El 1996 l’herència de la Nova Cançó havia mig caigut en l’oblit. Només els grans noms del moviment seguien vius a la memòria de la gent. Joan Manuel Serrat, que feia 7 anys (des de Material Sensible, publicat per Ariola el 1989) que no publicava un disc en català, va voler apostar per la Cançó i va fer un homenatge als qui l'havien acompanyat als seus inicis com a cantant. Així va néixer Banda sonora d’un temps d’un país (Ariola, 1996), un disc doble que era, alhora, una antologia de cançons publicades abans de 1975 i una reinterpretació d’algunes de les cançons significatives del moviment. El disc contenia 34 cançons d’intèrprets de diferents estils, entre els que hi havia Raimon, Llach, Bonet, Pi de la Serra, Motta o Ovidi Montllor. També hi apareixien noms com Sisa, Riba, Ia-Batiste, Uc, Al Tall, La Trinca, Guillem d’Efak, etc. 

El 23 i 24 d’abril de 1996, Serrat va posar en escena el disc en dos concerts memorables al Palau Sant Jordi de Barcelona. En un escenari dissenyat per Mario Gas i sota la direcció musical de Josep Mas ‘Kitflus’, Serrat va dedicar més de dues hores cada nit per anar desgranant totes les cançons del disc. A més de Kitflus, van acompanyar Serrat: Pedro Javier González, Jordi Bonell, Tony Carmona, Walter Fraza, Francesc Rabassa, Xavier Capelles,  Ernest Manchón, Xavier Figuerola, Pere Bardagí i Pep Pérez.


Hi va haver dos moments especials: la intervenció de Tete Montoliu, interpretant “Paraules d’amor” al piano i el moment amb “Anirem tots cap al cel”, en què nombrosos artistes Núria Feliu, Constantino Romero, Ramon Muntaner, Guillermina Motta, Jordi Farrás, Josep Guardiola, Ramon Calduch i altres que havien debutat després de 1975 –i que per tant no entraven entre els antologats– van pujar a l’escenari per fer els cors de la cançó.

Entre les 16.000 persones que el primer dia van omplir el recinte hi havia les personalitats polítiques del moment: Carmen Alborch, Josep Borrell, Raimon Obiols, Miquel Roca o Pilar Rahola. Tampoc no hi van faltar cantants com Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Pere Tàpias, Núria Feliu, Guillermina Motta, Víctor Manuel o Daniel Viglietti, ni tamopc l’exjugador del Barça Ladislao Kubala. L’endemà, el Palau Sant Jordi es va tornar a omplir de gom a gom.