No decep. Un altre any el Pla d’en Sala es va omplir de gom a gom per rebre la gran festa de la música catalana. Més de 25.000 persones han gaudit de les 14 hores de música sense parar de referència del territori català. Entre els quinze grups que hi van participar destaquen La Pegatina, Els Pets o Zoo.

No hi havia millor manera de donar la benvinguda als més puntuals a l’escenari del Canet que amb Roba Estesa i el seu espectacle fresc i divertit. El grup tarragoní va oferir un xou potent, en el qual les set integrants de la banda ho van donar tot des del primer moment. El mestissatge de Roba Estesa va donar pas a la veu inconfusible de Suu. Amb un públic cada cop més ampli i motivat, la jove cantant va interpretar les cançons del seu disc de debut, Natural (Halley Records, 2018). Suu va gaudir durant tota l’actuació, i així ho va transmetre a un públic que la va recompensar amb balls i els primers pilars de la jornada. El sol anava desapareixent entre els núvols, fent disminuir les temperatures i donant la treva esperada a les calorades del dia. Ju va portar el seu xou multidisciplinar on música i dansa es fonen en un espectacle total. La jove cantant osonenca, tot i començar amb un públic dispers amb qui no acabava de connectar, va aconseguir atreure’l amb una actuació molt ben cuidada a través de la fusió d’influències que caracteritza el seu estil. El concert va acabar en el seu punt àlgid amb les dues últimes cançons: la col·laboració de Gemma Polo, cantant de Roba Estesa, i la versió reggae de “Man down”, de Rihanna.
 
Gran part dels interludis estaven a disposicó dels beats de diferents punxadiscos que van mesclar temes d’avui i d’ahir, com ara la recent “Milionària” de Rosalía, “Remena nena” de Guillermina Mota i "Contando lunares" de Don Patricio. L’ambient, cada cop més caldejat, només necessitava la metxa de Xavi Sarrià i el Cor de la Fera per aconseguir que el públic present vibrés amb els himnes més famosos del bandautor i també d’Obrint Pas, banda que va liderar durant onze anys. Sarrià va propugnar els primers càntics independentistes i en defensa dels presos polítics, i el públic va respondre amb el mateix compromís. Tancant el concert amb la mítica “Flama”, va deixar tots els reunits preparats per gaudir de “La Presó Rei de França”, a mans de Joan i Lluís Fortuny, i els Perkutes de Kanet, txaranga que va acompanyar els músics en el seu passeig triumfal davant milers d'espectadors captivats. Després d’aquest principi estel·lar, el grup amb més actuacions al Canet Rock, la Companyia Elèctrica Dharma, va realitzar un espectacle a l’alçada de les expectetives. El colofó va venir amb la irrupció de Neus Cuixart, germana de l’expresident d’Òmnium, per interpretar “Resistir és vèncer”, que al darrer disc és interpretada per Txell Bonet, parella de Cuixart.

Eren tres quarts de nou i ja no quedava rastre del sol, no perquè s'hagués post, sinó perquè havia quedat amagat del tot darrere uns núvols que de seguida van deixar caure les primeres gotes. Però ni la pluja va poder parar Josep Maria Mainat, un habitual al festival de Canet. L’exintengrant de La Trinca va versionar “YMCA” de Village People, “I Will Survive” de Gloria Gaynor i el “Passi-ho bé”, cançó que enguany celebra trenta anys. Seguint amb referents, Miquel Roig amb la seva guitarra perenne va interpretar algunes de les millors cançons populars, com “El garrotín” o “La farola”. L’artista caler va realitzar fins a tres actuacions durant la nit. Els grans perjudicats de la pluja van ser Buhos. Però ni les inclemències metereològiques van poder amb el volcà calefellenc que va atrapar des del primer segon un públic entregat. Com si d’un karaoke és tractés, el públic va corejar totes les cançons que es van interpretar a l’escenari.
 
I si parlem de clàssics, no ens podem oblidar d'Els Pets, que van oferir una classe magistral. Barrejant cançons mítiques del seu repertori, com “Jo vull ser rei”, amb temes del seu nou disc, Som (RGB suports, 2018), Gavaldà i companyia van crear un espectacle només a l’abast dels grups més experimentats. Després del pop rock de la banda de Constantí, la festa va fer un gir de 280 graus i el públic va aterrar a l’any 2050 amb l’electropop de La Casa Azul. La formació de Guille Milkyway no es va cansar de cridar als quatre vents l’amor lliure. I quina millor manera de fer-ho que amb “La revolución sexual”, un dels moments de la nit més esperats pel públic. Si la nit anava d’himnes, els més contemporanis van venir de part d’Els Catarres. “Jenifer”, “Invecibles” i “Tintín” són alguns dels exemples que van fer vibrar de principi a final els milers de persones que estaven congregades a Canet.

Amb una mica d'enderreriment i amb el públic més preparat que mai amb una climatologia suau que acompanyava, van aparèixer tres dels tòtems actuals de la música festiva a Catalunya, començant per Oques Grasses, que va portar el seu flamant nou disc, Fans del Sol (Halley Records, 2019), combinant-lo de manera intel·ligent amb la resta de grans hits del seu repertori. Després del grup osonenc va arribar La Pegatina amb el seu xou perfecte i rodó, com pocs ho són en el panorama actual. Amb pogos frenètics, tornades corejades a ple pulmó per tothom i limbos sobre l’escenari, el grup montcadenc va fer el que s’esperava: la millor festa possible a l’escenari. I després dels festius montcadencs van aparèixer els disruptius Zoo amb les seves líriques insubordinades. Com ells mateixos diuen a les seves lletres: “València som més que ska i gralles”, i així ho van demostrar al seu espectacle. “Omertà”, “Estiu correfoc” i “Esbarzers” van ser alguns dels temes que van interpretar per a un públic captivat pel grup valencià.

Amb un endarreriment considerable però amb un públic entregat, Itaca Band i Doctor Prats van ser els encarregats de tancar la jornada i veure sortir el sol des de l'escenari del Pla d'en Sala. Les dues bandes tenen un espectacle explosiu, de gran voltatge i molt rodat que és una assegurança per tancar les catorze hores de música en català a la localitat del Maresme. La intensa jornada va acabar a tres quarts de vuit del matí amb un sol que donava el bon dia a tots els atrevits que encara aguantàvem a l'esplanada canetenca i amb un altre èxit rotund del festival per excel·lència de la música catalana.