cançó per cançó

'El foc, el caliu i la cendra' de Tona Gafarot, cançó per cançó

Repassem, un per un, els temes que configuren el segon àlbum en solitari de l'autora gironina Tona Gafarot

| 01/01/2021 a les 12:00h
Especial: Cançó per cançó
Arxivat a: Enderrock, cançó per cançó, Adela, Tona Gafarot
Tona Gafarot
Tona Gafarot | Òscar Vall
La cantant gironina Tona Gafarot, també membre de Les Anxovetes, enceta l'any amb la publicació del seu segon disc en solitari amb el títol El foc, el caliu i la cendra (Autoeditat, 2021), un compendi de sis cançons que no s'allunyen del terreny rural i boscà característic de l'autora, però que enguany, aprofundeix en la sonoritat electrònica i deixa enrere el seu vessant més folklòric. Repassem amb ella, una per una, les melodies del disc que presenta avui mateix, 1 de gener de 2021. 




1. "Joc en viu"
"La vaig escriure en un moment delicat de la meva vida a nivell de salut. Anant d’un metge a l’altre i amb una operació important a la vista, (i trobant-me força malament cada dia durant tota aquella etapa), va arribar un dia que em vaig sentir com un titella, en què tant els metges com la meva pròpia malaltia em dirigien la vida i on jo no tenia ni veu ni vot per res. Em sentia incapaç de prendre cap decisió per mi sola i simplement em deixava portar pels fets. Jo no controlava la meva vida sinó que em limitava a deixar-me portar de la manera que els altres o l’atzar volien. Era una etapa en què durant uns dies em conformava amb la situació i senzillament ho deixava passar (resignar-me de vegades era l’opció més còmoda), i per això parlo de “tancar-me a l’habitació”, que vindria a ser aquesta zona de confort; però llavors passava uns dies que em volia rebel·lar i solucionar el problema i afrontar-lo, i per això dic “pujo a una atracció, soc valenta i no tinc por, però em marejo i m’entra el pànic tot de cop”. Finalment, la cançó acaba de manera positiva (quan hi ha la part C)".

2. "Ni a Ebay"
"Parla de la vergonya aliena que em fa de vegades observar el món i el meu voltant. Situacions, converses, actituds d’algunes persones… que et fan sentir molt lluny d’ells, i molt avergonyida de les maneres de fer d’aquest sistema i de la massa social. Allò que diuen de “quanta gent i que poques persones!”. Situacions de la vida en general que ens fan sentir lluny, fora de lloc, desubicats i avergonyits de certes persones i de certs comportaments socials. Per això a la cançó dic que estem “muts de les virtuts que crec de llei i que no trobo ni tan sols a Ebay”.".

3. "Plomalls de llumeneta"
"Aquesta cançó parla del meu poble, Llambilles (el Gironès), però es pot extrapolar a qualsevol lloc del món i a l'amor que sentim les persones per la nostra terra i pel lloc que ens ha vist néixer i créixer. És una cançó positiva, tendra, de temàtica rural, que descriu les coses boniques del poble i de la meva relació amb ell. La vaig compondre quan l'alcalde de Llambilles em va demanar de ser la pregonera de la festa major, ara fa uns anys. Vaig escriure un pregó clàssic (parlat) i llavors el vaig complementar amb aquesta cançó, que vaig cantar en directe davant de tots els llambillencs i llambillenques que van assistir al pregó de festa major. La llumeneta és la típica planta rodona i blanca que tots hem bufat alguna vegada per tal que surtin volant els seus petits plomalls. La llumeneta també es pot dir dent de lleó, xicoia, apagallums o pixallits, entre altres noms, i és una planta que tots coneixem i que segurament tots hi hem interactuat, de petits o de grans, tot bufant-la".

4." Adela"
"Parla de la història d’una dona, quasi centenària, que em vaig inventar. La cançó és una nadala, tot i que s’allunya de les nadales típiques que tots coneixem, tant en la lletra com musicalment parlant. Es podria considerar, per tant, una nadala-pop o nadala moderna, que parla de l’època nadalenca vista des d’una mirada també molt rural, senzilla i quotidiana. Penso que aquesta cançó té moltes “imatges”, que fan que sigui molt visual".


5. "Ombres dins el bosc"
"Aquí ja entrem en les cançons fosques. Aquesta, concretament, comença amb un to major i positiu per passar, a mitja cançó, a un ambient molt més negre i negatiu, i amb una tonalitat menor. Parla de les pors que deixem de tenir en fer-nos grans i de les noves pors que adquirim els adults (des del meu parer, molt pitjors encara). És una cançó trista però alhora té un punt de comprensió de la realitat, de maduresa mental, de reflexió, de ser conscient que nosaltres mateixos podem arribar a ser el nostre pitjor enemic si deixem que les pors del cor i del cap s'apoderin de nosaltres".

6. "La nòria"
"Aquesta és una cançó d’una profunda tristesa, que parla del desamor. Les imatges que em venen al cap quan la canto (ja que va ser en aquell lloc i moment on em vaig inspirar) són els carrers freds de Girona, concretament el carrer que passa per davant de la catedral, just al peu de les escales, durant una nit d’hivern. Jo passejava sola per aquells carrers, eren les nou del vespre i sortia de la feina per anar a buscar el cotxe i anar cap a casa. Hi havia una mica de boira pels carrers i l’única llum que hi havia era el llum esgrogeït dels vells fanals del barri vell. La roda de fira ve a ser el meu cor, i el que vinc a explicar en aquesta cançó -tot i que no sigui explícit- és el contrast del que passava dins el meu cor amb l’exterior. És a dir: dins el meu cor hi havia forts batecs, molt de moviment (però estancament alhora), calidesa, caliu encès, alts i baixos, foc, escalfor. A fora: fredor, grisor, solitud, quietud, silenci".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.