Els barcelonins Mishima no van voler deixar passar l'oportunitat de celebrar el seu clàssic 'Concert de Nadal', una cita que cada any es repeteix a la sala Apolo de Barcelona. Les circumstàncies sanitàries que han d'afrontar les sales han forçat que el concert es traslladés a la sala La Mirona de Salt, un dels pocs equipaments que, amb valentia, pot obrir les portes. El concert formava part d'una petita programació per a commemorar els 19 anys de vida de la sala saltenca. Precisament, Mishima van celebrar els seus 20 anys de carrera amb la publicació del CD i DVD en directe Ara i res (The Rest is Silence, 2019). Després, van fer un munt de concerts –com el del Gran Teatre del Liceu l'octubre del 2019–, i només els va aturar l'obligat confinament.

El concert va començar força puntual i en horari 'europeu', amb uns 225 espectadors amb mascaretes cobrint nas i boca. Mishima va començar l'atac amb un fulgurant "Tot torna a començar", el guitarrista Dani Vega bromejava dels seus dubtes entre cançó i cançó dient que "havia de començar jo, però fa tant temps que no toquem...". Però a banda d'alguna anècdota, la banda va sonar molt compacta malgrat una certa fredor del públic, possiblement causada pel format obligat del concert, amb cadires i distància de seguretat. Tampoc es podia consumir cap mena de beguda, malgrat les constants referències etíl·liques del seu cançoner. Tal i com va explicar Carabén: "ara mateix estem en una espècie d’illa abans no ens ho tanquin tot".

El cantant va voler dedicar, com de costum, "S'haurà de fer de nit" als presos polítics i exiliats, i va animar el públic a "Tornaràs a tremolar", una de les cançons del ja llunyà Ordre i aventura (Sones, 2010). Després d'explicar que se sentia com "el primer dia d'escola", va entonar "Menteix la primavera", tot passejant-se micro en mà per entre els músics.

La preciosa "Guspira, estel o carícia" va inaugurar la recta final del concert, acompanyada per clàssics generacionals com "Qui n'ha begut", "L'última ressaca", "Qui més estima" i la gegantina "L'olor de la nit".

Fi del concert, i espai pels bisos, amb "L'element del paisatge", "Un tros de fang" i "El camí més llarg". Carabén anunciava que està escrivint noves cançons per un nou treball, i el "Heartbreaker" de Dionne Warwick i els germans Gibb sonava pels altaveus com a cançó de comiat. Mentre el públic abandonava la sala, ressonaven les darreres paraules de David Carabén: "Si us plau... que tornem a viure la vida d'una vegada".