La pluja, el plor i les llàgrimes són sovint elements hipnòtics: qui no s'ha quedat encisat sentint el batec de la pluja? Per aquest poder evocador, tant poetes com músics han pres i metaforitzat aquestes paraules en diverses ocasions. I així ho fa el cantautor barceloní Enric Hernàez, que amb una llarga trajectòria al llindar en què es troben poesia i música, presenta avui "Plou tant que fins se m'ha mullat el cor", un nou senzill que estrenem en primícia a Enderrock.cat.


Aquesta cançó és la primera de les dotze cançons que anirà descobrint, amb comptagotes, durant tot aquest any i el següent. Un tema poètic escrit en primera persona i amb un sentimentalisme a mar obert, tot aixoplugat amb una melodia i harmonia tendra i delicada. I és que a Hernáez no li cal res més que una veu i una guitarra per expressar un viatge musical intimista i metafòric.

Ell mateix explica que el tema respon a una experiència autobiogràfica viscuda durant el confinament el passat mes de març, quan "el balcó era el seu únic espai de llibertat cap a l'exterior". L'espai per on entrava la fredor i la melangia de la pluja que mulla el cor i que el músic versa inspirat per les composicions japoneses dels haikus.
 
A més, l'estrena ve acompanyada d'un videoclip, realitzat per Guille Pérez a l'estudi Bonsò de Barcelona. A l'audiovisual s'hi van succeint pintures fetes per Diego Cáceres, que despullen encara més el significat de la cançó, ensenyant-nos les delicades il·lustracions amb gotes de pluja i la imatge translúcida del compositor. El 8 de novembre al Casinet d’Hostafrancs, dins del marc del festival Barnasants 25, podrem escoltar les sis primeres cançons d'aquest nou projecte, que respon al nom de Primavera-20 (autoeditat, 2020), juntament amb altres temes d'antics treballs discogràfics.