable Ermengol Passola i pel polifacètic Josep Maria Espinàs, La Cova del Drac va servir d'aparador de la Nova Cançó però també d'altres disciplines musicals i artístiques.

El 9 d'octubre de 1967 hi va tenir lloc, amb la intervenció de Maria Aurèlia Capmany, la presentació del primer disc de Pau Riba, un EP de Concèntric, amb la cançó “Taxista”. Riba no havia estat acceptat a Els Setze Jutges perquè li van dir que tenia “veu de regadora”. El full de promoció del disc, atribuït a Àngel Casas, deia: “Té veu de regadora, però una regadora pot fer florir tot un jardí”.

L'EP de Riba contenia tres temes, un dels quals era la versió original de “Taxista”. A més, també hi havia “El matí de Sant Esteve” i “Aquest carrer m’és prohibit”. L’autor explica que “Taxista” és la primera cançó que aborda el problema de l’atur: ‘Taxista, porta’m al cel,/ és que busco feina i potser al cel n’hi haurà./ Ja la terra és plena de plegats de mans!’. Quatre anys més tard, Riba la va tornar a enregistrar al segon LP del Dioptria (Concèntric, 1971) però amb un canvi substancial a la lletra: ‘Taxista, ja no vaig al cel,/ però no et posis trist i queda’t els diners,/ busca un nou passatge,/ jo me’n vaig a peu...’