Lia Sampai ens brinda un cant de sinceritat dolç i elegant a "Joc de miralls", un nou tema amb què l'artista barcelonina convida a reflexionar al voltant de les nostres pors i inseguretats, i com sovint intentem amagar-les. Aquesta nova peça, que avui estrenem en exclusiva, és el primer avançament del seu proper àlbum d'estudi, Amagatalls de llum (Microscopi, 2021). La cantautora, de la mateixa manera que en el treball passat, La fada ignorant (Rosazul Discos, 2019), forma un binomi amb el guitarrista Adrià Pagès, que també s'encarrega dels arranjaments.
"Joc de miralls" narra la història de dos protagonistes que es troben i, que sense voler-ho, es veuen l'un a l'altre sense poder-se amagar. La cançó juga líricament amb una metàfora en què un dels protagonistes amaga les seves pors i fragilitats sota un mirall. I és a través dels reflexos del joc de miralls, que poden veure's l'un a l'altre, de forma transparent i mostrant les seves ferides.
Aquesta al·legoria es canta amb la dolça i càlida veu de Lia Sampai, que es mou en un registre agut de forma molt suau i natural. Darrere la veu, s'hi van sentint els puntejos fets amb cura de la guitarra d'Adrià Pagès. També, en alguns moments, la guitarra combina els arpegis amb curts motius melòdics, que complementen les melodies vocals.
El videoclip segueix, pel seu cantó, el mateix discurs que la història de la cançó, basat en construir progressivament aquesta trobada nua i transparent entre els dos protagonistes. En l'inici del clip, es mostra un rellotge de sorra, que simbolitza el pas del temps, i unes ombres d'unes mans, en clara al·lusió a la metàfora del titellaire que versa la lletra. A partir d'aquí, a poc a poc, van apareixent de forma separada, primer Lia Sampai, i després, Adrià Pagès, que se'ns presenta en un primer moment a través del reflex d'un mirall. I finalment, ja en l'últim pla de tot el clip, és quan se'ls pot veure tots dos junts, com a culminació d'aquesta trobada.
Sampai comenta que la cançó, tal com la resta de les cançons del nou treball, les ha escrites tancant-se a l'habitació amb la seva guitarra. Al cap d'un temps, les ensenya a l'Adrià i aquest proposa un arranjament. I així, a través del seu diàleg, les cançons van agafant forma. L'artista també afegeix que el procés creatiu de la cançó li ha permès descobrir veritats i amagatalls que desconeixia: "penso que les cançons s’assemblen als somnis, perquè canto paraules sense saber ben bé d’on han sortit, i em sento allà envoltada de símbols que em demanen un significat".