Pensar i executar la portada d'un disc requereix moltes hores de feina i reflexió. És la cara visible que simbolitza tot l'esforç que suposa gravar un àlbum, i sovint són el motiu pel qual el comprador s'hi acaba deixant els quartos. Des del naixement de les companyies discogràfiques hem vist caràtules de tots els colors i formes, algunes molt semblants entre elles i amb elements que sovint es repeteixen. Un d'aquests és el recurs que mai passa de moda: el dels nens i nenes. 

Tots hem vist portades on apareix la tendresa d'un infant en primer pla. Qui no recorda la foto del Nevermind (Butch Vig, 1991) de Nirvana o el War (Island Records, 1983) de U2, entre moltes altres. Però el panorama internacional no és l'únic que utilitza aquest recurs clàssic i alhora efectiu. A Enderrock.cat repassem algunes de les portades fetes a casa i protagonitzades pels més petits, comentant la jugada amb les persones que van tenir a veure amb la decisió de posar un marrec a la portada.

Brams – Segona assamblea (Al·leluia Records, 1993)
 
Segona assamblea és el segon treball d'estudi de Brams. La formació berguedana il·lustrava aquell àlbum amb una fotografia on surt una nena d'uns cinc anys que observa un cotxe incendiat. Enguany, aquesta nena ha complert ja trenta anys. Així ho explica Francesc Ribera, la veu de Brams, a Twitter:

Avui he anat a un aniversari ben especial. La Laura V., la "nena" de la portada del 2n disc de Brams feia 30 anys.
La foto és ben real, no hi havia photoshop. Vam fotre foc a un cotxe a Cal Rosal.
Com aleshores: #niuspasenrere

— Francesc Ribera🎗 (@francescribera) 7 d’abril de 2018

Umpah-Pah – Borinots (Salseta Discos, 1993)
 
Borinots va ser el quart treball d'estudi del grup gironí Umpah-Pah. A la fotografia que il·lustra la portada hi surt una nena d'uns dos anys amb una samarreta i un vinil de la banda. Cristina González, la fotògrafa, ens explica: "La nena de la foto ara mateix té 27 anys i no té ni idea de qui són Umpah-Pah, però sí que recorda la portada".

Poti Poti – Un recull de les cançons més populars catalanes (DiscMedi, 1995)
 
En aquest disc infantil, la banda Poti Poti feia un recull d'algunes cançons populars per als més petits de la casa. Crida l'atenció la portada, on hi ha un nadó amb una barretina. El pare d'aquest nen és Santi Vela, un membre del grup. Ell mateix ens ho contextualitza: "El de la foto és el meu fill quan tenia només un dia, i va ser totalment espontani: observant-lo acabat de néixer em vaig adonar que tenia unes galtes gegants que li feien cara de pagès. Llavors vaig decidir anar corrents a comprar una barretina per immortalitzar el moment. Actualment el meu fill té 27 anys i sempre que veu la foto se'n enriu".

Lax’n’Busto – La caixa que puja i baixa (DiscMedi, 1995)
 
La caixa que puja i baixa és el cinquè treball d'estudi del grup format al Vendrell. A la fotografia de la portada hi ha un nen emulant el mític anunci dels medicaments Lax'n'Busto que publicava La Vanguardia fa gairebé cent anys. L'objectiu de la banda, amb una portada així, era que la gent interioritzés el nom del grup. Sembla que ho van aconseguir. Parlant amb Jaume Piñol, bateria de Lax'n'Busto, ens explica la història de la fotografia: "El nen que hi surt era el fill dels masovers de la casa on estàvem gravant el disc. Era un autèntic fan nostre, assistia a tots els assajos, no se'n perdia mai cap. Algun cop ens hem retrobat amb ell i sempre hem acabat recordant la portada".


Toti Soler – Cançons (TO Produccions, 2000)
 
El guitarrista, cantant i compositor de Vilassar de Dalt també va decidir il·lustrar un dels seus àlbums amb un nen. No obstant això, qui apareix a la foto és el mateix Toti quan tenia tres o quatre anys. La foto la va fer la seva tieta Elisenda a l'hort de la casa dels seus avis a Vilassar de Dalt (el Maresme); un hort on l'àvia tenia més de cent rosers. Toti Soler va escollir la foto simplement perquè li agradava.

Gadegang – El cap et bull (DiscMedi Blau, 2003)
 
Jordi Martí, membre de Gadegang, explica l'origen d'aquesta fotografia que il·lustra el disc dels cambrilencs: "La foto està feta a Vilafortuny, i el nen que hi surt és un turista que s'hi estava banyant. A dia d'avui és il·localitzable. Vam triar aquesta foto per il·lustrar el disc perquè d'alguna manera representava l'essència del grup –Gadegang vol dir escamarlà–.

I ara, també n'hi ha?
Alguns dels grups que també han necessitat els més petits de la casa per il·lustrar els seus àlbums són Els Pets amb L'àrea petita (RGB Suports, 2013), Oprimits amb Endavant (Música Global, 2013) i Pepet i Marieta amb La revolució dels somnis (Música Global, 2017). D'aquí a uns anys ja veurem què els semblarà a aquests nens i nenes aparèixer a la portada d'un disc. De moment, sembla que els agrada!