Fa sis anys, el cantant i productor Adrián Rodríguez Correa va engegar el seu projecte musical com a Rodricc. Des d’aleshores, el barceloní ha publicat dos àlbums i dos EPs, i ara presenta un nou llarga durada, X sempre (Music Bus, 2025). En aquest disc, que ha produït ell mateix a través del seu alter ego Blue Lacey, col·labora amb artistes com Pol Bordas, Scorpio, Maria Fort, Laura West, o Andrea Grau. Ens hi endinsem amb el mateix Rodricc, cançó per cançó.




1. “Nens - Remix”, amb Pol Bordas
“És la cançó més important de l'àlbum —per això està la primera—, perquè va ser amb la que vaig tenir clar que volia treure un disc. Vaig veure que volia crear una història sentimental amb una estètica unitària. Vaig fer aquest tema gairebé sense pensar, però alhora és el que sento més quan el canto. Em trasllada a allò que sentia quan vaig començar a fer música, a aquesta sensació de ser nens, de sentir al màxim el que estem fent i viure-ho tot per primera vegada. Aquest remix l’he fet amb Pol Bordas, que dona una dimensió més urbana al tema, un detall amb què crec que podrem arribar a gent de totes les edats.”



2. “Ves al psicòleg!”
“En aquest tema parlo d’aquelles persones que tenim al nostre voltant i ens fan una mica de psicòlegs, perquè ens escolten quan els expliquem totes les nostres mogudes, però que un dia desapareixen i ens trobem desemparats i buits davant d’això. Volia traslladar la importància de cuidar la salut mental, però amb un toc irònic, amb aquest títol tan directe: “Ves al psicòleg”, que és una frase que em diu molt la gent del meu voltant”



3. “Què serà de nosaltres? - Remix”, amb Maria Fort
“És la primera cançó que vaig publicar en català, farà tres o quatre anys. Simbolitza el pas del temps i el canvi que he fet fins a arribar on soc ara. És el tema que més vegades he tocat en concert i crec que és el que la gent més gaudeix en directe. En aquesta nova versió he volgut col·laborar amb Maria Fort, una artista amb una veu única que crec que li dona un so més modern i immersiu al tema.”



4. “Vesten a la merda!!!”, amb Scorpio
““Vesten a la merda!!!” és la cançó més electrònica del disc, mesclant funk brasiler amb house, i amb veus pitchejades en agut i en greu, detalls que la diferencien molt de la resta del disc. En aquest cas col·laboro amb Scorpio, qui també ha donat aquest toc més electrònic i modern al tema, convertint-lo en una cançó molt ballable i atemporal.”



5. “Shory dimoni”, amb Laura West
“Aquest tema és un dels més llargs del disc, perquè vaig tardar bastant temps a acabar-lo. Un fet curiós de la cançó és que la vaig gravar amb el guany al màxim perquè sonés molt més brut, desgastat, saturat… i la Laura es va gravar amb un micro tan bo que al principi no enganxava de cap manera. Per arreglar-ho, vam haver de baixar la qualitat a la seva part, que va donar com a resultat una unió molt interessant entre una part més bruta i alternativa i l’altra més moderna.”



6. “Si fos per mi - Remix”, amb Andrea Grau
“És la cançó més acústica i indie del disc. La vaig fer a la muntanya, i això fa que em porti molts bons records. Hi col·labora Andrea Grau, una artista que, amb la seva veu, fa que el tema sigui molt més càlid.”



7. “El plor del robot”
“Per mi aquesta cançó és la joia amagada del disc. Va sorgir per un error del meu micròfon, i em va agradar tant el so glitchejat que emetia, que vaig voler-lo aprofitar per a una cançó. En si, la història parla d’un robot que s’està morint perquè la persona que el cuida l’està deixant oblidat. Aquesta persona es pensa que com que és un robot, el tindrà sempre allà, però aquest cas robot té sentiments, i estan quedant en l’oblit. És molt especial perquè està gravada amb vocòders i diferents cors, de l’estil Kanye West, que li donen un to alternatiu que m’agrada molt.”



8. “Poesia per G’s (Ancorada)”, amb Elsa Moreno
“L’últim tema el vaig fer amb la poeta valenciana Elsa Moreno. Primer vam fer el poema, i quan ja el teníem tot, vam anar construint la part instrumental a poc a poc de la mà de Pablo Scapigliati. Va ser un procés llarg, perquè volia que fos una cançó amb un so més cru, que fes la sensació d’estar mirant directament els pensaments d’algú. Com a curiositat, la vam gravar amb un micro dirigit a la boca i un altre al cor, de tal manera que un dels sons és més net i vocal i l’altre més comprimit i a través del cos.”