De la cançó protesta al pop d'amor. La tendresa de Ginestà és perenne, però no la seva manera d'evocar-la. Els germans de Sant Andreu han donat el tret de sortida del tercer àlbum amb un senzill que esquiva els punts de vista habituals. "L'Eva i la Jana" van aparèixer divendres, coincidint -o no- amb la diada de Sant Jordi i la setmana del dia internacional de la visibilitat lèsbica. Les dades parlen soles quan, en menys d'una setmana, un tema en català acumula més de 90 mil reproduccions a les plataformes digitals. Parlem amb Pau Serrasolsas, compositor i cantant de la banda, sobre les entranyes de "L'Eva i la Jana". 


El darrer senzill de Ginestà, "Molts estius queden per viure" va ser la petjada que va desterrar la banda de la seva sonoritat característica per obrir la porta a noves apostes. Uns mesos després, desencadena el presagi un senzill de pop romàntic que pretén ser predecessor en tractar la visibilitat lèsbica des d'una perspectiva desimbolta, natural i romàntica. Serrasolsas comenta que "L'Eva i la Jana" és la punta de l'iceberg d'allò que tenen per descobrir, i que l'aposta "passa per innovar, en nosaltres mateixos però també de forma més general, ja que aquest tipus de música encara no s'està fent en català". I és que, amb aquest tema, el duet obre la porta al pop d'amor menys carrincló i més ballable, el que s'escapa de lirismes pomposos per versar sobre l'amor amb senzillesa i un toc de candidesa. 

Ginestà assegura que aquesta branca del pop "és un estil que ho està petant molt arreu, també a Espanya", i que és un gènere que a ells els agrada molt. En aquesta línia, podríem esmentar bandes coetànies com Ginebras, Cariño o Hinds, entre altres. L'objectiu dels germans Serrasolsas és créixer musicalment nodrint-se d'aquest terreny per explorar, però també per crear nous espais de debat i emancipació mitjançant el pop ballable: "en aquest primer tema hem volgut posar el focus en la visibilitat lèsbica, cantant sobre una història d'amor de dues noies, des que tenen setze anys fins que es fan grans, passant pel procés de maternitat". 
 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by GINESTÀ (@ginesta_oficial)

El músic apunta que "les companyes de Bunyol TV ens han ajudat moltíssim a crear aquest relat i a aconseguir la coherència necessària per enfocar aquest tema", ja que tant ell com la seva germana, Júlia Serrasolsas, "no ens considerem prou capacitats per tractar el tema amb propietat". És així com finalment, han forjat un videoclip amb què han comptat amb les interpretacions de parelles reals (com la de Geor Giner -membre de Bunyol TV-, i la poetessa Ona Salvat): "res no és interpretat. Excepte els escenaris, totes les històries són de veritat", comenta Serrasolsas.  

A més, el clip inclou una coreografia interpretada pels quatre integrants de Ginestà en un plató ambientat en els anys vuitanta. Amb aquest ball, els germans insten les persones de l'altra banda de la pantalla a provar la coreografia fins a sentir-se partícips del videoclip (cosa que personalitats com Juliana Canet, que ha compartit un vídeo a Tik Tok ballant-la, s'han pres al peu de la lletra). Com a anècdota, Pau Serrasolsas confessa entre riures: "em vaig esquinçar el turmell el dia abans del rodatge, ho vaig passar fatal al plató!", però també afegeix, convençut, que "va valdre la pena".