Entrevistes

Pol Cruells: «M’he allunyat de l’etiqueta de bandautor country del Vallès»

El músic sabadellenc presenta un popurri de cançons del seu primer àlbum d'estudi en solitari

| 16/03/2021 a les 18:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Passeu, medley, passeu..., pol cruells, entrevistes
Pol Cruells
Pol Cruells
El músic Pol Cruells celebra el desè aniversari de Passeu, passeu... (Gorvijac Music, 2011), el seu primer treball d'estudi. I com a celebració, ha decidit fer un senzill en format de popurri titulat "Passeu, passeu... medley", reversionant diverses del seu debut musical. Per aquest tema, a més, l'artista sabadellenc s'ha acompanyat de la seva banda habitual i d'alguns dels col·laboradors de l'àlbum original, com Carles Belda o Dani Alegret (Els Amics de les Arts).


Després d'haver estat el baixista en formacions ben diverses com Els amics de les Arts, el músic va iniciar la seva carrera en solitari, amb aquest Passeu, passeu.... A diferència del seu estil més recent, que fusiona el folk mediterrani i l'anglosaxó, aquest primer treball de Cruells es movia entre el bluegrass, el country i el folk americà, i estava inspirat per bandes com Creedence Clearwater Revival, The Eagles o ​Neil Young.

Quin record tens de 'Passeu, Passeu...', 10 anys després?
Recordo el repte que va suposar comptar amb col·laboradors diferents per quasi cada cançó i procurar que, alhora, el disc tingués una sonoritat uniforme. En gran part, ho vam aconseguir centrant-nos en un seguit de subgèneres del so americà, com ara la música cajun i el zydeco, el rockabilly, el bluegrass i l’old-time, un country més Bakersfield que no pas Nashville... Ara m’he allunyat de l’etiqueta “bandautor country del Vallès”, però reconec que és un gènere que m’agrada.

Per què has decidit celebrar-ho amb un 'medley'? Vas seguir alguna idea concreta per a confeccionar-ne les cançons i l'ordre?
Amb el medley només sobreviu allò que realment consideres “digne” 10 anys després. Ha estat una manera de passar pel sedàs tot el disc i recuperar-ne només el millor. He escollit dos fragments instrumentals i les tornades de cinc cançons (en algun cas també alguna estrofa). Fer un popurri t’obliga a apropar els tempos de cada fragment, canviar alguna de les tonalitats dels temes i, d’alguna forma, arranjar-ne la instrumentació perquè funcionin juntes. És un exercici molt recomanable i gratificant. També he d’admetre que he comptat amb grans músics i amics, per això.



En aquest popurri recuperes algunes col·laboracions que ja apareixien també en el treball del 2011. Vols intentar conservar l'essència de l'àlbum original?
El 2011 em vaig centrar a fer un disc “km.0” enregistrat a Sabadell i amb músics del Vallès que ja coneixia (amb una excepció: el Dani Alegret, d’Els Amics de les Arts, que és del barri barceloní de Sant Andreu). El 2021, he volgut reviure aquella essència gravant a Sabadell, a 8Bits Estudi, amb la banda que m’acompanya habitualment (Albert Carbonell a la guitarra, Xavi Castany a la mandolina i Ramon Aragall a la bateria), i algunes de les col·laboracions originals: Dani Alegret a l’orgue Hammond, el sabadellenc Carles Belda a l’acordió, i el vallesà Aleix Garriga al pedal steel. Sense cap mena de dubte he conservat l’essència de l’àlbum original, tot i que m’he permès la llicència d’enregistrar de nou “L’últim vol a Formentera” per tancar el medley. De fet, aquesta cançó ja donava pistes que els meus següents discs apuntarien cap al folk mediterrani d’autor.

Com definiries l'estil del popurri?
Té un so folk-pop amb reminiscències dels diversos gèneres de la música tradicional nord-americana, però d’alguna manera condueix a les músiques del món i a la fusió mediterrània, a mesura que el tema va arribant al final.

Com valores aquests deu anys de carrera en solitari?
Han estat deu anys intensos: no és fàcil combinar la publicació de quatre llarga durada d'estudi, i diversos EPs i senzills digitals... i alhora seguir gravant i acompanyant altres músics com Els Amics de les Arts, la Joana Serrat, o el Caïm Riba. A més, també treballo a temps parcial a la Biblioteca de Catalunya amb el nostre patrimoni musical... He après moltes coses, però sobretot a buscar un so propi, reconeixible pel públic i que em faci feliç. Qualsevol músic et dirà que renovar-se i evolucionar ens motiva, però que és inevitable fugir de les influències inicials que formen part del nostre ADN artístic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.