"Pluja d'estiu" és el nou avançament de Landing (Halley Supernova, 2021), que estrenem acompanyat d'un clip que ens permet entrar a l'estudi amb els músics i veure'ls en plena acció. Gregori Hollis és el trompetista de jazz que presenta el projecte i acompanya el vent amb percussió i corda, tot introduint-nos al que és el seu segon treball discogràfic després de Kontimba (Temps Record, 2020). Melodies treballades, amb moments d'improvisació, i que inclouen influències de diferents gèneres musicals, donen forma a un llarga durada de 8 temes, que veurà la llum el proper 13 d'abril. Hollis ens parla de "Pluja d'estiu" i de la simbiosi creada entre els participants del projecte. Aterrem a Landing conversant amb l'artista. 


Per què el tema es diu "Pluja d’estiu"? 
Vaig començar-lo a composar durant una tempesta d’estiu i vaig voler-hi impregnar els diferents timings i camins pels quals et porta una tempesta així. Primer, està assolellat, sembla que no passa res i la cançó comença amb un piano que representa aquestes gotes tan grosses que cauen quan comença a ploure. De cop, cau un xàfec i fa un vent que sembla que tot s’ensorra. I de cop, una altra vegada, tot para en sec, surt el sol i es torna a la normalitat en un moment. Vaig partir d’aquesta idea i després la vaig començar a explotar i a construir-la amb solos, improvisació...

Com és que has decidit acompanyar-te d’artistes com Kquimi Saigi, Ahyvin Bruno o Arnau Figueres, entre altres músics destacats? 
Amb ells he tocat des de molt jove i m’hi sento molt a gust. Són músics molt versàtils amb qui sé que podré treballar molt bé. De fet, quan componia aquests temes ja pensava directament en ells. El Kquimi, per exemple, al piano té una personalitat única. L’Arnau és un músic increïble i és un dels pocs bateries que crec que podrien tocar un repertori com el d'aquest disc. Després hi ha el Pedro Campos, que és un baixista espectacular. Vaig començar a tocar amb ell des de molt jove, en un grup amb l’Andrea Motis, i ara mateix ell actua amb El Kanka, ha tocat amb la Natty Peluso, dona classes al conservatori d’El Liceu… M’acompanyen músics que són espectaculars. Perquè aquests temes tan difícils sonin així, tan frescos, necessito gent que els pugui tocar com ho fan ells. L’Ori Martínez es va incorporar al projecte una mica més tard i el vaig anar a buscar específicament a ell perquè volia algú que pogués tocar una mica tots els gèneres, perquè al disc també hi ha part de flamenc i ell toca el caixó. És un capo del món de la salsa i la música llatina. El gènere també necessitava algú que consolidés el tempo amb el güiro i la clave, aquí entra l’Ahyvin, que ara està tocant amb Las Karamba. És una cantant increïble i aporta moltíssim al projecte. 

Les cançons del nou disc estan titulades en diferents idiomes. Corresponen a diferents influències culturals?
Sí! La idea del disc em va venir aterrant amb l’avió, de tornada de Nova York després d’un viatge que havia estat una mena de forma de nodrir-nos musicalment i artísticament. Hi ha molts temes que vaig idear quan era allà, o aquí, però pensant en Nova York, per això hi ha títols en anglès. Després n'hi ha en castellà, que relaciono amb artistes que m’agraden molt de la música llatina, com Gonzalo Grau, o Michael Rodríguez. Intento pensar com pensarien ells i posar-me en la seva pell a l'hora de compondre.
 
Com es relaciona 'Landing' amb la teva trajectòria? 
Buscava intentar relacionar el que jo he estudiat com a trompetista de jazz amb la música llatina. M’encanta improvisar i fer melodies, i volia trobar algun espai on pogués aplicar aquesta combinació, comptar amb arranjaments ben elaborats, i on pogués plasmar també totes les meves influències, perquè, al final, he estudiat jazz però també flamenc i música llatina, entre moltes altres coses. 

La cançó que avui estrenem, com el disc, és instrumental. Què et suposa això, pel que fa a repercussió?
És difícil perquè sembla que té poca audiència. Jo espero que al final tothom pugui gaudir de la música, escolti el gènere que escolti. Tinc l’esperança que algun dia podrem escoltar tots de tot i gaudir de tot igual. Hi ha molta gent que em diu que no en saben d’aquest gènere i per això no l’aprecien... Jo penso que si t’agrada, endavant, no cal que ho entenguis, només que ho gaudeixis. Jo tinc ganes de seguir amb aquest projecte per arribar a gent que no conegui l’estil, que li agradi i poder-los enganxar. És una mica l’objectiu també. Aquest disc havia de sortir l’any passat -de fet, fa dos anys- i ha estat difícil per diferents situacions. Finalment, sortirà el 13 d’abril i estic molt content perquè hi hem posat molt d’esforç. 

Haver de treballar en grup, haurà estat encara més difícil amb la pandèmia...
Vam fer la mescla i el màster amb videotrucada. Vam sortir al febrer de l’estudi, havíem de començar a mesclar al març perquè havia de sortir el disc al maig i va aparèixer la pandèmia. L’Arnau va fer la mescla i jo li anava donant les indicacions sobre com m’agradaria que sonés. Vam fer-ho tot per videotrucada i, tot i això, al final ha sonat increïble.