“L’estaca”, de Lluís Llach, és la cançó catalana moderna que ha voltat més pel món i que ha viscut més transformacions. El cantant polonès Jacek Kaczmarski va sentir la gravació del disc Barcelona. Gener de 1976 (Movieplay, 1976) i va quedar tan impactat que en va fer una lletra nova. El seu “Mury” va ser ben acceptat en ambients democràtics, ben aviat va esdevenir un cant contra la dictadura polonesa i va ser l’himne no oficial del sindicat Solidaritat, de Lech Walesa. Anys més tard, la història s’ha repetit a Algèria i en aquests moments és l’himne més unitari dels opositors a Vladimir Putin.

Podem sentir “L’estaca” amb diferents vestits. Hi ha versions instrumentals, en català, occità, castellà, basc, francès, cors, sard, bretó, polonès, alemany, neerlandès, anglès, grec, àrab, rus, gallec, dari… I a ritme de vals, pop, rock, folk, electrònica, chill out, rumba, tango, cúmbia, música simfònica…



A l'Enderrock 275 us expliquem la història de “L’estaca”, us presentem qui era l’avi Siset, en narrem l’aventura internacional, fem la llista de les més de 251 versions que hem pogut referenciar –260 si hi comptem les nou vegades que l'ha enregistrat el seu autor– i hem demanat a 50 personalitats del país que ens expliquin el seu vincle emocional amb la cançó.