Músic, cantant, pintor i dissenyador, Laguarda es va donar a conèixer definitivament acompanyat de Tapineria amb l’edició del disc Brossa d’ahir (Ocre, 1977), un treball que l’emparenta musicalment amb Pau Riba, Sisa i l’Ona Laietana però que també té ingredients de músics com Donovan, Bob Dylan o fins i tot Lluís Llach. El disc va ser enregistrat a Deià, sota la direcció de Daevid Allen (ex-Soft Machine), i amb la participació de Pau Riba.

Brossa d'ahir va ser inclòs a la llista dels 100 discos més importants de la música en català proposada per Enderrock i a llistes similars d'àmbit estatal apadrinades per altres publicacions.

L’any 2004 DiscMedi va publicar una reedició de luxe del disc, amb l’afegitó de textos i material inèdit, i el 2012 va presentar el disc Plexison impermeable, un treball enregistrat el 1979 però que havia quedat inèdit i que li va valdre la concessió del Premi Ovidi al millor disc de pop, 34 anys després d'haver estat enregistrat.