Ho Peta Street Band. Foto: Albert Compte
El festival es va inaugurar el dilluns 13 de juliol, amb una rua a càrrec de la txaranga dels Ho Peta Street Band, que van recórrer per la capital de l'Anoia a dalt d'un autocar, mentre els seguia de ben a prop el bus de la Fundació del Barça. Una original manera de portar la música als carrers d'Igualada i alhora mantenir els protocols sanitaris. El dimarts 14 van actuar els també igualadins Xillona, que van portar una bona claca i van omplir els seients del pati del Museu de la Pell, i el dimecres 15 va ser el torn de B-Back, una banda de versions de clàssics internacionals del pop-rock.
B-Back. Foto: Albert Compte
Xillona. Foto: Albert Compte
Dijous 15 va actuar una jove promesa igualadina, Marina Freixas. La cantautora es va acompanyar d'un trio de músics –guitarra, teclats, bateria– per a acompanyar un repertori multilíngüe format per cançons pròpies i versions d'artistes tan dispars com Joan Dausà, Gossos, Love of Lesbian, Bruno Mars, Cesk Freixas, Andrés Suárez, The Cranberries, Coldplay, Miki Núñez, Txarango o Sau, entre d'altres. Un concert que va reunir un centenar llarg d'espectadors, i que va servir per presentar en un escenari professional una proposta que, malgrat necessita maduració, té en la veu de Marina Freixas un dels seus principals actius.
Marina Freixas. Foto: Albert Compte
El quartet Inic va ser l'encarregat de posar música a la nit del divendres 16, i el tancament del festival va córrer a càrrec de la proposta més esperada del festival, la fusió de músiques urbanes i flamenc de Queralt Lahoz, una artista nascuda a Santa Coloma de Gramanat que va presentar les cançons del seu molt ben rebut debut, l'EP 1917 (Say It Loud Records, 2019).
Inic. Foto: Albert Compte
Queralt Lahoz. Foto: Albert Compte