L’Oller del Mas té una història miŀlenària si ens remuntem als orígens del seu castell, al bell mig d’una finca a Manresa. Des de fa generacions cultiven la vinya, però no va ser fins fa uns anys que van fer el salt i van decidir embotellar el seu propi vi. La primera anyada és del 2013 i gairebé coincideix en el temps amb el primer disc de Jo Jet i Maria Ribot, Viatges i flors (autoeditat, 2014).

Un castell del segle IX i una vista privilegiada amb les vinyes a primer terme i el perfil de Montserrat com a teló de fons fan del celler Oller del Mas, al Bages, un paisatge inigualable. Una combinació d’història i modernitat, art i negoci, seny i rauxa. Seny per produir un catàleg d’una desena de vins de qualitat i rauxa de no conformar-se només amb el que més agrada al públic, sinó recuperar varietats autòctones i seguir experimentant. Hem visitat l’enòleg Carles Muray acompanyats del duet manresà Jo Jet i Maria Ribot, que ja coneixia l’entorn des que hi va actuar en una festa de la verema.

“La gràcia dels vins és descobrir què t’agrada i què no t’agrada. Quan la gent diu ‘això és afruitat’ o ‘això té gust a fusta...’ observo que noten coses diferents. Quan fem tastos mai descric els gustos i parlo del vi, explico per què l’hem fet, com l’hem fet i on volem arribar”, assenyala Muray. Maria Ribot se suma a la conversa: “De vegades notes un gust però no saps posar-li nom...”. I Muray respon: “Hi ha moltes formes de descriure el mateix gust. Dir que té gust de fusta o que hi trobes vainilla és el mateix perquè la fusta porta vaniŀlina. Una vegada una senyora em va dir que hi notava gust de galetes maria, i també era el mateix gust”. Jo Jet (Jordi Serra) hi veu un paraŀlelisme en l’art: “És la manera com interpretes el codi d’una emoció, d’una idea o d’un gust. En pots dir d’una manera o d’una altra però estem parlant de la mateixa cosa. I no és que no hi entenguis, és que no parlem el mateix idioma”.


La cantant considera que en els mons del vi i de la música hi ha postureig: “De vegades em fan escoltar un disc dient-me que és molt bo i no m’agrada gens. Tinc una oïda absolutament emocional, i això em passa amb tot: o m’emociona o no”. En aquest punt, l’enòleg s’interessa per la música i interpeŀla el duet: “Hi ha músiques tan abstractes que només s’adrecen a la gent que hi entén molt?”. “I tant, i els agrada viure en aquesta bombolla –respon Ribot–. I també hi ha gent que fa veure que l’entén per formar part d’aquesta minoria selecta. A mi em passava quan estudiava. Anava a algunes jams, m’avorria molt però aguantava.” “Doncs crec que el mateix passa amb el vi”, reconeix Muray.

Temps de vi i música
Les similituds entre el món del vi i el de la música són moltes però també hi ha diferències. Els músics poden reeditar discos i publicar recopilatoris; els vinaters no. “Quan un vi s’acaba, s’acaba per sempre. Ens ha passat alguna vegada. Els nostres vins estan molt marcats per les anyades. Hi ha zones del món on es permet regar o intervenir en les vinyes, però aquí ens hem d’adaptar al temps. Això fa que hi hagi anys que són l’hòstia i altres que ens ha pedregat al setembre o que hem tingut una plaga, i llavors mires de fer bons vins i que agradin. Un dels aprenentatges és saber el temps que cal guardar un vi abans de comercialitzar-lo. De vegades els venem massa d’hora, però en una empresa necessitem facturar i fer espai per a la següent verema…”
 
Jo Jet hi veu paraŀlelismes: “Nosaltres intentem respectar els tempos però la indústria i la butxaca ens demanen treure discos o cançons cada cert temps per seguir fent concerts i continuar guanyant un sou”. En el que s’han posat d’acord sense debat és que les dues feines tenen un component vocacional. “Si fóssim simples treballadors que complíssim un horari, no faríem res. No hi ha diumenges ni dies de festa, el vi et pot demanar qualsevol dia”, revela l’enòleg.

Abans d’acabar la conversa, els dos músics confessen les seves preferències vinícoles: “M’agrada sobretot el vi del Pla de Bages, del Montsant i de la Terra Alta, en bec de negre a l’hivern i de blanc a l’estiu. I també m’agraden el cava i el vermut”, diu Jo Jet. I Maria Ribot el segueix: “A mi em flipa molt el vermut i coincideixo amb les mateixes DO. Ara estic sorpresa perquè em sembla que m’estan canviant els gustos i cada cop m’agrada més el blanc sec...”. A Carles Muray també li canvien els gustos: “Abans m’agradava la música electrònica i ara tiro cap a l’indie, el pop-rock en català i en castellà... però escolto ben poca música comercial”.