El saber estar es porta de casa, o del molí. María la Molinera, a més de carregar molta memòria dins, ha estat la inspiració fonamental de Queralt Lahoz, i també la seva àvia i millor amiga. No és pas d'estranyar, doncs, que divendres aparegués a La Nau amb caminars d'elegància i un pou de cançons del nou EP que ha publicat, titulat 1917 (Say It Loud, 2019).

La santcolomenca és emoció i contundència servides en mantell de ganxet, una mescla de la tradició que encarna la seva família, en concret les dones de la seva vida, amb el rap i l'electrònica que clama per reivindicar la memòria i el futur digne. Acompanyada del bateria Marc Soto de La Sra Tomasa, el teclista Pau García i els comandaments de Jahzzmvn, la vocalista va regalar magnetisme a dojo: des del primer tema, "Como puñalá", fins a l'últim, "Me gusta".
 
Enmig va passar de tot: va treure pit amb el rap hereu de Gata Cattana, amb una versió d'infart de "La prueba", va cantar amb Diego Gil, més conegut com a Rapsusklei, i va encomanar el ball talentós del seu estudiat directe. "Drogas caras" i "Línea 18" van ser de les cançons més aclamades pel públic, que des del primer beat va entregar-se als cants hipnòtics de Lahoz.

Això de divendres va ser la prova del cotó per a la cantant, ja que malgrat va facturar un curta durada que s'ha situat entre els cinquanta millors discos del 2019 als Premis Enderrock de la crítica, ha demostrat ser carn d'escenari al complet. Queralt Lahoz s'hi passejava amb seguretat, fent gala d'un saber fer que no en té res d'emergent i mostrant-se contundent amb un estil de fusió difícil de descriure. Lahoz no és una, són moltes: l'agressiva, la flamenca, la ballarina, la xulesca, l'emocionada... I absolutament cap d'elles podria deixar una ànima indiferent.