cançó per cançó

'Agua' de Stay Homas, cançó per cançó

El trio debuta amb un primer llarga durada de dotze cançons amb què deixen enrere el títol d''el trio del confinament'

| 11/12/2020 a les 13:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, cançó per cançó, Stay Homas, Agua
Stay Homas
Stay Homas | Marta Mas (Leentrelíneas)
L’any 2020 serà recordat, sens dubte, com l’any de la pandèmia. Però amb un nou any neixen sovint noves esperances i, sobretot, ganes de deixar enrere tot allò desagradable de l’any anterior. Stay Homas ha decidit tancar el 2020 i acomiadar-se’n per començar amb força el nou any. Així neix Agua (Sony, 2020), un disc de debut amb què el trio, tot i enorgullit dels seus orígens, trenca amb la terrassa i abandona les quatre parets implícites en el fet de ser el trio del confinament. El disc apareix només cinc mesos després del primer treball d’estudi –la mixtape Desconfination (Sony, 2020)– i nou mesos d’èxit des que va començar el projecte, en el si de la pandèmia i el confinament. El descobrim, cançó per cançó, amb Guillem Boltó, Klaus Stroink i Rai Benet.



1. “Les merdes”

“És una de les primeres cançons del confinament que no parlava de la pandèmia. Va ser molt guai trencar amb el protocol que teníem en el moment de ser els bufons d’entreteniment, i poder cantar que estem ‘al pou’ i que a la gent li sembli igual de bé, o fins i tot millor. A grans trets, parla del dol i del mal de perdre el que has tingut en una relació. És un tema realment intens, fins i tot en el directe. Abans de començar-lo a tocar, hem de parar un moment per conscienciar-nos. Tot i així, és un dels temes que ens fan gaudir més”.

2. “Nunca vuelven”

“El tema va sortir d’un dia que vam anar a l’estudi de Nil Moliner. L’ha produït Kquimi Saigi, que té un estil molt actual i underground, i s’ha hagut de trencar el cap per fer-lo més pop. El missatge de la cançó és bastant nostàlgic, però sense ser trist. No hem volgut parlar de cap història en concret, perquè cadascú s’ho pugui emportar al seu terreny”.

3. “Cacatúa”, amb PJ Sin Suela

“El vam fer durant una setmana que vam aïllar-nos al Masnou per compondre, en un moment de descans. El Rai tocava la guitarra, el Guillem el cubell i vam començar a taral·lejar amb la paraula ‘cacatua’, que té una sonoritat i un ritme bastant potents. A partir d’aquí, vam començar a parlar de bocamolls i de boca-chanclas, i a construir una lletra des d’un punt macarra. És el perreo més dur que hem fet. El va produir el Sr. Chen i hi col·labora el porto-riqueny PJ Sin Suela, que després de tot un dia treballant com a metge, va estar tota la nit sense dormir per fer-ho”.

4. “Let It Out”

“Va ser un dels últims temes que vam fer a la terrassa. El nostre teclat té una configuració, no sabem si és un error, que fa un efecte de sidechain que volíem aprofitar, i per això vam fer aquest tema més tecno i electrònic. És un cant a deixar-te de tonteries, quan la vida sembla que no et somriu, i deixar-te anar”.

5. “Mientras respire"

“Va entrar al disc a l’últim moment. En dos dies, i amb la producció del Kquimi, pràcticament ja el vam acabar. Volíem fer un funk carioca -un estil macarra de Brasil, amb un beat molt ballable-, tot i que ha acabat molt difuminat. Va de desafiar el que s’espera de tu i fer el que realment vols; dit d’una manera dramàtica, però amb el missatge de viure intensament”.

6. “Tudo bem”

“El primer tema que vam fer era en brasiler, i dos mesos després vam voler fer-n’hi un altre. És una samba amb un missatge molt espontani de mirar enfora i fer la vista grossa amb el que ens amarga. Va ser divertit perquè hi vam barrejar quatre idiomes i hi van col·laborar Cra Rosa (percussions) i Erico Moreira (cavaquinho), que l’han acostat al Brasil. És el tema amb més bon rotllo”.

7. “Por el camino”

“És la primera que vam fer, per a la pel·lícula Mamá o papá (Dani de la Orden). Ens havien donat algunes inidicacions, però teníem bastant llibertat. Vam voler que fos un viatge per si mateixa: començant-la una mica baixa i acabant amb una outro gospeliana. Parla de tot el que passa en el camí, fins a un destí emocional o vital".

8. “Al ponerse el sol”

“És el tema més bonic que tenim. Volíem que sonés molt bolero, i per aconseguir-ho vam tenir Pau Figueres a les guitarres espanyoles i uns arranjaments per a cordes d’Arnau Figueres”.

9. “Del revés” amb Sofía Ellar

“La vam fer a la terrassa. Diu que quan acabi la pandèmia, sortirem al carrer i ho tornarem a 'petar'. Hi hem volgut donar una producció electrònica, d’una manera molt elegant i minimalista”.

10. “+=”

“El vam fer de pressa i corrent: la lletra la vam escriure mentre dinàvem el dia que el produíem amb Justin de la Siembra (Oques Grasses). El vam fer pensant en el directe i va de quan després de pensar molt de temps en alguna cosa, perds la por i t’atreveixes a fer-la”.

11. “Days of Our Lives”

“Encara la vam fer més de pressa: tot un rècord. Mentre un gravava la guitarra, l’altre feia el cubell i anàvem escrivint la lletra. Va sortir pràcticament tota en un matí, gravació inclosa. És una de les cançons que més recuperen l’essència de la terrassa, en l’acústica si més no”.

12. “Ara (Les merdes II)”

“És la continuació lògica de ‘Les merdes’. Com, després de mig any i havent-ho plorat tot, la pena segueix, però ja ho pots mirar tot des d’una perspectiva més sana. Quant a producció, vam jugar per sortir de l’estil més folk i acústic que havíem fet a la primera, i vam deixar fluir una mica la fantasia, amb un espectre sonor molt atmosfèric i eteri. És una manera molt maca d’acabar el disc i fer-lo rodó”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.