Entrevistes

Cultrum: «Ens hem adaptat als temps i les noves tendències sense perdre l’esperit original»

El grup tarragoní publica 'Avui', un nou treball que apareix després de prop de 5 anys de silenci

Cultrum fa créixer flors damunt el formigó

| 30/04/2021 a les 18:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, Oques Grasses, Cultrum, doctor prats, Gertrudis, Roba Estesa, Fetitxe 13
Cultrum
Cultrum | Josep Martí Sedó
La filosofia de la banda tarragonina de fusió Cultrum és "el moment és ara, l’ahir ja ha passat i el demà no existeix". El seu tercer treball, Avui (Picap, 2021), destil·la l’essència del carpe diem renovant les característiques músiques festives amb pinzellades electròniques que els situen al nivell dels nous grups punters de l’escena mestissa. 



Cultrum es va fundar el 2012 i des de llavors heu gravat tres discos. Mirat amb perspectiva, en quin moment us trobeu?
ADRIÀ ORTIZ (veu):
 L’evolució ha estat molt gran en aquests anys. Des que vam començar, hem fet un camí llarg en què hem après i tocat molt. Només escoltant els discos que hem gravat ja es pot apreciar la transformació.

Quins són els vostres referents actuals? 
A.O: Oques Grasses i Doctor Prats són dos dels grups que fan la millor música de l’escena catalana. Ara mateix no hi podríem competir però intentem emmirallar-nos-hi i analitzar què i com ho fan. Així seguim creixent i qui sap si algun dia podrem estar al seu nivell. L’esforç i les ganes hi són, així que seguirem picant pedra per poder-hi arribar.

El primer disc, 'Dins la pell' (Discmedi, 2015), va sortir fa poc més de cinc anys. Per què aquesta llarga espera entre aquell treball i la nova entrega?
A.O: El grup ha patit canvis. Des de llavors hem substituït diversos membres de la banda i hem passat per un procés de maduració i de recol·locació d’idees. Després de gravar la maqueta i el primer disc encara vam seguir el procés per trobar el camí del grup.


La sonoritat del nou disc segueix la referència mestissa però amb tocs electrònics i deixa al marge el reggae, que al principi era molt present. Com ha estat el procés? 
A.O: Musicalment, Cultrum sempre hem estat molt inquiets. Fins ara el reggae havia estat la base principal del grup, però des del principi ja havíem provat diferents fusions. Som nou músics que procedim d’estils molts diversos i en aquest disc hem volgut apostar per concretar. A més, el fet d’introduir bases electròniques a les cançons ens ha ajudat a evolucionar i a perfilar molt millor la nostra sonoritat. Al final ens hem hagut d’adaptar als nous temps i a les tendències actuals, i tot això sense perdre el nostre esperit original.

Les lletres mantenen l’estil optimista que tant us representa. Per què continua sent tan necessari cantar lletres alegres?
A.O: Tal com diem al primer senzill, “Seguiré cantant”, la cançó es basa en la idea de defensar tot el que hem viscut i de seguir endavant. Les lletres són la part que menys ha variat al llarg de tota la nostra trajectòria. Per bé que els lletristes han anat evolucionant, les cançons mantenen l’essència festiva de Cultrum, que és la mateixa des del primer moment.


“Seguiré cantant” és la cançó del disc que millor us representa?
A.O: Sí, perquè aquesta cançó podria resumir el concepte tant del disc com del mateix grup. És un ritme alegre amb el qual intentem que la gent tingui ganes de ballar. La lletra té un punt de profunditat que transmet idees i emocions interessants, i que la música remata. I tot això es pot sumar al videoclip que també aporta totes aquestes sensacions.

Als discos anteriors ja hi havia col·laboradors, però ara heu convidat artistes com Xavi Ciurans de Gertrudis (“El viatge”), Gemma Polo de Roba Estesa (“L’última cançó”), Fetitxe 13 (“Ha nascut la primavera”) o Miquel Biarnés d’Oques Grasses (“Ho canviarem tot”). 
A.O: La veritat és que ha estat una experiència molt maca. Al disc anterior hi van col·laborar músics poc coneguts i de camps diferents. En canvi els artistes que hem convidat a la gravació d’Avui són gent amb qui ens hem anat trobant al llarg de la nostra trajectòria i que a més toquen en grups d’un nivell molt alt. A tots els vam donar llibertat total, i quan ens van presentar les seves propostes ens van sorprendre perquè transmeten molt de sentiment i a més tenen ànima.


Durant la gravació –en temps de quarantena– hi ha hagut alguna anècdota divertida?
A.O: Sí, va passar un cas ben curiós amb la col·laboració del raper reusenc Fetitxe 13. Li vam passar una primera versió de la cançó perquè hi pogués treballar a sobre, però ens vam equivocar amb l’arxiu sonor. Com que tot just teníem les demos sense els títols definitius, li vam enviar un track diferent. Quan ens vam adonar de l’error vam voler esmenar-ho, però ens va respondre que la cançó li havia agradat molt i que només de rebre-la ja s’havia posat a escriure. Al final ha quedat així i estem molt contents del resultat.

Sou un grup format només per homes, i en el cercle de la música festiva la gent està molt conscienciada amb causes feministes i de paritat. Com viviu aquesta contradicció?
A.O: Estem tranquils, per dir-ho d’alguna manera. Som un grup d’homes perquè ens hem anat coneixent de manera casual, el grup s’ha anat formant perquè cadascú de nosaltres ha anat portant algú altre. No hi ha hagut mai una voluntat expressa de buscar només homes o dones. Com a artistes, sent conscients que tots som homes, mirem de col·laborar amb grups o col·lectius formats per fèmines o mixtos per intentar reivindicar el paper de la dona als escenaris. Al capdavall és feina de tots aconseguir una igualtat real.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.