Revival de Santi Arisa a Luz de Gas

Arisa és un dels bateries més inquiets i emblemàtics del nostre país. És un músic de llarga trajectòria: ha compaginat els rols de bateria, de compositor, cantant i fins i tot d’actor. Avui al Luz de Gas (21h) presentarà 30 anys de Santi Arisa i La Tribu (Picap, 2006), un disc amb 25 cançons que fa un repàs per l’evolució de la formació La Tribu, tot i que es centrarà especilament en els inicis. Comptarà amb la col·laboració de Manel Camp, Kitflus, Max Sunyer i Rafael Escoté, entre d’altres, amb els quals va formar Pegasus.
La Tribu va néixer al 1976. El músic descriu així els inicis de la banda: “Un dels meus objectius era ser un virtuós de la música. El que fèiem era de molta qualitat i, d’alguna manera, culturitzavem el país. Sentia la necessitat de fer una música més participativa amb el públic”. Va arrencar amb una proposta molt trencadora, ja que adaptava temes tradicionals a ritmes més ballables com el txa-txa txà. Es refereix a aquesta etapa com “la hippie”. Destaquen cançons com  “Els gossos de Martorell”, “Què hem de fer”, “Visca la mandra” i “Au vinga pica”.
Durant els anys vuitanta, el grup estava format per set músics amb una solista femenina, per això Arisa va decidir pujar al carro del rock, que en aquells moments tenia molta força, amb grups com Loquillo o Los Rebeldes. Al 1996, aprofitant la celebració del vintè aniversari de La Tribu, el veterà músic va apostar per un altre canvi: convertir la formació en una orquesstra de ball adient per a les festes majors. I va ser un gir tan encertat que ha passat aquests últims 10 anys fent bolos pels envelats de les festes majors.
Arisa és conegut també per Fusioon, un grup que va formar el 1971 amb Manel Camp i Martí Brunet. És considerat un dels millors grups de rock progressiu català. Durant el 2006, a més, també ha editat Nadales sardanoves (DiscMedi, 2006), amb el grup Sardanova, caracteritzat per escurçar la distància entre la cobla de jazz i el rock.