Tot i la declaració recent de la cultura com a bé essencial per part del Govern, la majoria del sector musical, i en especial el d'iniciativa privada, es troba sense ajuts efectius per rescatar-lo i en una situació límit que posa en perill la seva continuïtat. 

L'Acadèmia ha exposat i posat sobre les taules de les conselleries dels departaments de Presidència, Cultura i Economia, Treball i Empresa una sèrie de devastadores realitats dins del Pla de rescat presentat avui en roda de premsa, així com la proposta d'aplicar diferents mesures en un Pla de Recuperació a treballar entre administracions i sector.

Les principals xifres que s'han anunciat afecten a músics (reducció del 75% de l'activitat respecte a l'estiu anterior sense albirar-ne cap represa important), segells discogràfics (caiguda del 65% d'ingressos entre el març i el setembre de 2020), sales de concerts (95% de l'activitat cancel·lada i 40.500.000 d'ingressos perduts enfront 10.000.000 de pèrdues directes provocades pels costos de manteniment durant els mesos de sales tancades), empreses de música en viu (pèrdua de facturació de 110.000.000euros), així com escoles de música (pèrdues per despeses estructurals de 280.000 euros).

Denúncies
Entre les preocupacions del sector n'hi ha de principals, en aquest moment de present i futurs tan incerts, com atendre o reorientar: 
- El poc compromís per part de la major part de l'administració pública a l'hora de prioritzar o tirar endavant les programacions previstes pel 2020.
- L’estructuració d’un marc legal per l’activitat digital, que ara mateix està poc o gens retribuïda i és una realitat que el sector ha de regular. 
- La necessitat de construir i posar en marxa un marc normatiu que acompanyi la declaració de la Cultura com a bé essencial.
- I una especial preocupació fixada en el sector privat i em la desaparició de les sales i els esdeveniments musicals, com concerts o festivals, uns espais imprescindibles pel naixement i l’evolució de la carrera dels artistes. 

Demandes
I davant d'aquests maldecaps, l'Acadèmia ha presentat un Pla de Rescat que inclou algunes mesures concretes com aquestes:
- Desplegament normatiu de la declaració de la Cultura com a bé essencial
- Increment del pressupost de cultura consolidat de la Generalitat de Catalunya i del Govern central del 2021 al 2% (actualment és del 0,7%)
- IVA reduït al 4%
- Solucionar la problemàtica en la contractació, cotització i protecció dels músics
- Planificació i execució de mesures concretes per millorar la monetització de l’accés digital a la música enregistrada.
- Creació d’un cens d’artistes, un cens de treballadors de la cultura i un cens d’empreses del sector cultural.
- Desenvolupament normatiu de l’Estatut de l’Artista.
- Llei de Mecenatge.
 
Les mesures d'aplicació urgent són les del pla de xoc, mentre que les del pla de recuperació serien més estructurals. La distinció no està de més, com ha explicat en roda de premsa Gerard Quintana, president de l'Acadèmia Catalana de la Música: "Hi ha una mancança estructural, endèmica, al sector de la música que portem arrossegant de molt temps enrere, des de l'àmbit laboral a tot el sector i que és difícil de fer. D'aquí aquesta exposició de la situació límit en què es troba el sector i les xifres devastadores." Quintana ha incidit en el fet que cal "un marc normatiu perquè aquesta declaració de bé essencial no sigui només un gest de la conselleria de Cultura". També ha ironitzat en què si un s'ha de guiar per quins músics han pogut acollir-se a les condicions dels ajuts (un 15% de músics ha accedit a l'atur extraordinari per artistes i un 18% a la prestació de cessament d'activitat d'autònoms) en aquest país es pot dir que no tenim músics. També ha insistit en la necessitat de la interlocució de les administracions amb el sector per tal d'entendre la seva complexa realitat.

També en roda de premsa han parlat els vicepresidents de l'Acadèmia, Lluís Torrents i Guillem Arnedo. Torrents, també president de l'ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya) i responsable de la sala Razzmatazz, ha insistit en que "res del que es fa en el nostre sector és rentable econòmicament", sobetot perquè en les grans sales "l'activitat principal és la de sala de ball" i que "gran part de la feina que es pot fer, depèn de la gestió política, més que d'ajuts extraordinaris", que també.

D'altra banda, Arnedo, que és president a nivell estatal de la Unión de Músicos Profesionales –creada el maig passat– i president de l'AMJM (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya), ha apuntat el "panorama desolador" per als músics amb la seva reducció dràstica d'activitat i un sector desregulat des de fa massa anys. D'aquí també apareix l'oportunitat de posar fil a l'agulla, tot i que també la reivindicació de resposta per part de les administracions que "no s'ha mogut ni una coma" pel que fa a l'informe que des de La Plataforma Estatal per la Música (PLAM) es va fer de l''Estatuto del Artista' i que hauria de suposar un canvi d'etapa en la problemàtica de la contractació dels músics.

Una problemàtica estructural
El sector de la música pateix ja de per si una precarietat molt més greu i més endèmica que les altres arts escèniques, com a resultat de la temporalitat, la intermitència i la discontinuïtat de l’activitat i d’un manifest abandó legislatiu per part de les administracions públiques durant els últims 30 anys.

En aquest sentit, hi ha un dels punts que es batalla des de fa temps per part de les associacions del sector i que s'especifiqua al detall en aquest Pla de recuperació de l'Acadèmia, que seria bo desenvolupar per fi. Té a veure amb solucionar la problemàtica en la contractació, cotització i protecció dels músics i això passa per la modificació del RD1435/1985 que regula la relació laboral especial d’artistes en espectacles públics; modificacions de la Llei General de la Seguretat Social; Modificacions del RETA; Sistema de cotització i contractació laboral que contempli la intermitència; i la cotització progressiva o bonificada per als autònoms.

Un altre front important que destaca entre les mesures estructurals passa per la digitalització, que té obertes dos línies de treball importants, com són la transposició de la Directiva de la UE 2019/790 del Parlament Europeu i del Consell d’Europa del 17 d’abril de 2019 sobre drets d’autor i drets afins en el mercat únic digital; així com la planificació i execució de mesures concretes per millorar la monetització de l’accés digital a música enregistrada i dotar al sector de mecanismes d’informació d’ús, negociacions col·lectives i/o eines de rastreig conjuntes.

Davant la desregulació d'un sector amb casuístiques molt diverses també seria interessant apostar per altres propostes que es recullen i es visibilitzen des de l'Acadèmia de tot el sector, com: la creació d’un cens d’artistes, un cens de treballadors de la cultura i un cens d’empreses del sector cultural; el desenvolupament normatiu de l’Estatut de l’Artista; i una llei de Mecenatge.